Bai na kontenido

Bai na kontenido

Ta pasobra Yakòb a kumpra e derecho di yu mayó for di Esou el a bira antepasado di e Mesías?

Pregunta di Lektor

Pregunta di Lektor

Den Israel di pasado, un hende mester tabatin e derecho di yu mayó pa e por tabata antepasado di e Mesías?

Nos a yega di duna komentario ku ta indiká esei. Esei a parse di kuadra ku loke nos ta lesa na Hebreonan 12:16. E versíkulo ei ta bisa ku Esou no a “apresiá kosnan sagrado” i “a entregá [na Yakòb] su derecho di yu mayó a kambio di ún kuminda.” Aparentemente e palabranan akí ta indiká ku ora Yakòb a haña e “derecho di yu mayó,” el a haña tambe e posibilidat di bira antepasado di e Mesías.—Mat. 1:2, 16; Luk. 3:23, 34.

Pero, algun relato di Beibel ta mustra ku un hòmber no tabatin nodi di ta yu mayó pa e por a bira antepasado di e Mesías. Ban wak algun prueba di esei.

E yu mayó di Yakòb (Israel) ku el a haña ku Lea tabata Ruben. Despues, e promé yu ku Yakòb a haña ku Raquel, e esposa ku e tabata stima mas, tabata Yosef. Ora Ruben a kometé un piká, e derecho di yu mayó a pasa pa Yosef. (Gén. 29:31-35; 30:22-25; 35:22-26; 49:22-26; 1 Kró. 5:1, 2) Pero e Mesías no a bini di e liña di desendensia di Ruben ni di Yosef, sino el a bini di Huda, Yakòb su di kuater yu ku el a haña ku Lea.—Gén. 49:10.

Lukas 3:32 ta menshoná sinku hòmber ku tambe tabata antepasado di e Mesías. Ta parse ku nan tur tabata yu mayó. Boas tabata tata di Obed, i Obed tabata tata di Isaí.—Rut 4:17, 20-22; 1 Kró. 2:10-12.

Sinembargo, Isaí su yu hòmber David no tabata e yu mayó. E tabata e yu di mas chikitu di ocho yu. Pero tòg e Mesías a bini for di David su liña di desendensia. (1 Sam. 16:10, 11; 17:12; Mat. 1:5, 6) Di igual manera, e siguiente persona den e liña tabata Sálomon, maske e no tabata David su promé yu.—2 Sam. 3:2-5.

Esei no ke men ku e posishon di ta yu mayó no tabata importante. E promé yu hòmber tabatin un posishon spesial i hopi bes e tabata e siguiente persona pa bira kabes di e famia. Tambe lo el a heredá un porshon dòbel di propiedat.—Gén. 43:33; Deu. 21:17; Hos. 17:1.

Pero un otro yu por a haña e derecho di yu mayó. Por ehèmpel, Abraham a manda Ismael bai i a duna Isak e derecho di yu mayó. (Gén. 21:14-21; 22:2) Anto manera a ser menshoná, e derecho di yu mayó a pasa di Ruben pa Yosef.

Awor, ban bèk na Hebreonan 12:16, ku ta bisa: “No mester tin den boso ningun hende ku ta kometé fornikashon ni ningun ku no ta apresiá kosnan sagrado, manera Esou, kende a entregá su derecho di yu mayó a kambio di ún kuminda.” Kiko apòstel Pablo kier a enfatisá?

E no tabata papia aki di e liña di desendensia di e Mesías. Pablo a kaba di urgi e kristiannan pa nan ‘sigui hasi e kamindanan ku nan a kana ariba stret’ pa nan “no [a] keda sin haña e bondat inmeresí di Dios,” loke lamentablemente por a pasa si nan a kai den inmoralidat seksual. (Heb. 12:12-16) Si nan a hasi esei, nan lo tabata manera Esou, kende no a “apresiá kosnan sagrado” i a peka.

Esou a biba den tempu di patriarka, i na algun okashon kisas asta e tabatin e privilegio di ofresé sakrifisio. (Gén. 8:20, 21; 12:7, 8; Yòb 1:4, 5) Pero su forma di pensa karnal a pone ku el a laga tur e privilegionan ei a kambio di un kuminda. Dios a profetisá ku e desendientenan di Abraham lo mester a sufri. Kisas Esou kier a evitá di pasa den e sufrimentu ei. (Gén. 15:13) Ademas, Esou a demostrá ku e no tabata enfoká riba kosnan spiritual i ku e no tabatin apresio pa kosnan sagrado, ya ku el a kasa ku dos hende muhé pagano, loke a trese hopi tristesa pa su mayornan. (Gén. 26:34, 35) Esei tabata un kontraste grandi ku Yakòb, kende sí a sòru di kasa ku un sirbidó di e Dios berdadero.—Gén. 28:6, 7; 29:10-12, 18.

Pues na ki konklushon nos por yega relashoná ku e liña di desendensia ku a hiba na Hesus, e Mesías? Tin biaha e liña ei tabata mediante e yu hòmber mayó, pero no semper. E hudiunan tabata sa esaki i a aseptá e echo ei, por ehèmpel ora nan a atmití ku Kristu mester a bini di David, Isaí su yu di mas chikitu.—Mat. 22:42.