«De petita, em vaig criar en una casa amb pares que eren testimonis de Jehovà» —explica la Rachel, que ara viu a la República Dominicana. «Tristament, quan tenia set anys, el meu pare es va deixar de reunir amb els testimonis i es va oposar molt fermament a la veritat. De fet, a mi m’ho va posar molt difícil i em va oferir coses perquè deixés de servir Jehovà, com ara un mòbil, un viatge a Disneyland o una targeta de crèdit. Algunes vegades, fins i tot, em pegava perquè “se’m passés la tonteria de servir Jehovà”. Deia que si no podia caminar o parlar no podria anar a la Sala del Regne. Però aquesta tàctica mai va funcionar; jo sempre vaig tenir la determinació d’anar a les reunions.

 »Amb tot, el meu pare es contenia quan la mare era al davant. A mi m’amenaçava dient que faria mal a la mare si li explicava res. Ell sempre excusava els blaus que tenia al cos dient que eren de les classes d’arts marcials que m’estava donant.

 »Com que jo era massa petita i tenia massa por per parlar amb la mare, parlava amb Jehovà. M’agradava sortir a caminar pel bosc que teníem darrere de casa, a Maryland (EUA). En aquest bosc, hi havia un roure molt bonic on m’enfilava i m’asseia en una branca per parlar amb Jehovà tranquiŀlament. Li parlava dels meus sentiments i del que faria per ell en el futur si em donava l’oportunitat de seguir viva. També li parlava del que faria al nou món, de la família que tindria i de com feliç seria quan el dolor i el patiment ja no existís.

 »Quan el meu pare m’intentava subornar o m’apallissava perquè donés l’esquena a Déu, jo sempre sentia la mà de Jehovà calmant-me i enfortint-me. Déu em va ajudar a ser lleial i valenta.

 »Em vaig batejar quan tenia deu anys, i dos anys després vaig començar a servir com a pionera. Al principi el meu pare no ho sabia, però quan se’n va assabentar es va enfadar tant que em va donar un cop de puny i em va dislocar la mandíbula.

 »Hi va haver alguns germans que em van dir que era massa jove per ser pionera i que potser no entenia com de seriosa era aquella decisió. Però, amb el temps, vaig veure que hi havia molts joves de la meva zona que no tenien metes ni avançaven espiritualment. Aquests joves sempre estaven de festa i passant-s’ho bé, i reconec que de vegades jo també em sentia temptada a fer com ells i deixar de predicar. Però, sempre que em sentia així, feia oració a Jehovà.

 »Quan tenia uns 15 anys, es va posar en contacte amb mi una prestigiosa agència de models i em van oferir un contracte ben remunerat, el qual incloïa treballar a les seves oficines a Milà (Itàlia). Em vaig sentir molt afalagada, perquè em deien que podia ser model, que apareixeria a les revistes i que podria desfilar a les passareŀles. Ja feia gairebé tres anys que servia com a pionera, i vaig pensar que els diners potser em servirien per mantenir-me i continuar predicant. També vaig raonar que, com que el meu pare ens havia deixat, els diners podrien ser d’ajuda a la mare.

 »Vaig fer oració al respecte. També vaig parlar amb la meva mare, que havia estat pionera durant molts anys, i li vaig explicar la meva situació a un ancià d’experiència que valoro molt. Per descomptat, també vaig anar al meu arbre a fer oració. Jehovà va respondre a les meves peticions amb les paraules d’un versicle que em va llegir aquell ancià. Era el text d’Eclesiastès 5:4, que diu que sempre que fem un vot a Déu l’hem de complir: “El que prometis en un vot, compleix-ho”. Jo li havia fet un vot a Jehovà i li havia dit que el serviria amb tot el cor, i ara tenia por que aquesta feina m’afectés espiritualment. Per aquesta raó, vaig rebutjar el contracte que em van oferir.

 »Al final, tal com li vaig demanar a Jehovà, sí que vaig sobreviure! Actualment, estic casada i tinc un fill. El meu marit, en Jaser, serveix com a ancià de congregació i el nostre fill, en Connor, té nou anys i és publicador no batejat. Ja fa gairebé 27 anys que serveixo a temps complet.

 »Sovint penso en les llargues converses que vaig tenir amb Jehovà asseguda en el roure que hi havia darrere de casa. Li vaig suplicar que m’ajudés i ell m’ha respost d’una manera increïble: m’ha enfortit, m’ha calmat i m’ha guiat. Al llarg de la meva vida, he vist una vegada rere una altra que Jehovà és un Pare meravellós. Estic contenta d’haver triat servir-lo amb tot el cor. Aquesta és sens dubte la millor decisió que he pres mai.»