No, perquè servir Déu és una decisió personal (Romans 14:12). Els testimonis de Jehovà ensenyen els principis bíblics als seus fills, però quan aquests creixen, cadascun d’ells ha de decidir per si mateix si serà testimoni de Jehovà (Romans 12:2; Gàlates 6:5).

 Igual que la majoria de pares, els testimonis de Jehovà volen el millor per als seus fills. Per aquesta raó, ensenyen als seus fills allò que pensen que els beneficiarà, com ara habilitats pràctiques, principis morals i creences religioses. Els testimonis de Jehovà creuen que la Bíblia els ajuda a viure de la millor manera. Així que intenten inculcar els valors bíblics en els seus fills estudiant la Bíblia amb ells i assistint plegats a les reunions (Deuteronomi 6:6, 7). Aleshores, quan el fill es fa gran, ja té tota la informació per decidir si vol adoptar la fe dels seus pares.

•  Bategen els testimonis de Jehovà als nadons?

•  Eviten els testimonis de Jehovà el contacte amb els seus fills si decideixen no batejar-se?

•  Per què els testimonis de Jehovà s’emporten els seus fills a predicar?

•  Celebren els testimonis de Jehovà les festes religioses o altres festivitats?

•  Com se senten els que han crescut com a testimonis de Jehovà?

 No. La Bíblia no ensenya que s’hagi de batejar els nadons. Per exemple, mostra que abans de batejar-se, els cristians del primer segle van escoltar el missatge, el «van acceptar de bona gana», i es van penedir (Fets 2:14, 22, 38, 41). Per tant, qui es bateja ha de ser prou gran com per entendre el que ensenya la Bíblia, ha de creure en aquestes ensenyances, i ha de decidir posar en pràctica el que ha après. Evidentment, això un nadó no ho pot fer.

 A mesura que el fill creix, pot decidir batejar-se. No obstant, abans de fer-ho, ha d’entendre bé la promesa que està fent.

 No. És cert que els pares testimonis s’entristeixen quan un fill decideix no adoptar la seva fe, però els pares encara estimen el seu fill i no trenquen els lligams amb ell només perquè hagi pres la decisió de no fer-se testimoni.

 Portem els nostres fills a predicar amb nosaltres per diverses raons. a

•   La Bíblia mostra que els pares han d’educar els seus fills en sentit espiritual i ensenyar-los a adorar Déu (Efesis 6:4). Com que l’adoració a Déu implica declarar la fe públicament, la predicació és una part molt important de l’educació espiritual del fill (Romans 10:9, 10; Hebreus 13:15).

•   La Bíblia anima específicament als joves que «lloïn el nom del Senyor» (Salm 148:12, 13, BCI). Una manera important de fer-ho és parlant de Déu als altres. b

•   Els fills es beneficien de manera pràctica quan prediquen amb els seus pares. Per exemple, aprenen a comunicar-se amb tot tipus de persones i desenvolupen qualitats molt valuoses, com la compassió, la bondat, el respecte i l’altruisme. D’aquesta manera, es familiaritzen amb la base bíblica de la seva fe.

 Els testimonis de Jehovà no celebrem festes religioses ni altres festivitats que desagraden a Déu c (2 Corintis 6:14-17; Efesis 5:10). Per exemple, no celebrem els aniversaris ni el Nadal, ja que tenen orígens pagans.

 No obstant, ens agrada passar temps amb la nostra família i fer regals als nostres fills. En comptes de deixar que el calendari decideixi quan hem de reunir la família i quan hem de fer-nos regals, ens reunim i ens fem regals durant tot l’any.