Mwet ngeni masouan

Mwet ngeni tettelin menlapen masouan

En mi Silei?

En mi Silei?

Mortokai, i wesewesen emén aramas mi manaw me lóóm?

A AÚCHEA minne emén re Jus itan Mortokai a féri lón minne a mak lón ewe puken Ester. Mortokai, i emén chón Jus mi eoló mi angang lón imwen ewe kingen Persia. A fis ena ina epwe 2,500 ier lóóm, “lon ränin manauen [King] Asuworos.” (Lón ei fansoun, chómmóng ra lúkú pwe ena king i Xerxes I.) Mortokai a eppeti fisin eú án emén kókkót pwe epwe nieló ewe king. Pokiten ena king a kilisou ngeni Mortokai ren met a féri, iwe a efeiéchú mwen mesen ekkewe aramas. Iwe, mwirin ninniilóón Haman, emén mi oputa Mortokai me ekkewe chón Jus, ewe king a ewisa ngeni Mortokai eú wis mi tekia lón ewe mwú. Wisan na a atufichi Mortokai an epwe atowu eú allúk mi seláni ninniilóón meinisin ekkewe chón Jus me lón Persia.​—Est. 1:1; 2:5, 21-23; 8:1, 2; 9:16.

Lap seni 100 ier lóóm, ekkóch soukáé uruwo ra erá pwe ese wesewesen fis minne a mak lón ewe puken Ester, me Mortokai esap i wesewesen emén aramas. Iwe nge, lón ewe 1941, ekkóch soukáéén pisekin chón lóóm ra kúna pisekin ánnet mi álisatá minne a mak lón ewe Paipel usun Mortokai. Met ra kúna?

Ekkóch soukáé ra kúna makkeien emén chón Persia me lóóm mi féúni iten emén mwán itan Marduka (Mortokai lón fósun Chuuk). A wiseni eú wis, eli i emén accountant, lón Susa. Arthur Ungnad emén sousile lón pekin uruwoon ena leeni, a erá pwe epwe kerán ina an pwá iten Mortokai lón eú puk me lúkún ewe Paipel.

Seni ewe atun a katowu án Ungnad repot, chómmóng soukáé ra chiyakúúni fitengeréú makkeien ekkewe chón Persia me lóóm. Eú me leir, ina ekkewe rúúaché chékúkkúnún faú mi chépép ra kúna me lerásin ewe telinimw Persepolis lón ewe leeni itan Treasury, kkan ngeni tittin ena telinimw. Ekkena chéén faú mi wor mak wóór ra feito seni ewe fansoun Xerxes I a nemenem. A mak fósun Elamite wóón ekkena chéén faú me a pwal pwá ekkóch iten aramas mi nóm lón ewe puken Ester. a

Ewe it Mortokai (Marduka) lón makkeien emén chón Persia me lóóm

A pwá ewe it Marduka me wóón fitaché chéén faú mi nóm lerásin Persepolis. Marduka a eáni ewe wis senseen allúk lón imwen ewe king lón Susa lemwúún Xerxes I. A mak wóón eché ekkena chéén faú pwe Marduka i emén chón chiyakú. A léllé ngeni met ewe Paipel a erá usun Mortokai. A wisen angang ngeni ewe King Ahasuerus (Xerxes I) me a sile ruu fós. Fán chómmóng, Mortokai a angang ren asamalapen imwen ewe king lón Susa. (Est. 2:19, 21; 3:3) Ina eú watteen imw, ikewe chókkewe mi angang ngeni ewe king ra kan nóm ie.

Ekkena pwóróus mi mak wóón ekkena chéén faú usun Marduka a léllé ngeni met a mak lón ewe Paipel usun Mortokai. A taitap ewe fansoun ra manaw, ewe leeni ra nóm ie, me wiser. Meinisin ekkena pwóróus ra pwári pwe Marduka me Mortokai, ina i chék emén aramas.

a Lón ewe 1992 Professor Edwin M. Yamauchi a makkeei eú pwóróus mi pwári iten engol aramas mi mak wóón ewe chéén faú ra kúna me lón Persepolis mi pwal mak iter lón ewe puken Ester.