«El sou que el pecat paga és la mort, però el regal que Déu dona és vida eterna per mitjà del nostre Senyor Crist Jesús» (Romans 6:23, Traducció del Nou Món).

 «La paga del pecat és la mort; en canvi, el do gratuït de Déu és la vida eterna en el Crist Jesús, Senyor nostre» (Romans 6:23, La Bíblia, Monjos de Montserrat).

 Amb aquestes paraules, l’apòstol Pau explica que els éssers humans moren a causa del pecat. En canvi, Déu ofereix als seus servents fidels una meravellosa perspectiva: el regal de la vida eterna.

 «El sou que el pecat paga és la mort». Com que totes les persones són imperfectes quan neixen, tenen la tendència a pecar a (Salm 51:5; Eclesiastès 7:20). I degut a aquesta imperfecció, és inevitable que es facin grans i amb el temps acabin morint (Romans 5:12).

 Per exemplificar-ho, Pau va comparar el pecat a un amo que paga als treballadors el sou que els correspon. Igual que un treballador espera rebre un sou per la feina que ha fet, els humans poden esperar morir degut a la seva imperfecció.

 Però Pau també explica que «qui ha mort ha sigut absolt dels seus pecats» (Romans 6:7). Quan una persona mor, és alliberada de qualsevol pecat que hagi comès. És per això que no hi ha cap motiu per pensar que els morts segueixen patint en algun lloc a causa dels errors que han comès en el passat. De fet, la Bíblia diu clarament que els morts no poden pensar, sentir ni fer res (Eclesiastès 9:5).

 «Però el regal que Déu dona és vida eterna per mitjà del nostre Senyor Crist Jesús». A diferència del sou que el pecat paga, Déu ofereix el regal de la vida eterna. La paraula original per a «regal» també es pot traduir com a ‘regal immerescut’, i fa referència a una cosa que algú rep, tot i que no hagi fet res per guanyar-se-la. Cap humà pecador pot guanyar-se la salvació ni la vida eterna (Salm 49:7, 8). Però Déu dona gratuïtament aquest regal tan valuós a aquells que demostren fe en Jesús (Joan 3:16; Romans 5:15, 18).

 Pau va escriure la seva carta als cristians de Roma al voltant de l’any 56 de la n. e. Pel que sembla, alguns d’aquells cristians tenien idees equivocades sobre la misericòrdia de Déu. Com que s’havien deixat influenciar per la filosofia grega, alguns potser pensaven que com més pequessin més es podrien beneficiar del perdó de Déu (Romans 6:1). D’altres potser deien que no se’ls podia castigar pels seus pecats perquè ja no estaven sota la Llei mosaica (Romans 6:15). A la seva carta, Pau va emfatitzar que els cristians no es poden beneficiar de la misericòrdia de Déu si permeten que el pecat controli les seves vides (Romans 6:12-14, 16).

 Les paraules de Pau asseguren als servents de Déu d’avui dia que, tot i que hagin nascut pecadors, encara tenen esperança. Si obeeixen les normes morals de Déu i no cedeixen als seus mals desitjos, ell promet que els donarà vida eterna (Romans 6:22).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Romans.