Un treballador d’una empresa externa fa servir un camió amb una torre de càrrega per descarregar un mòdul amb paret de vidre. Aquest mòdul forma part de la plataforma d’observació elevada, situada a la zona limitada de l’obra. La recepció i la plataforma d’observació van obrir portes el maig de 2017. Des de llavors fins a l’agost, més de 17.000 persones ja havien fet una reserva per visitar el recinte.

Els treballadors externs utilitzen una grua per moure una unitat de formigó prefabricada a l’habitatge F, el primer habitatge en ser construït. Gràcies al gran espai que hi ha entre els edificis, aquestes unitats es poden recoŀlocar sense haver de desmuntar-les.

Hi ha cinc edificis d’habitatges construint-se alhora. A primer pla, els treballadors externs entrecreuen l’armadura d’acer abans d’abocar el formigó que servirà de fonament per a l’habitatge B. Al fons a la dreta, els treballadors bombegen formigó per construir la base de la planta baixa de l’habitatge D. Al fons a l’esquerra, una grua coŀloca un panell de formigó en el que serà el forat de l’ascensor i de les escales de l’habitatge E.

Un membre de l’equip de mecànica fa servir una eina per polir el cordó de soldadura de dues canonades de plàstic. Les dues canonades s’uneixen amb la tècnica de termofusió, la qual fon el plàstic i el fusiona. El cordó de soldadura que en resta s’elimina i es comprova la resistència i la qualitat d’aquesta part. En total, es coŀloquen uns 4 quilòmetres de canonada destinada a les boques d’incendi.

Un treballador neteja el nou sistema de drenatge impermeable. Els drenatges del recinte faciliten l’evacuació d’aigua dels canals i de la pluja, dirigint-la a estancs i evitant així inundacions.

Un equip d’arquitectura, format per un matrimoni, marca la posició de les parets d’un passadís de la planta baixa.

Des de l’est, una vista aèria mostra els cinc habitatges en construcció. Al setembre, ja s’havien completat totes les estructures de formigó, s’estava treballant en les parets interiors de l’habitatge F (al fons a la dreta) i s’havien començat les feines d’escaiola i pintura. Mentrestant, els treballadors instaŀlaven els murs exteriors i les finestres de l’habitatge E (al fons a l’esquerra). Els habitatges B, C i D (en primer pla) s’estaven preparant perquè els equips d’arquitectura, d’electricitat, de mecànica i de bastides poguessin començar a treballar.

En Robert Luccioni, un ajudant del Comitè de Publicació del Consell Rector i superintendent del Departament Mundial de Disseny i Construcció (WDC), va animar els equips de construcció amb un discurs basat en la Bíblia. El WDC supervisa el disseny i la construcció de les noves sucursals, i s’encarrega que tota la feina es faci de manera eficient i econòmica.

Un grup de treballadors prepara una base de formigó per a les instaŀlacions que guardaran els equips informàtics i l’equipament elèctric i de gas. A la dreta, un altre grup utilitza una bomba mòbil de formigó per vessar el ciment del mur acústic, que reduirà el soroll causat per aquests equipaments.

Un equip d’arquitectes revisa els plànols abans de marcar al terra on aniran les estructures d’acer.

Un treballador coŀloca les estructures d’acer per als murs exteriors.

Es construeix una bastida al voltant del perímetre de l’habitatge E per facilitar l’accés dels treballadors als murs exteriors.

Una pintora aplica una cobertura protectora especial a les finestres acabades d’instaŀlar. Quan aquesta cobertura s’asseca, es transforma en una peŀlícula de plàstic que evita danys durant la construcció. Un cop deixa de ser necessària, aquesta peŀlícula es desenganxa fàcilment.

L’equip de mecànica comprova la pressió del sistema de calefacció radiant d’una de les habitacions. Un cop s’han fet tots els reajustaments necessaris, es pot abocar l’última capa de formigó per cobrir els tubs de calefacció.

Un paisatgista talla un tros de gespa amb flors silvestres que han crescut a la rotonda de l’entrada principal del recinte de la sucursal. La gespa evita que la mala herba creixi, i això redueix el temps i els esforços necessaris per mantenir ben arreglada aquesta zona verda situada al costat d’una carretera molt transitada.

Un topògraf utilitza un equip de topografia GPS per marcar el lloc on anirà l’entrada de l’edifici d’oficines. Després d’això, coŀloca una barra de ferro per identificar l’entrada i la pinta per fer-la visible. En aquesta part de l’edifici es construirà una cuina i una zona de doble ús, per fer tant de menjador com d’auditori. Al fons, es veuen els edificis d’habitatges.

Un matrimoni prepara una estructura de formigó pel control de flux d’aigua, que forma part del sistema de drenatge d’aigües pluvials. Al fons, els habitatges E i F estan envoltats d’una lona de plàstic per protegir els treballadors del fred durant els mesos d’hivern.

Un germà aprèn a fer servir un manipulador de buit. Aquest elevador s’utilitza per transportar i instaŀlar vorades que pesen aproximadament 70 quilograms cadascuna. Un cop les vorades estan coŀlocades, s’avoca formigó a cadascun dels seus costats per fixar-les al seu lloc.

Mentre s’instaŀla una canonada d’aigua a lloc, un membre de l’equip de mecànica subjecta la connexió per mantenir-la a l’angle correcte. Es necessiten uns cinc quilòmetres de canonades d’aigua per abastar la nova sucursal.

Un membre de l’equip d’exteriors fa servir una serra elèctrica per tallar maons. Els maons tallats per la meitat es coŀloquen intercalats als laterals dels edificis, creant un atractiu disseny anomenat aparell diatònic. En total, es faran servir uns 300.000 maons per revestir els edificis d’habitatges.