Bai na kontenido

Bai na kontenido

Bo Tabata Sa?

Bo Tabata Sa?

Mardokeo a eksistí di bèrdat?

E BUKI di Èster ta menshoná un hudiu ku yama Mardokeo. E tabata un di e personahenan prinsipal den e buki ei. E tabata un eksiliado ku tabata traha den e palasio di Persia. Esaki “a tuma lugá den tempu di Rei Asuero,” na kuminsamentu di siglo sinku P.K. (E rei ei ta konosí awe komo Hérhes I.) Mardokeo a frustra un kòmplòt pa mata Rei. Rei tabata asina gradisidu pa loke Mardokeo a hasi ku el a onr’é dilanti di tur hende. Mas despues, Rei a hasi Mardokeo promé minister. Esei a sosodé despues di e morto di Haman, kende tabata enemigu di Mardokeo i di e otro hudiunan. Komo promé minister, Mardokeo por a saka un dekreto ku lo a skapa e hudiunan ku tabata biba den Imperio di Persia for di genosidio.—Èst. 1:1; 2:5, 21-23; 8:1, 2; 9:16.

Na kuminsamentu di siglo 20, tabatin algun historiadó ku a bisa ku e buki di Èster ta djis un kuenta i ku Mardokeo nunka a eksistí. Pero, loke e arkeólogonan a deskubrí na 1941 posiblemente ta apoyá loke Beibel ta bisa tokante Mardokeo. Kiko nan a haña?

Nan a haña algu skirbí na spijkerschrift perso ku ta menshoná un hòmber ku yama Marduka (na papiamentu, Mardokeo). E tabata un atministradó, kisas un akountent, na Susa. Wak kiko Arthur Ungnad, un eksperto di historia den e área ei, a menshoná tokante loke nan a haña. El a bisa ku “esaki ta e promé biaha ku nos a haña algu tokante Mardokeo ku no ta den Beibel.”

Despues ku Ungnad a bisa esei, algun eksperto a logra tradusí míles di kos mas ku tabata skirbí na spijkerschrift perso. Entre nan tabatin e tablanan di Persépolis. Nan a haña nan den e lugá di warda tesoro serka di e murayanan di e stat. E tablanan ei tabata di e periodo di e reinado di Hérhes I. Nan tabata skirbí na e idioma di Elam i tabata kontené vários nòmber ku ta aparesé den e buki di Èster. a

E nòmber Mardokeo (Marduka) manera e ta aparesé na spijkerschrift perso di e tempu ei

Vários di e tablanan di Persépolis a menshoná e nòmber Marduka, kende a traha komo sekretario den e palasio di rei na Susa durante e reinado di Hérhes I. Un di e tablanan a indiká ku Marduka tabata un traduktor. E detaye ei ta kuadra presis ku e deskripshon ku Beibel ta duna di Mardokeo. E tabata den servisio di Rei Asuero (Hérhes I) i por a papia por lo ménos dos idioma. Mardokeo tabatin kustumber di sinta na porta di palasio na Susa. (Èst. 2:19, 21; 3:3) E porta ei tabata un edifisio grandi kaminda sirbidónan di rei tabata traha.

Ta masha interesante pa mira e similaridat ku tin entre e Marduka di e tablanan i e Mardokeo di Beibel. Nan tur dos a biba na Persia durante e mesun tempu. Tambe nan tabatin e mesun funshon i a traha na e mesun lugá. Mirando tur e detayenan ei, muy probablemente Marduka i Mardokeo ta e mesun persona.

a Na 1992, Profesor Edwin M. Yamauchi a publiká un artíkulo ku a menshoná dies nòmber for di e tablanan di Persépolis ku tambe ta aparesé den e buki di Èster.