La meva família és de Tonga, un país format per unes 170 illes, que es troba al sud-oest del Pacífic. A Tonga portàvem una vida senzilla, per exemple no teníem ni electricitat ni cotxe. Però a casa nostra teníem aigua corrent i uns quants pollastres. Durant les vacances de l’escola, els meus dos germans i jo donàvem un cop de mà al meu pare en la plantació on cultivàvem plàtans, moniatos, taro i mandioca. Necessitàvem aquests cultius per tirar endavant, perquè el meu pare no guanyava prou amb les feines temporals que li encarregaven de tant en tant. Com molts dels altres illencs, la nostra família sentia un gran respecte per la Bíblia i anàvem a l’església regularment. Tot i això, creiem que l’únic camí cap a una vida millor passava per emigrar a un país més ric.

 Quan tenia 16 anys, el meu tiet va moure-ho tot perquè la nostra família es pogués traslladar a Califòrnia (EUA). El canvi ens va costar molt, perquè la cultura era totalment diferent. Tot i que la nostra situació econòmica va millorar, vivíem en un barri marginal on la violència, el crim i les drogues eren el pa de cada dia. Sovint escoltàvem algun tiroteig a la nit i la majoria dels nostres veïns tenien por de les bandes criminals. Molta gent portava armes de foc a sobre per protegir-se o per resoldre algun conflicte. D’un d’aquells conflictes encara tinc una bala al pit.

 A l’institut, volia encaixar amb els meus companys i per això vaig començar a anar a festes descontrolades, a beure en excés, a comportar-me violentament i a consumir drogues. Amb el temps, em vaig fer addicte a la cocaïna i per comprar drogues, vaig començar a robar. Tot i que la meva família era molt devota i sempre anàvem a missa, allà mai vaig aprendre com fer front a la pressió de grup. Em van arrestar moltes vegades pel meu comportament violent. Havia perdut el control de la meva vida. Al final vaig acabar a la presó.

 El 1997, mentre estava a la presó, un altre presoner va adonar-se que jo tenia una Bíblia. Era Nadal, una època que la majoria dels tongalesos considera sagrada. Em va preguntar si sabia el que realment deia la Bíblia sobre el naixement de Crist, però no en tenia ni idea. Em va ensenyar el relat tan senzill que es troba a la Bíblia sobre el naixement de Jesús, i vaig veure que moltes de les tradicions nadalenques ni tan sols s’hi esmentaven (Mateu 2:1-12; Lluc 2:5-14). Allò em va deixar bocabadat i em vaig preguntar què més diria la Bíblia. L’home havia estat assistint a les reunions setmanals que els Testimonis de Jehovà organitzaven a la presó, així que vaig decidir unir-me a ells. En aquell moment estaven estudiant el llibre bíblic d’Apocalipsi. Tot i que vaig entendre ben poc del que es va dir, em vaig adonar que tot el que ensenyaven estava basat a la Bíblia.

 Quan els Testimonis em van oferir el meu propi curs bíblic, vaig acceptar amb molt de gust. Mai abans havia sentit el que la Bíblia ens promet per al futur: un paradís a la terra (Isaïes 35:5-8). Vaig veure clar que per agradar a Déu, necessitava fer grans canvis a la meva vida. Em vaig adonar que Jehovà Déu no permetria que jo estigués al paradís si continuava amb els meus vicis (1 Corintis 6:9, 10). Així que em vaig decidir a controlar el meu mal geni, deixar de fumar i no tornar a abusar de l’alcohol i les drogues mai més.

 El 1999, abans d’acabar la meva condemna, les autoritats em van traslladar a un centre de deportació. Durant més d’un any, no vaig tenir cap contacte amb els Testimonis. Però estava decidit a continuar fent canvis. L’any 2000, el govern dels Estats Units va canceŀlar el meu permís de residència i em van deportar a Tonga.

 A Tonga, vaig buscar amb impaciència els Testimonis de Jehovà i vaig tornar a estudiar la Bíblia. M’encantava el que estava aprenent i em va impressionar veure com els testimonis de l’illa basaven totes les seves ensenyances en la Bíblia, tal com feien els testimonis dels Estats Units.

 On vivíem, tothom coneixia el meu pare perquè era un dels responsables de la seva església. Per aquesta raó, a la meva família els va sobtar que estigués en contacte amb els testimonis i es van enfadar. Però més endavant, els meus pares es van alegrar quan van veure que els principis bíblics m’estaven ajudant a deixar els meus vicis i portar una vida neta.

 Un dels canvis més difícils per a mi va ser deixar de consumir una beguda molt arrelada a la meva cultura. Molts tongalesos passen hores bevent kava, una beguda amb efectes sedatius que s’obté de l’arrel de la planta també anomenada kava. Ara que havia tornat a Tonga, vaig adoptar el costum d’anar a un bar de kava gairebé cada nit i beure’n fins que queia rodó. Part del problema era que sortia amb amics que no respectaven els principis bíblics. Finalment, se’m va ajudar a entendre que els meus hàbits estaven ofenent Déu. Així que vaig fer canvis per tenir la seva benedicció i aprovació.

 Vaig començar a assistir a totes les reunions dels Testimonis de Jehovà. Estar en contacte amb altres persones que també volien agradar a Déu em va ajudar a resistir les temptacions. El 2002, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 M’he beneficiat de la paciència de Déu que es descriu a la Bíblia: «Jehovà [...] és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú sigui destruït, sinó que tothom arribi a penedir-se» (2 Pere 3:9). Segurament hauria pogut destruir aquest món corromput fa molt de temps, però ha permès que duri prou com perquè gent com jo puguem arribar a tenir una amistat amb ell. M’agrada pensar que també em pot fer servir a mi per ajudar els altres a aconseguir el mateix.

 Amb l’ajuda de Jehovà vaig recuperar el control de la meva vida. Ja no robo per poder mantenir una addicció mortal. Per contra, intento ajudar els meus veïns perquè també es facin amics de Jehovà. Gràcies a l’associació amb els Testimonis de Jehovà, vaig conèixer la Tea, la meva estimada esposa. Ara la Tea, el nostre fillet i jo tenim una vida de família molt feliç. Junts ensenyem als altres el que diu la Bíblia sobre l’esperança de viure per sempre en pau en un paradís.