Salta al contingut

Ajuden els refugiats a l’Europa central

Ajuden els refugiats a l’Europa central

Els últims anys, un gran nombre de refugiats d’Àfrica, de l’Orient Mitjà i del sud d’Àsia han arribat a Europa. Per ajudar-los, agències governamentals i voluntaris locals els proporcionen menjar, allotjament i assistència mèdica.

Però els refugiats no només necessiten aquest tipus d’ajuda. Molts d’ells pateixen algun trauma i, per tant, també necessiten consol i esperança. Els Testimonis de Jehovà d’Europa central estan fent tot el que poden per suplir aquestes necessitats. Com? Escoltant-los i mostrant-los ensenyances de la Bíblia molt consoladores.

El consol que dóna la Bíblia

Des de l’agost de 2015, els Testimonis d’unes 300 congregacions d’Àustria i d’Alemanya han fet un esforç especial per consolar els refugiats. S’han adonat que als refugiats els agrada molt parlar sobre les respostes que dóna la Bíblia a les següents preguntes:

Entre l’agost i l’octubre de 2015, els Testimonis de la zona van demanar més de quatre tones de publicacions bíbliques a la sucursal d’Europa central, i les van oferir gratuïtament als refugiats.

Se superen les barreres de l’idioma

Molts dels refugiats només parlen la seva llengua materna. Per aquesta raó, els Testimonis utilitzen la pàgina web jw.org, que conté articles i vídeos en centenars d’idiomes. «De vegades ens comuniquem amb gestos, imatges o dibuixos», diuen el Matthias i la Petra, que són voluntaris a Erfurt (Alemanya). Els Testimonis també utilitzen l’aplicació JW Language, que serveix per aprendre idiomes i ajuda els Testimonis a parlar sobre el missatge de la Bíblia en la llengua materna dels refugiats. D’altres utilitzen l’aplicació multilingüe JW Library per llegir de la Bíblia i ensenyar vídeos.

Una resposta impressionant

«Ens va envoltar moltíssima gent», explica una parella de Testimonis de Schweinfurt (Alemanya). I afegeixen: «En només dues hores i mitja, els refugiats es van emportar 360 publicacions. Alguns d’ells inclinaven el cap per mostrar-nos el seu agraïment». El Wolfgang, que és voluntari a Diez (Alemanya), explica: «Als refugiats els fa feliços que algú es preocupi per ells. De vegades demanen publicacions en cinc o sis idiomes».

Molts comencen a llegir les publicacions de seguida, i d’altres tornen a donar les gràcies als Testimonis. «Dos homes joves van agafar algunes publicacions», explica la Ilonca, una Testimoni que viu a Berlín (Alemanya). I també diu: «Mitja hora més tard van tornar amb una mica de pa, i van demanar perdó per no tenir res més amb què donar-nos les gràcies».

«Gràcies! Moltes gràcies!»

Treballadors socials, funcionaris i veïns valoren els esforços que els Testimonis fan de manera voluntària. «Gràcies!», va exclamar un treballador social que cuida uns 300 refugiats. «Moltes gràcies per preocupar-vos tant del benestar dels estrangers!» Un altre treballador social d’un camp de refugiats va dir als Testimonis que donar publicacions útils als refugiats en el seu propi idioma és molt beneficiós, «ja que, en aquests moments, la seva vida només consisteix a menjar tres vegades al dia».

La Marion i el seu marit, l’Stefan, que viuen a Àustria, van explicar quin era el propòsit del seu voluntariat a dos policies que estaven de patrulla en aquella zona. Els policies els van agrair el que feien i els hi van demanar dos llibres. La Marion diu: «La policia no deixa d’alabar-nos pel que fem».

Una dona d’Àustria, que regularment fa donacions a un camp de refugiats, es va adonar que, fes el temps que fes, els Testimonis sempre es feien disponibles per ajudar els refugiats. Un dia els hi va dir: «Els refugiats necessiten ajuda material. Però el que més necessiten és esperança, i això és justament el que vosaltres els hi doneu».