Vaig néixer a La Ceiba, Hondures. Era el més petit de cinc fills, i l’únic noi. També era l’únic sord en la meva família. La meva família i jo vivíem en un barri perillós, i érem molt pobres. La vida se’ns va complicar més quan jo tenia uns quatre anys, ja que el meu pare va morir en un accident al lloc on treballava.

 La meva mare feia tot el que podia per cuidar de les meves germanes i de mi, però érem tan pobres que amb prou feines em podia comprar roba. Quan plovia, sovint passava fred perquè no tenia roba d’abric.

 De nen, vaig aprendre llengua de signes hondurenya, el que em va permetre comunicar-me amb altres persones sordes. Però la meva mare i les meves germanes no la van aprendre. Només sabien unes quantes expressions i inventaven signes per poder-se comunicar amb mi. No obstant, la meva mare m’estimava i em protegia dels perills. Amb els pocs signes que sabia, em va ajudar a evitar vicis com el tabac i l’abús de l’alcohol. Com a resultat, estic molt content d’haver crescut sense caure en cap d’aquestes addiccions.

 Quan era petit, la meva mare em portava a l’església catòlica, però no entenia res perquè no hi havia ningú que em fes d’intèrpret a llengua de signes. M’avorria tant que vaig deixar d’anar a l’església quan tenia deu anys. Tot i així, encara volia saber més sobre Déu.

 El 1999, quan tenia 23 anys, vaig conèixer una dona dels Estats Units que pertanyia a una església evangèlica. Em va donar lliçons de la Bíblia i em va ensenyar llengua de signes americana. M’agradava tant el que aprenia de la Bíblia que vaig decidir fer-me pastor. Per aquesta raó, em vaig mudar a Puerto Rico per assistir a un centre d’entrenament cristià per a persones sordes. Quan vaig tornar a La Ceiba l’any 2002, vaig formar una església per als sords amb l’ajuda d’alguns amics. Una d’aquestes amigues, la Patricia, més tard es va convertir en la meva esposa.

 Com a pastor de l’església, impartia sermons en llengua de signes hondurenya, mostrava imatges d’històries bíbliques, i feia representacions de les històries per ajudar els sords a entendre-les. També visitava persones sordes dels pobles propers per animar-les i ajudar-les amb els seus problemes. Fins i tot, vaig fer un viatge missional als Estats Units i a Zàmbia. Però en realitat, no sabia molt de la Bíblia. Em limitava a explicar el que m’havien ensenyat i el que entenia de les imatges. De fet, tenia més preguntes que respostes.

 Un dia, alguns que formaven part de l’església van començar a escampar mentides sobre mi. Deien que era un borratxo i que enganyava la meva esposa. Em vaig sentir decebut i enfadat. Poc temps després, la Patricia i jo vam deixar l’església.

 Els testimonis de Jehovà sovint ens visitaven a la Patricia i a mi, però mai els havíem escoltat. No obstant, després de deixar l’església, la Patricia va acceptar estudiar la Bíblia amb un matrimoni de testimonis de Jehovà, el Thomas i la Liccy. Em va impressionar que, tot i no ser sords, sabien llengua de signes. Així que, al poc temps, em vaig unir al curs bíblic.

 Vam estudiar durant uns quants mesos fent servir els vídeos en llengua de signes americana. Però quan alguns amics nostres van acusar els testimonis de Jehovà de ser seguidors d’homes, vam deixar d’estudiar. Tot i que el Thomas em va presentar proves per demostrar que els testimonis de Jehovà no segueixen cap líder humà, no me’l vaig creure.

 Alguns mesos més tard, quan la Patricia va caure en una profunda depressió, va demanar a Déu en oració que portés els testimonis de Jehovà de nou a la seva porta. Poc després, una veïna que era testimoni de Jehovà va anar a veure la Patricia i li va oferir parlar amb la Liccy perquè tornés a visitar-la. La Liccy va demostrar ser una amiga verdadera. Va visitar la Patricia cada setmana per animar-la i estudiar la Bíblia amb ella. Tot i això, jo encara tenia els meus dubtes sobre els testimonis.

 El 2012, els testimonis de Jehovà van participar en una campanya especial per oferir el vídeo Voleu saber la veritat? en llengua de signes hondurenya. La Liccy ens va portar una còpia del vídeo. Quan el vaig veure, em va impactar aprendre que moltes de les doctrines que abans ensenyava, com les de l’infern o de la immortalitat de l’ànima, en realitat no es troben a la Bíblia.

 La setmana següent, vaig anar a la Sala del Regne per parlar amb el Thomas. Li vaig dir que volia ensenyar les veritats de la Bíblia als sords, però no com a testimoni de Jehovà. La meva idea era formar una nova església per als sords. El Thomas em va felicitar per tornar a tenir aquesta bona motivació, però després em va ensenyar Efesis 4:5, que destaca que la verdadera congregació cristiana ha d’estar unida.

 El Thomas també em va donar el vídeo Los testigos de Jehová: una historia de fe viva. Parte 1: Salen de la oscuridad en llengua de signes americana. El vídeo mostra com un grup d’homes van examinar la Bíblia amb cura per tal d’entendre les doctrines bàsiques. Mentre mirava el vídeo, em vaig sentir molt identificat. Igual que aquells homes, jo també buscava la veritat. Aquest vídeo em va convèncer que els testimonis ensenyen la veritat perquè basen totalment les seves creences en la Bíblia. Així que vaig reprendre el meu curs bíblic i, l’any 2014, la Patricia i jo ens vam batejar com a testimonis de Jehovà.

 M’encanta pertànyer a l’organització de Jehovà perquè està neta en sentit moral, en imitació a Ell. Els seus adoradors es mantenen nets en la seva manera de parlar i de tractar els altres. Són pacífics i s’animen els uns als altres. Els testimonis estan units i tots ensenyen les mateixes veritats de la Bíblia, sigui quin sigui el seu origen o el seu idioma.

 He gaudit molt d’aprendre el que realment ensenya la Bíblia. Per exemple, he après que Jehovà és el Déu Totpoderós, el Sobirà de tota la terra. Ell estima tant els sords com els oients. Valoro molt l’amor que Déu em té. També he après que la terra es convertirà en un paradís molt bonic i que tindrem l’oportunitat de gaudir de vida eterna amb salut perfecta. Tinc moltes ganes de veure el dia en què això sigui una realitat!

 A la Patricia i a mi ens encanta parlar amb altres persones sordes sobre la Bíblia. Ara estudiem la Bíblia amb alguns que formaven part de la meva antiga església. Quan era pastor, tenia preguntes sobre el que ensenyava, però ara ja no. Gràcies al que vaig aprendre de la Bíblia amb els testimonis de Jehovà, per fi he trobat les respostes a les meves preguntes.