Ṛuḥ ɣer wayen yellan deg-s

Ṛuḥ ɣer wegbur

TIMEƔRI TIS 38

Ayɣer i glaq a s-neţţak lqima i tudert?

Ayɣer i glaq a s-neţţak lqima i tudert?

Aṭas n leḥwayeǧ i ɣ-yessefṛaḥen di ddunit. D ṣṣeḥ, xas neţmagar-ed iɣeblan, nezmer a d-nini belli llant leḥwayeǧ i ɣ-yessefṛaḥen di tudert-nneɣ. D acu-ţ ssebba tamezwarut i ɣ-yeţdemmiren a s-nefk lqima i tudert? Yerna, amek ara d-nbeggen belli neţţak-as lqima?

1. Ayɣer i glaq a s-neţţak lqima i tudert?

Ilaq a s-neţţak lqima i tudert axaṭer ţ-ţukci sɣur Yahwa, Baba-tneɣ yeččuṛen d leḥmala. Yahwa d “lɛinseṛ n tudert”, ixleq-ed ayen akk yeddren (Ahellil 36:10). “D neţţa i d-iţţaken i yemdanen meṛṛa tudert, nnefs d wayen akw nniḍen” (Lecɣal 17:25, 28). Yahwa yeţţak-aɣ-d ayen i ɣ-ilaqen akken a nɛic. Meɛna mačči d ayagi kan, ixeddem ayen akk ilaqen bac a nefṛeḥ s tudert-nneɣ (ɣer-ed Lecɣal 14:17).

2. Amek i nezmer a s-d-nbeggen i Yahwa belli nḥemmel tudert i ɣ-d-yefka?

Tudert-nneɣ tesɛa lqima ɣer Yahwa si ddqiqa-nni ideg i neţwaxleq di tɛebbuṭ n yemma-tneɣ. Dawed, yiwen ger iqeddacen n Ṛebbi, ţţuweḥḥan-as-d lehduṛ-agi i s-yenna i Yahwa: “Allen-ik walant-iyi m’akken i lliɣ d amgun”, yeɛni asmi i gella di tɛebbuṭ n yemma-s (Ahellil 139:16). Tudert-nneɣ tesɛa lqima tameqrant ɣer Yahwa (ɣer-ed Matta 10:29-31). Iḥezzen mliḥ m’ara ineɣ yiwen iman-is s ţţɛemda a neɣ m’ara ineɣ albeɛḍ nniḍen (Tuffɣa 20:13). Iḥezzen daɣen mliḥ ma yella ur neţḥadar ara ɣef tudert-nneɣ, neɣ ɣef tudert n wiyaḍ. M’ara neţḥadar ɣef tudert-nneɣ yerna neţqadar tudert n wiyaḍ, neţbeggin-ed belli nḥemmel tudert, yellan ţ-ţukci sɣur Yahwa.

A NNADI A NEFHEM AKTEṚ

A nwali amek i nezmer a d-neţbeggin belli nḥemmel tudert i ɣ-d-yefka Ṛebbi.

3. Ţḥadar ɣef ṣṣeḥḥa-k

M’ara ibudd umasiḥi iman-is i Yahwa, yeţmuddu-yas tudert-is kamel. Amzun yefka-yas lǧeţţa-s d asfel. Ilaq ihi ad yeţḥadar fell-as. Ɣret-ed Iṛumaniyen 12:1, 2, mbeɛd hedṛet ɣef yesteqsiyen-agi:

  • D acu-ţ ssebba ara k-yawin aţ-ţḥadreḍ ɣef ṣṣeḥḥa-k?

  • Amek ara teţḥadareḍ ɣef ṣṣeḥḥa-k?

4. Ţḥadar ɣef yiman-ik, ţḥadar ɣef wiyaḍ

Adlis Iqedsen yeţweṣṣi-yaɣ a nexḍu i wayen akk i gzemren a d-yawi lemḍerra, ama i nekni ama i wiyaḍ. Walit BIDYU-YAGI akken aţ-ţeẓrem amek i tzemrem aţ-ţḥadrem ama ɣef yiman-nwen ama ɣef wiyaḍ.

Ɣret-ed Lemtul 22:3, mbeɛd hedṛet ɣef wamek i d-yewwi a neţḥadar...

  • deg wexxam,

  • di lxedma,

  • m’ara nleɛɛeb addal (yeɛni ayen umi i neqqar s tṛumit “le sport”),

  • m’ara nnehheṛ ṭṭumubil.

5. Ţqadar tudert n llufan yellan di tɛebbuṭ n yemma-s

Dawed yenna-d deg yiwen n usefru amek i geţţarra Yahwa ddehn-is ɣer tudert n llufan yellan di tɛebbuṭ n yemma-s. Ɣret-ed Ahellil 139:13-17, mbeɛd hedṛet ɣef westeqsi-yagi:

  • Ɣer Yahwa, melmi i tbeddu tudert n llufan: m’ara yeţwaxleq di tɛebbuṭ n yemma-s neɣ m’ara d-ilal?

Leqwanen i gefka Yahwa i wat Isṛayil ţḥaraben ɣef tyemmatin akk-d llufanat yellan di tɛebbuḍin-nsent. Ɣret-ed Tuffɣa 21:22, 23, mbeɛd hedṛet ɣef yesteqsiyen-agi:

  • Amek i geţwali Yahwa win ara yenɣen mebla ţţɛemda llufan yellan di tɛebbuṭ n yemma-s?

  • D acu ara iḥuss Yahwa lukan ad yexdem walbeɛḍ ayagi s ţţɛemda b?

  • D acu i teţxemmimeḍ ɣef wamek i geţwali Ṛebbi tamsalt-agi?

Walit BIDYU-YAGI.

Di kra n liḥalat, ula ţ-ţameṭṭut yeţqadaren tudert tezmer aţ-ţɣil belli d aseɣli kan n tadist i ţ-ţifrat. Ɣret-ed Icɛaya 41:10, mbeɛd hedṛet ɣef yesteqsiyen-agi:

  • Ma teţwaḥreṣ tmeṭṭut a d-tesseɣli tadist, iwumi i tezmer aţ-ţeḍleb lemɛawna? Acuɣer?

KRA QQAREN: “Di kra n liḥalat, tameṭṭut tezmer a d-tesseɣli tadist.”

  • D acu i k-iqennɛen belli Yahwa yeţţak lqima ama i tudert n tyemmaţ ama i tudert n llufan yellan di tɛebbuṭ-is?

AYEN I D-NELMED

Adlis Iqedsen yesselmad-aɣ belli tudert ţ-ţukci sɣur Yahwa. Ilaq a nḥemmel, a neţqadar w’a neţḥadar tudert-nneɣ akk-d tudert n wiyaḍ.

A d-nesmekti

  • Ayɣer i geţţak Yahwa lqima i tudert n wemdan?

  • D acu i geţḥussu Yahwa m’ara ineɣ walbeɛḍ tamgerṭ s ţţɛemda?

  • Ayɣer i tebɣiḍ aţ-ţcekkṛeḍ Yahwa imi i ɣ-d-yefka tudert?

Lmeqsud-iw

TZEMREḌ AŢ-ŢWALIḌ DAƔEN

Amek i nezmer a ncekkeṛ Yahwa imi i ɣ-d-yefka tudert?

Cantique 141 : Le miracle de la vie (2:41)

Wali leǧwab ɣef westeqsi-yagi: yezmer a s-isemmeḥ Ṛebbi i tmeṭṭut i d-yesseɣlin tadist?

“D acu i d-yeqqar Wedlis Iqedsen ɣef useɣli n tadist?” (di jw.org)

Amek i gezmer a ɣ-iɛiwen wamek i geţwali Ṛebbi tudert bac a neţţextiṛi akken ilaq leḥwayeǧ swayes i nzehhu?

“Sports de l’extrême” : doit-on faire abstraction des risques ? (Réveillez-vous !, 8 octobre 2000)

Amek i gezmer ad iɛiwen Wedlis Iqedsen albeɛḍ yeţxemmimen ad ineɣ iman-is?

“Bɣiɣ ad mmteɣ. Yezmer a yi-iɛiwen Wedlis Iqedsen ma ţxemmimeɣ ad nɣeɣ iman-iw?” (di jw.org)

a Yahwa yeţḥebbiṛ mliḥ ɣef wid umi i gejreḥ wul (Ahellil 34:19). Ifehhem lqerḥ is i ţḥussun wid i geţxemmimen ad nɣen iman-nsen, yerna yebɣa a ten-iɛiwen. Akken aţ-ţeẓreḍ acḥal i meqqret lemɛawna-ines, ɣer amagrad yeţţusemman “Bɣiɣ ad mmteɣ. Yezmer a yi-iɛiwen Wedlis Iqedsen ma ţxemmimeɣ ad nɣeɣ iman-iw?” A t-tafeḍ deg weḥric yeţţusemman “Tzemreḍ aţ-ţwaliḍ daɣen” yellan di tmeɣri-yagi.

b Albeɛḍ i d-yesseɣlin yakan tadist ur ilaq ara ad iţezzem aṭas deg yiman-is. Yezmer a s-isemmeḥ Yahwa. Akken aţ-ţissineḍ akteṛ ɣef temsalt-agi, wali amagrad yeţţusemman “D acu i d-yeqqar Wedlis Iqedsen ɣef useɣli n tadist?”. A t-tafeḍ deg weḥric yeţţusemman “Tzemreḍ aţ-ţwaliḍ daɣen” yellan di tmeɣri-yagi.