«Si realment vols aprendre de Déu, continua amb els Testimonis de Jehovà». Em va sorprendre molt aquest comentari. Feia poc que havia començat a estudiar amb els Testimonis de Jehovà. Però perquè entenguis la meva reacció, deixa’m que t’expliqui una mica la meva història.

 Vaig néixer a Quezaltepeque, un municipi d’El Salvador. Era el sisè de quinze fills. Els meus pares es van esforçar per ensenyar-me a ser honest i a obeir la llei. A més, el Leonardo i altres dues testimonis de Jehovà venien de tant en tant a ensenyar-nos de la Bíblia. Però jo no els feia cas, i vaig començar a prendre males decisions, una rere l’altra. Als 14 anys, vaig començar a beure alcohol i a consumir drogues amb els meus amics de l’escola. Un a un, van anar deixant l’escola per unir-se a una banda, i jo vaig seguir el seu mal exemple. Ens passàvem els dies al carrer, demanant i robant diners per poder pagar els nostres vicis.

 La banda s’havia convertit en la meva família. Pensava que els havia de ser lleial. Per exemple, un dia, un membre de la banda que estava sota els efectes de les drogues va atacar un dels meus veïns. Però el meu veí va aconseguir reduir el meu amic i va trucar a la policia. Em vaig enfadar molt, i vaig començar a destrossar el seu cotxe amb un garrot amb la intenció que el deixés anar. El meu veí em va suplicar que parés mentre jo feia miques les finestres i destrossava la resta del cotxe, però em vaig negar a fer-ho.

 Quan tenia 18 anys, la meva banda va tenir un enfrontament amb la policia. Els estava a punt de llençar una bomba casolana quan, no sé com, va explotar a la meva mà. Només recordo que vaig veure la meva mà feta miques i llavors em vaig desmaiar. Quan em vaig despertar a l’hospital, vaig adonar-me que havia perdut la mà, l’oïda i gairebé la vista del costat dret.

 Malgrat les meves ferides, tan bon punt em van donar l’alta hospitalària, em vaig tornar a unir a la banda. Poc temps després, la policia em va arrestar i em va enviar a la presó, on es va enfortir més la meva relació amb la banda. Passàvem tot el dia fent coses junts, des de l’esmorzar, quan fumàvem el nostre primer porro de marihuana, fins que anàvem a dormir.

 Quan estava a la presó, em va visitar el Leonardo. Mentre parlàvem, va assenyalar un tatuatge del meu braç dret i em va preguntar: «Saps què volen dir aquests tres punts?». Vaig respondre: «I tant. Sexe, drogues i rock and roll». Però el Leonardo em va dir: «Jo potser diria hospital, presó i mort. Ja has estat a l’hospital, i ara ets a la presó. Doncs ja saps el que toca».

 El que em va dir el Leonardo em va impactar. Tenia raó. Amb la vida que portava, estava cavant la meva pròpia tomba. El Leonardo em va convidar a estudiar la Bíblia amb ell, i vaig acceptar. El que vaig aprendre de la Bíblia em va motivar a fer canvis en la meva vida. Per exemple, la Bíblia diu que «les males companyies corrompen els principis morals» (1 Corintis 15:33, nota). Per tant, una de les primeres coses que havia de fer era canviar d’amics. Per aquesta raó, vaig deixar d’anar a les reunions de la banda per començar a assistir a les reunions que feien els Testimonis de Jehovà a la presó. Aquí és on vaig conèixer l’Andrés, un presoner que s’havia batejat com a testimoni de Jehovà a la presó. Em va convidar a esmorzar amb ell. Així que ja no començava els dies fumant marihuana, sinó analitzant versicles de la Bíblia amb l’Andrés.

 Els membres de la banda es van adonar ràpidament dels canvis que estava fent. Fins al punt que un dels líders em va dir que volia parlar amb mi. Tenia molta por. Abandonar una banda és pràcticament impossible, i no tenia ni idea del que em faria quan se n’assabentés de les meves intencions. Em va dir: «Hem vist que has deixat de venir a les nostres reunions i que ara vas a les reunions dels Testimonis de Jehovà. Què és el que penses fer?». Li vaig dir que volia continuar estudiant la Bíblia i canviar la meva vida. Em va sorprendre que em digués que em respectarien sempre que demostrés que realment volia ser testimoni de Jehovà. Llavors, va afegir: «Si realment vols aprendre de Déu, continua amb els Testimonis de Jehovà. Espero que deixis de fer coses dolentes. Et felicito, fas molt bé. Els Testimonis et poden ajudar de veritat. Jo vaig estar estudiant amb ells als Estats Units, i alguns dels meus familiars són Testimonis. No tinguis por i continua així». Encara tremolava de por però, al mateix temps, estava molt content. Li vaig donar gràcies en silenci a Jehovà. Em sentia com un ocell que surt de la seva gàbia, i vaig entendre les paraules de Jesús: «Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures» (Joan 8:32).

 D’altra banda, alguns dels meus anteriors amics em van posar a prova oferint-me drogues diverses vegades. He de reconèixer que algunes vegades vaig caure en la temptació. Però vaig fer moltes oracions i, amb el temps, vaig superar els meus vicis (Salm 51:10, 11).

 Després de sortir de la presó, molts es pensaven que tornaria al meu estil de vida anterior, però no va ser així. Ara visitava la presó amb freqüència però per compartir amb altres presoners el que havia après de la Bíblia. Per fi els meus anteriors amics s’havien convençut que jo havia canviat. Malauradament, els que havien sigut enemics meus encara no ho sabien.

 Un dia, mentre el meu company i jo estàvem predicant, un grup armat d’una banda rival ens va rodejar amb la intenció de matar-me. El meu company els va explicar educadament i amb fermesa que jo ja no pertanyia a cap banda. Mentrestant, jo tractava de mantenir la calma. Després d’apallissar-me i d’advertir-me que no tornés a passar per aquella zona, van baixar les armes i ens van deixar anar. La Bíblia realment m’havia canviat. Abans hauria tractat de buscar venjança. Però ara segueixo el consell bíblic de 1 Tessalonicencs 5:15: «Assegureu-vos que ningú de vosaltres torni mal per mal. Tot el contrari, feu sempre coses bones els uns pels altres i per tothom».

 Des que soc testimoni de Jehovà, m’esforço de valent per ser una bona persona, però no ha estat gens fàcil. Tot i això, gràcies a l’ajuda de Jehovà, el consell de la Bíblia i el suport dels meus nous amics ho he aconseguit. No vull tornar mai més al meu estil de vida anterior (2 Pere 2:22).

 Abans, era una persona molt violenta i plena d’ira. Si hagués continuat per aquell camí, estic convençut que avui dia no estaria viu. El que he après de la Bíblia m’ha canviat totalment. He vençut els meus vicis i he après a ser pacífic amb els que eren els meus enemics (Lluc 6:27). Ara tinc amics que m’ajuden a desenvolupar bones qualitats (Proverbis 13:20). Tinc una vida amb propòsit, i soc feliç perquè serveixo un Déu que ha estat disposat a perdonar totes les coses dolentes que he fet a la meva vida (Isaïes 1:18).

 Al 2006, vaig assistir a una escola de capacitació per a evangelitzadors solters. Uns anys després, em vaig casar amb la meva estimada esposa, i els dos junts estem educant la nostra filla. Ara passo molt de temps ensenyant als altres els principis bíblics que tant m’han ajudat. També serveixo com a ancià a la meva congregació, i intento ajudar els joves perquè no cometin els errors que jo vaig cometre a la seva edat. En comptes de cavar la meva pròpia tomba, ara construeixo el meu futur amb la mirada fixa en les promeses de Déu que es troben a la Bíblia.