Algunes persones triguen molt de temps a aprendre de les seves males experiències. Jo també era així. Vaig néixer i créixer a Barcelona. La meva família vivia a Somorrostro, un barri que ocupava una gran extensió de la platja. Somorrostro era conegut per la seva delinqüència i el seu tràfic de drogues.

 Els meus pares tenien nou fills, i jo era el més gran. Com que érem molt pobres, el meu pare em va enviar a treballar de recollidor de pilotes al club de tennis local. Aleshores tenia deu anys i treballava deu hores al dia. A causa d’això, no podia anar a l’escola com la majoria de nens de la meva edat. Quan tenia 14 anys, vaig començar a treballar de torner en un taller.

 El 1975, em van cridar per fer el servei militar, que en aquella època era obligatori. Volia fer alguna cosa atrevida a la meva vida, així que em vaig oferir voluntari a la Legió, a Melilla, on hi havia una seu espanyola. Durant aquell temps, vaig entrar en el món de les drogues i l’alcohol.

 Quan vaig deixar la Legió, vaig tornar a Barcelona i vaig formar una banda. Robàvem tot el que podíem i després ho veníem per aconseguir diners per comprar drogues. Vaig començar a prendre LSD i amfetamines, i em vaig ficar en una vida de sexe, alcohol i joc. Aquest estil de vida destructiu va fer que cada cop em tornés més violent. Sempre portava a sobre un ganivet, una destral o un matxet, i no m’importava fer-los servir si la situació ho requeria.

 En una ocasió, vam robar un cotxe i la policia ens va començar a perseguir. Va ser una persecució com les de les peŀlícules. Vam conduir uns 30 quilòmetres fins que la policia va començar a disparar-nos. Al final, el nostre conductor va estavellar el cotxe i vam fugir d’allà. Quan el meu pare se’n va assabentar, em va fer fora de casa.

 Durant els següents cinc anys, els carrers van ser casa meva. Dormia a portals, camions, bancs i cementiris. Fins i tot vaig estar vivint dins d’una cova. La meva vida no tenia cap mena de sentit i m’era igual ser viu o mort. Recordo que, quan estava sota la influència de les drogues, em vaig fer talls als braços i els canells. Encara tinc les cicatrius.

 Quan tenia 28 anys, la meva mare em va venir a buscar perquè tornés a casa. Jo vaig acceptar i li vaig prometre que posaria ordre a la meva vida, però em va costar molt complir aquesta promesa.

 Una tarda, dos testimonis de Jehovà van picar a la porta. Mentre els escoltava, el meu pare va cridar des de dins que els hi tanqués la porta als morros, però com que a mi no m’agradava que ningú em digués què havia de fer, no li vaig fer cas. Em van oferir tres llibrets i me’ls vaig quedar. Els hi vaig preguntar on es reunien, i uns dies més tard em vaig presentar a la Sala del Regne.

 La primera cosa que em va cridar l’atenció va ser que la gent anava molt ben vestida. En canvi, jo portava els cabells llargs, barba i roba molt deixada. Estava clar que jo no encaixava allà, així que em vaig quedar fora. Quina sorpresa vaig tenir quan vaig veure un antic company de la banda, en Juan, tot ben vestit! Més tard vaig saber que just un any enrere s’havia fet Testimoni. Veure’l allà em va donar la confiança que necessitava per entrar a la reunió. Va ser llavors quan tot va començar a canviar.

 Vaig acceptar un curs bíblic, i de seguida em vaig adonar que si volia tenir l’aprovació de Déu havia de canviar el meu caràcter agressiu i el meu estil de vida immoral. Fer aquests canvis no va ser gens fàcil. Vaig aprendre que, si volia agradar Jehovà, m’havia de transformar i renovar la meva «manera de pensar» (Romans 12:2). La compassió de Jehovà em va arribar al cor. Malgrat tots els errors que havia comès, vaig sentir que m’estava donant una altra oportunitat. El que vaig aprendre de Jehovà va calar dins meu. Vaig veure clarament que existia un Creador que es preocupava per mi (1 Pere 5:6, 7)

 Això em va motivar a començar a fer canvis. Per exemple, quan en el curs bíblic va sortir el tema del tabac, vaig dir: «Si Jehovà vol que em mantingui net i pur en tots els sentits, m’he de desfer d’aquestes cigarretes!» (2 Corintis 7:1). Així que les vaig llençar a les escombraries.

 També vaig haver de deixar de prendre i vendre drogues. Això em va costar una mica més de temps. Per aconseguir-ho, sabia que havia de tallar amb els amics que tenia, perquè la seva influència no m’estava ajudant a progressar espiritualment. Amb el temps, vaig anar confiant més en Déu i en l’ajuda dels nous amics que vaig fer a la congregació. Mai havia experimentat un amor i interès com els que em van mostrar. A mesura que passaven els mesos, vaig poder lliurar-me de les drogues i posar-me «la nova personalitat», que em va ajudar a tenir l’aprovació de Déu (Efesis 4:24). L’agost de 1985 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 Gràcies a la Bíblia, ara tinc una vida millor. Em va ajudar a sortir d’un estil de vida que estava destruint el meu cos i la meva dignitat. De fet, més de 30 dels meus antics companys van morir de sida o d’altres malalties causades per la droga sent molt joves. Que content estic d’haver aplicat els principis bíblics i haver pogut evitar aquestes conseqüències tan tràgiques!

 Els ganivets i les destrals que portava a sobre quan era un jove violent han quedat en el passat. Mai hauria imaginat que, en comptes d’això, algun dia portaria una Bíblia per ajudar les persones. Avui, tant la meva dona com jo dediquem gran part del nostre temps a predicar.

 Els meus pares mai es van fer testimonis de Jehovà, però van reconèixer tots els beneficis que he obtingut per haver estudiat la Bíblia. Fins i tot el meu pare va defensar els Testimonis davant dels seus companys de feina. Per a ell era evident que les meves creences havien canviat la meva vida cap a millor. La meva mare deia sovint que hauria d’haver estudiat la Bíblia abans. I tenia tota la raó!

 Tot el que he viscut m’ha fet veure que no té sentit ficar-se en les drogues i altres vicis per omplir el buit que un pot sentir. Ara m’omple d’alegria ensenyar als altres el que diu la Bíblia, allò que a mi em va salvar la vida.