Què pensen els testimonis de Jehovà dels funerals?
Basem les nostres creences i pràctiques relacionades amb els funerals en el que la Bíblia ensenya. Això inclou el següent:
És normal sentir-se trist quan mor algú que estimem. Els deixebles de Jesús van plorar la mort de les persones que estimaven (Joan 11:33-35, 38; Fets 8:2; 9:39). Per tant, no veiem els funerals com una ocasió festiva (Eclesiastès 3:1, 4; 7:1-4). Al contrari, és un moment per mostrar empatia (Romans 12:15).
Els morts no estan conscients. Sense importar els antecedents ètnics o culturals que tinguem, evitem els costums o les pràctiques que es basen en la creença que els morts estan conscients i poden interferir en la vida dels vius, ja que no és el que ensenya la Bíblia (Eclesiastès 9:5, 6, 10). Això també inclou els funerals i aniversaris pomposos, fer sacrificis als morts, parlar i preguntar coses als morts, i seguir la tradició de portar dol. Evitem tots aquests costums i pràctiques perquè obeïm aquest manament de la Bíblia: «Separeu-vos-en, [...] no toqueu res impur» (2 Corintis 6:17, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).
Hi ha una esperança per als morts. La Bíblia ensenya que en el futur hi haurà una resurrecció i la mort ja no existirà (Fets 24:15; Apocalipsi 21:4). Aquesta esperança ens ajuda a evitar maneres extremes d’expressar el dol, tal com també va ajudar els primers cristians (1 Tessalonicencs 4:13).
La Bíblia aconsella que siguem modestos (Proverbis 11:2). No pensem que s’hauria d’aprofitar un funeral per presumir del nostre nivell econòmic o social (1 Joan 2:16). Tampoc organitzem funerals luxosos amb la intenció de divertir els presents o impressionar-los amb caixes de morts molt cares o amb roba que cridi l’atenció.
No imposem als altres el que pensem sobre els funerals. Seguim aquest principi: «Cadascú de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix» (Romans 14:12, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society). Ara bé, sempre que tenim l’oportunitat d’explicar les nostres creences, ho fem amb amabilitat i respecte (1 Pere 3:15).
Com són els funerals dels testimonis?
Lloc: Si la família vol fer un funeral es pot celebrar on decideixin. Pot ser a una Sala del Regne, al tanatori, a una casa particular, al crematori o al cementiri.
Cerimònia: Per consolar els que estan de dol es fa un discurs explicant què diu la Bíblia sobre la mort i l’esperança de la resurrecció (Joan 11:25; Romans 5:12; 2 Pere 3:13). Durant el funeral es poden recordar les bones qualitats del difunt i potser destacar què podem aprendre del seu exemple de fidelitat (2 Samuel 1:17-27).
Es pot cantar una cançó basada en la Bíblia (Colossencs 3:16). La cerimònia s’acaba amb una oració animadora (Filipencs 4:6, 7).
Despeses: No cobrem pels funerals ni per cap altre servei religiós. I a les nostres reunions no es fan col·lectes (Mateu 10:8).
Assistència: Els funerals que se celebren a les Sales del Regne, igual que les altres reunions que fem, estan oberts al públic i les persones que no són testimonis també hi poden assistir.
Poden assistir els testimonis a funerals d’altres religions?
Cada testimoni ha de seguir la seva consciència entrenada per la Bíblia per decidir què farà (1 Timoteu 1:19). Ara bé, no participem en cerimònies religioses que no estan en harmonia amb el que la Bíblia ensenya (2 Corintis 6:14-17).