Vaig néixer a la ciutat de Calgary, a la província d’Alberta, Canadà. Quan era un nadó, els meus pares es van divorciar, i la meva mare i jo vam anar a viure amb els meus avis. Ells ens estimaven molt, i jo era un nen molt feliç. Encara recordo amb un gran somriure aquells anys tan tranquils de quan era petit.

 Als set anys, la meva vida va empitjorar quan la meva mare es va tornar a casar amb el meu pare i ens vam mudar a Saint Louis, Missouri, als Estats Units. Aviat vaig descobrir que el meu pare podia ser molt cruel. Per exemple, quan vaig tornar a casa després del meu primer dia a la nova escola, es va assabentar que m’havien fet bullying i que no m’hi havia tornat. Es va posar fet una fúria i em va pegar més fort del que m’havien pegat a l’escola! Vaig aprendre la seva «lliçó» i em vaig barallar per primer cop quan només tenia set anys.

 El mal geni del meu pare tenia a la meva mare amargada, i es barallaven molt sovint. Vaig començar a abusar de les drogues i de l’alcohol quan tenia 11 anys. Cada vegada era més violent i amb freqüència em ficava en baralles de carrer. Quan em vaig graduar de l’institut, ja m’havia convertit en una persona molt violenta.

 Quan tenia 18 anys, em vaig allistar al Cos de Marines dels Estats Units d’Amèrica. Allà vaig rebre un entrenament que va fer que la meva agressivitat es convertís en la capacitat de matar. Després de cinc anys, vaig deixar l’exèrcit per començar a estudiar psicologia amb l’esperança de treballar a l’Oficina Federal d’Investigació (FBI). Vaig començar els meus estudis universitaris als Estats Units i els vaig continuar al Canadà, quan vaig tornar a viure allà.

 A la universitat, vaig acabar totalment desiŀlusionat amb la humanitat i la societat en general. La gent em semblava tan egoista! No li trobava sentit a res del que hi havia al món. A més, els problemes de la humanitat semblaven no tenir cap solució. Vaig perdre l’esperança en què els homes poguessin fer del món un lloc millor.

 Al creure que la vida tenia poc sentit, vaig caure en l’abús de les drogues i de l’alcohol, i em vaig obsessionar amb la cerca de diners i de sexe. Anava de festa en festa, i passava d’una dona a l’altra. El meu entrenament militar m’havia donat tanta confiança en mi mateix que sovint buscava baralles. Tenia el meu propi sentit de la justícia, i li plantava cara a qualsevol que em semblés que estava sent injust amb els altres. La veritat, però, és que m’havia convertit encara més en un esclau de la violència.

 Un dia, un amic i jo estàvem sota els efectes de les drogues al soterrani de casa meva preparant la venda d’un gran carregament iŀlegal de marihuana. De sobte, el meu amic em va preguntar si creia en Déu. Vaig contestar: «Si Déu és el responsable de tot el patiment que hi ha al món, no vull tenir res a veure amb ell!». L’endemà, que era el meu primer dia en una nova feina, un company que era testimoni de Jehovà em va preguntar: «Creus que Déu és el culpable del patiment que hi ha al món?». Em va sorprendre que em preguntés precisament allò just un dia després del meu comentari, i em va picar la curiositat. Durant els següents sis mesos vam tenir moltes converses, i em va mostrar les respostes que dona la Bíblia a algunes de les preguntes més difícils que tenia sobre la vida.

 En aquell temps estava vivint amb la meva promesa, i ella no volia que li expliqués res del que estava aprenent. Un diumenge, li vaig dir que havia convidat els testimonis a casa per estudiar la Bíblia amb nosaltres. Però el dia següent, al tornar de la feina, vaig trobar que s’ho havia emportat tot i m’havia deixat. Vaig sortir a fora i vaig plorar desconsoladament. També vaig fer una oració a Déu, i li vaig suplicar que m’ajudés. Va ser la primera vegada que vaig utilitzar el nom personal de Déu, Jehovà, en una oració (Salm 83:18).

 Dos dies més tard, vaig començar el meu curs de la Bíblia amb un matrimoni de testimonis. Aquell dia, quan ja havien marxat, vaig continuar llegint el llibre que estàvem estudiant, Vós podeu viure eternament a la terra que esdevindrà un paradís, i el vaig acabar aquella mateixa nit. a El que vaig aprendre de Jehovà i del seu Fill, Jesucrist, em va arribar al cor. Vaig entendre que Jehovà és compassiu i que li fa mal veure’ns patir (Isaïes 63:9). Em va tocar el cor veure l’amor que Déu em té i el sacrifici que el seu Fill va fer per a mi (1 Joan 4:10). Vaig arribar a la conclusió que Jehovà havia estat pacient amb mi «perquè no vol que ningú sigui destruït, sinó que tothom arribi a penedir-se» (2 Pere 3:9). Vaig sentir que Jehovà m’estava atraient a ell (Joan 6:44).

 Vaig començar a assistir a les reunions de congregació aquella mateixa setmana. Portava el cabell llarg, arracades i tenia un aspecte que feia por, però els testimonis em van tractar com si fos un familiar llunyà que no havien vist en molt de temps. Es van comportar com a veritables cristians. Em van fer sentir com si hagués tornat a casa dels meus avis, però en un ambient encara més meravellós.

 Molt aviat, el que aprenia de la Bíblia va començar a transformar la meva vida. Em vaig tallar el cabell, vaig deixar de tenir una vida immoral, i d’abusar de les drogues i de l’alcohol (1 Corintis 6:9, 10; 11:14). Com que volia agradar a Jehovà, cada vegada que aprenia que ell desaprovava alguna cosa que estava fent, no buscava excuses per justificar el meu mal comportament. En canvi, sovint sentia un profund remordiment. Em deia a mi mateix: «No pots seguir actuant així». I sense dubtar-ho, intentava canviar la meva manera de pensar i d’actuar. Com a resultat, no vaig trigar en notar els beneficis de fer les coses a la manera de Jehovà. El 29 de juliol de 1989, sis mesos després de començar a estudiar la Bíblia, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 La Bíblia m’ha ajudat a transformar la meva personalitat. En el passat, sovint reaccionava de forma violenta quan em provocava una persona amb actitud hostil. Però ara treballo de valent per estar «en pau amb tothom» (Romans 12:18). Jo no en tinc cap mèrit sinó que dono les gràcies a Jehovà per donar-me el poder transformador de la seva Paraula i el seu esperit sant (Gàlates 5:22, 23; Hebreus 4:12).

 En comptes de ser esclau de les drogues, la violència i els desitjos immorals, ara sempre intento agradar a Jehovà i donar-li el millor. Això inclou ajudar els altres a conèixer-lo. Uns anys després de batejar-me, em vaig mudar a una altra part del món per predicar en zones on hi ha més necessitat de conèixer el missatge de la Bíblia. Al llarg dels anys, he tingut el privilegi d’ensenyar a moltes persones i de veure com la Bíblia millora les seves vides. També em va alegrar molt que la meva mare es fes testimoni de Jehovà, en part degut als canvis positius que va veure en la meva actitud i conducta.

 El 1999, a El Salvador, em vaig graduar del que ara es coneix com l’Escola per a proclamadors del Regne. Aquella escola em va entrenar i capacitar per portar la capdavantera en l’obra de predicar, i per ensenyar i pasturar a la congregació. Aquell mateix any, em vaig casar amb la meva estimada esposa, Eugenia. I ara, prediquem plegats a temps complet a Guatemala.

 Ara, en comptes de sentir-me desiŀlusionat amb la vida, soc increïblement feliç. Aplicar els principis bíblics m’ha alliberat de portar una vida plena d’immoralitat sexual i de violència, i m’ha donat una altra plena d’amor i de pau.