Bai na kontenido

Bai na kontenido

Pregunta di Lektor

Pregunta di Lektor

Kon haltu e veranda di Sálomon su tèmpel tabata?

E veranda di Sálomon su tèmpel a hiba na entrada di e lugá Santu den e tèmpel. Promé ku 2023, 2 Krónikanan 3:4 den e Tradukshon di Mundu Nobo di e Santu Skritura, imprimí na ingles, a bisa ku e veranda di Sálomon su tèmpel “tabata 20 kodo hanchu, mes hanchu ku e tèmpel i su haltura tabata 120.” Otro tradukshonnan di Beibel tambe ta bisa ku e tabata “120 kodo.” Si ta asina, e veranda lo tabata un toren di 53 meter haltu!

Sinembargo, for 2023 e versíkulo akí a kambia den e Tradukshon di Mundu Nobo di e Santu Skritura, na ingles. Awor e ta bisa: “su haltura tabata 20 kodo,” ku ta mas o ménos 9 meter. a Ban wak algun motibu pa e kambio akí.

Na 1 Reinan 6:​3, Yeremías no a menshoná nada tokante e haltura di e veranda. Mas bien, el a menshoná largura i hanchura di e veranda. Djei den e siguiente kapítulo, el a deskribí ku luho i detaye algun kos remarkabel di e tèmpel. Por ehèmpel, e tanki grandi di koper ku tabata yama Laman, e dies garoshi di koper i e dos pilánan di koper ku tabata pafó di e veranda. (1 Rei. 7:​15-37) Si di bèrdat e veranda tabata mas ku 50 meter haltu i tabata hopi mas haltu ku e restu di e tèmpel, ta dikon anto Yeremías no a menshon’é? Ripará tambe ku siglonan despues, historiadónan hudiu a skirbi ku e veranda no tabata mas haltu ku e restu di Sálomon su tèmpel.

Si e veranda tabata 120 kodo, ekspertonan ta duda ku e murayanan dje tèmpel por a wanta e peso ei. E tempunan ei, strukturanan masha haltu mes di piedra i di blòki, manera portanan di e tèmpelnan na Egipto, tabatin fundeshi hanchu ku tabata bira smal segun ku e tabata bai ariba. Pero e tèmpel di Sálomon no tabata asina. Ekspertonan ta kere ku muraya dje tèmpel no por tabata mas ku 6 kodo, òf 2,7 meter, diki. Wak loke Theodor Busink, kende ta un historiadó ku ta analisá arkitektura, a bisa: “Mirando kon diki e muraya di e entrada di e tèmpel por tabata, e veranda no por tabata 120 kodo haltu.”

Kisas un eskriba a hasi un fout ora el a kopia e palabranan di 2 Krónikanan 3:4. Algun manuskrito antiguo ta bisa na e versíkulo ei “120.” Pero otro manuskritonan konfiabel, manera Codex Alexandrinus di siglo sinku i e Codex Ambrosianus di siglo seis, ta bisa “20 kodo” einan. Kon bin un eskriba por a skirbi “120” na lugá di “20”? Na hebreo, e palabranan pa “shen” i “kodo” ta parse meskos. Pues, tabata masha fásil pa un eskriba hasi e fout di skirbi e palabra “shen” na lugá di “kodo.”

Ta bèrdat ku nos ta hasi tur nos esfuerso pa por komprondé tur e detayenan di Sálomon su tèmpel i pa present’é na un manera mas presis posibel. Sinembargo, loke nos ke focus riba dje ta loke e tèmpel a representá, ku ta Yehova su tèmpel spiritual. Nos ta masha gradisidu ku Yehova a invitá tur su sirbidónan bin sirbié na e tèmpel ei!—Heb. 9:​11-14; Rev. 3:12; 7:​9-17.

a Un nota na e versíkulo akí ta splika ku “algun manuskrito antiguo ta bisa ‘120,’ pero otro manuskrito i algun tradukshon ta bisa ‘20 kodo.’”