El diumenge 5 de gener del 2014, Serge Gerardin, mentre anava en autobús a un congrés dels Testimonis de Jehovà a prop de París (França), va presenciar un horrible accident. Ell explica: «Un cotxe es va estavellar contra una barrera de formigó que protegia un pont i va volar pels aires. Va xocar contra el pont, va esclatar en flames i va acabar bolcant».

Serge, com a capità de brigada i amb una experiència com a bomber de més de quaranta anys, va tenir una reacció immediata. Ell explica: «Tot i que viatjàvem per l’altra banda de l’autopista, li vaig demanar al conductor que aturés l’autobús. Vaig tornar enrere corrents cap al cotxe en flames». Serge sentia algú que cridava: «Ajuda’m! Ajuda’m!» Ell diu: «Portava jaqueta de vestir i corbata, i no tenia equipament de seguretat. Però aquells crits d’auxili em deien que encara podia salvar algú».

Mentre rodejava el cotxe, Serge va veure un passatger atordit, i el va posar salv i estalvi. Ell explica: «Em va dir que hi havia dues persones més al cotxe. En aquell moment, ja s’havien aturat molts cotxes. Però les flames i la calor eren tan intenses, que la gent no es podia apropar».

Molts camioners van arribar amb extintors i, seguint les instruccions de Serge, van fer-los servir per extingir temporalment les flames que provenien del cotxe. El conductor s’havia quedat atrapat sota el cotxe. Així que Serge i les altres persones que s’havien apropat, van aixecar el vehicle i van arrossegar el conductor a un lloc segur.

Serge explica: «De sobte, les flames van ressorgir!». Però encara hi havia un passatger que penjava de cap per avall amb el cinturó de seguretat posat. Llavors, va arribar un altre bomber fora de servei, vestit de cuir. Serge continua: «Vaig veure que el cotxe estava a punt d’explotar, així que vam decidir treure l’home del cotxe arrossegant-lo pels braços». Menys d’un minut després, el cotxe va explotar.

Quan van arribar els bombers i l’ambulància, es van fer càrrec dels ferits i van extingir el foc. Els primers auxilis van atendre els talls i les cremades que Serge tenia a les mans. Mentre pujava a l’autobús que el portaria al congrés, moltes persones van anar corrents per agrair-li tot el que havia fet.

Serge està molt content d’haver pogut ajudar en aquell moment. «Em sentia responsable davant de Jehovà, el meu Déu. Em fa molt feliç saber que he ajudat a que es salvessin».