Un dia, mentre l’Eliso, una testimoni de Jehovà, estava dirigint un curs bíblic a la casa d’una dona interessada en la veritat, la dona va rebre una visita inesperada. Es tractava d’un clergue, acompanyat de la seva dona. L’Eliso s’havia assabentat que el fill únic d’aquella parella havia mort recentment.

 Quan l’Eliso els va donar el seu condol més sincer, el clergue i la seva dona es van posar a plorar desconsoladament. Llavors, el clergue va dir enfadat: «No entenc per què Déu ha permès que passés això! Per què s’ha endut el meu únic fill? He servit Déu durant 28 anys, i he fet moltes coses bones, i així és com m’ho paga! Per què ha matat Déu al meu fill?».

 L’Eliso va explicar a la parella que Déu no s’havia endut el seu fill. També els va parlar de temes com el rescat, la resurrecció, i el per què Déu permet que passin coses dolentes. Tant el clergue com la seva dona van dir a l’Eliso que els acabava de donar les respostes que havien estat demanant en oració.

 La setmana següent, el clergue i la seva dona van tornar i es van unir al curs bíblic de la dona. Estaven estudiant el capítol «Una esperança real per als teus éssers estimats que han mort», del llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia? La parella va participar activament en la conversa.

 Més tard, els dos van assistir al congrés especial dels testimonis de Jehovà a Tbilisi, Geòrgia. Els va arribar al cor l’amor profund i la unitat que van veure, qualitats que, per molt de temps i sense cap èxit, havien intentat cultivar en els feligresos de la seva església.