Bai na kontenido

Bai na kontenido

Dikon E Ta Skuma

Dikon E Ta Skuma

Dikon E Ta Skuma

DJE KORESPONSAL DI SPIÈRTA! NA FRANSIA

RÒNT MUNDU, SHAMPAÑA ta sinónimo di fiesta i selebrashon. Sí, e skuma i blasnan di aire ku ta karakterisá e bebida aki ta un rasgo distintivo di hopi okashon alegre.

Hopi hende ta bisa ku ta Dom Pérignon a inventá shampaña. Sea ku esei ta bèrdat òf laga, loke sí ta sigur ta ku el a kontribuí hopi na mehorá e kalidat di shampaña. E mònik benediktino aki tabata enkargá ku e bodega dje monasterio Hautvillers for di aña 1668 te na su morto na 1715. (Hautvillers tabata situá den kurason dje region di Fransia ku yama Champagne [tradusí komo “shampaña”].) Tin hende ta duna krédito na Dom Pérignon pa hopi dje téknikanan usá te na dia djawe den trahamentu di shampaña.

E británikonan tabata e proménan ku a bira entusiasmá ku biña espumante, es desir, biña ku ta skuma. Pero pa siglo 18, e kas real franses a deskubrí e bebida ekskisito aki. Sin embargo, tuma nota ku pa bo por yama un biña shampaña, e mester ta produsí na Champagne, Fransia. Ni e wendrùif no tin mag di bini for di pafó dje region aki!

E sup-suela dje region di Champagne ta konsistí di kalki te ku 100 meter bai abou. Riba e kalki aki tin un kaska fini di santu i lodo ku áwaseru a laga atras. * E pekuliaridat aki ta garantisá humedat konstante, i anochi e tera ta saka e kayente akumulá den dia. Ademas, e raisnan dje palunan di wendrùif ta bai mas ku 10 meter den tera, lokual ta yuda nan apsorbá e mineralnan ku e biña tin mester pa logra su finesa.

Ounke e region ku yama shampaña ta kubri rònt di 35.000 hèktar, e kunukunan di wendrùif ta kubri alrededor di 28.000 hèktar. Nan ta planta e matanan di wendrùif n’e parti mas ariba di barika di seru. Esaki ta pa limitá e efektonan destruktivo di wer friu, manera a sosodé na 1985 ora ku temperatura a baha te na 30 grado Celsius bou di sero. Nan ta kultivá tres tipo di wendrùif: wendrùif pretu Pinot Meunier i Pinot Noir, i wendrùif blanku Chardonnay. *

E Biña Sin Gas

Ora kaba di piki wendrùif, ta pone nan mesora den baki di pèrs biña grandi i plat pa evitá ku e kaska ta duna e djus koló. E promé bes ku primí kuater ton di wendrùif, ta saka 2.050 liter di djus, ku nan ta usa solamente pa e mihó biñanan. Despues nan ta bolbe primi e wendrùif dos bes mas, i ta saka respektivamente 410 liter i 205 liter di djus di kalidat inferior. Si despues di esei nan saka mas djus, e no ta ègt shampaña.

Durante vários siman ist ta hasi su trabou trankilamente den barí di palu di eik òf di metal. E mikroorganismonan dje ist ta kome e suku ku tin den e djus i ta produsí alkohòl i ‘kooldioxide’ komo desperdisio. E promé fermentashon aki ta loke ta hasi ku tur otro biña tambe. E resultado dje proseso aki ta un biña sin gas (biña ketu). Awor ta ora pa transformá e biña ekselente aki den un bebida delisioso ku ta skuma.

Nan ta midi i regulá e kontenido di suku dje biña sin gas aki p’e keda aproksimadamente 25 gram pa kada liter dor di agregá un likùr ku ta konsistí di suku di kaña, largá den biña bieu. Kaba nan ta pone e biña aki den bòter ku nan ta sera ku un tapa temporal. Pa vários luna e bòternan aki ta keda di stapel plat drumí den bodega ku temperatura di 10 grado Celsius. Durante e tempu aki e ist ta sasia su mes ku suku i lentamente un di dos fermentashon ta kuminsá. Dor ku e mikroorganismonan ta bolbe kome suku, nan ta produsí mas kooldioxide. Pero e biaha aki no ta laga esei sali, manera ora e tabata den barí. Mas bien e gas ta keda será den e bòter, i gradualmente e preshon ta subi te banda di seis atmosfer. Ora kita e kòrki, rònt di sinku pa seis liter di gas ta sali, i esei ta loke ta kousa e famoso skuma i e miónes di blas di aire.

Pa por soportá tantu preshon, e bòternan mester ta fuerte, i bon tapá. Den pasado esaki a kousa bastante problema pa e produktornan. Por ehèmpel, den su buki The Story of Wine (E Historia di Biña), Hugh Johnson ta konta ku na fin di siglo 19, “tabata sumamente imprudente pa drenta den un bodega di shampaña, foral den lènte, sin un máskara di metal pa protehá bo kara kontra glas ku tabata skeiru.”

Ma ainda nos shampaña no ta kompletamente kla. Mester saka e kachikachi ku ta konsistí di sèlnan morto di ist i salunan mineral, pa evitá ku e biña ta bira trubel. Esaki ta e tarea tradishonal di remueurs, esta, biradónan di bòter. Tiki-tiki e biradónan di bòter ta sak garganta dje bòternan drumí, i tur dia nan ta bira nan djis un tiki, entre 1/8 pa 1/4 buèlta. Tin trahadó por bira 10.000 bòter den un ora! Sin embargo, pa shampaña normal nan a kuminsá usa mashin pa hasi esei.

E Tokenan Final

Ku tempu e kachikachi ta bin para den garganta dje bòter. Nan ta saka esaki den un proseso ku yama dégorgement (arohamentu). Teniendo e bòter kabes abou, nan ta hinka e garganta den un meskla di awa salu ku tin un temperatura di 27 grado Celsius bou di sero. Kaba nan ta habri e bòter lihé. E preshon di paden ta pusha e kachikachi di fris saka afó. Pa kompensá e volúmen pèrdí, nan ta agregá un likùr nobo. E likùr su kontenido di suku ta determiná si e shampaña lo ta seku, medio seku òf zut, segun e gustu dje konsumidó. Finalmente por seya e bòternan ku kòrki spesial ku poko-poko lo haña nan forma konosí di padestul, un otro rasgo ku ta distinguí shampaña.

Pero e kòrki mester keda bon wantá na su lugá. Na prinsipio nan a purba usa kabuya, pero esei no tabatin éksito ya ku e kabuya tabata putri den e bodeganan húmedo. Despues nan tabata usa gewoon waya di metal, pero esaki tabata frusa i kòrta e kòrki. Finalmente, nan a introdusí un otro idea: Nan a pone un kapa di metal riba e kòrki i kaba mara waya rònt di dje pa tene e kòrki na su lugá. Esaki ta e manera ku nan a seya e bòternan durante e último 150 añanan. I por último nan ta agregá e adorno di fòil i e etikèt ku ta dekorá e bòter.

Un Bebida Envidiá

Hopi área ku ta traha biña a purba produsí e mesun tipo di biña ku ta skuma. Sin embargo, asta si nan usa e mesun métodonan, nan por yama nan produkto solamente biña espumante. Nan no por yam’é shampaña, pasobra e nòmber “champagne” ta protehá. Poko tempu pasá, ora un diseñadó di moda franses a saka un perfume nobo ku yama Champagne, nan a hib’é dilanti. I meskos a sosodé tambe ku un hòmber britániko ku a saka un bebida riba merkado ku yama Elderflower Champagne, trahá di flor di saúko, i den bòter ku parse esnan di shampaña.

Manera ta e kaso ku hopi empresa, e industria di shampaña a pasa dor di un krísis ekonómiko. Despues ku e industria tabatin sifranan rèkòrt di produkshon na 1989⁠—⁠249 mion bòter⁠—⁠benta a kai, i nan a keda ku un gran ekseso di bòter. Awe, kultivadónan di biña ta limitá nan produkshon pa nan por tin mihó kalidat.

Si tene shampaña den skuridat i na un temperatura konstante, e por keda un par di aña, pero e produktor mes ya kaba a lagu’é madurá. Pues, bo por bebe shampaña asina ku bo kumpr’é. Kon mester sirbié? Mester fria shampaña entre 6 pa 9 grado Celsius, i un bon método pa logra esaki ta di pone e bòter den un hèmber ku awa i blòki di eis. Kaba bo ta bash’é den kèlki largu pa show e blasnan di aire ku ta subi.

Pues anto, si bo haña chèns di purba e bebida delisioso aki, pensa riba e proseso largu ku el a pasa den man di hende pa produsié, i gosa dje miónes di blasnan di aire i skuma ku e ta saka pa kua nos a purba duna un splikashon.

[Nota]

^ par. 6 Tambe e tereno di kalki einan ta hasi ku ta mas fásil pa koba e tùnelnan pa bodega di biña, ku na tur ta mas ku 250 kilometer largu, i kaminda mester mantené un temperatura konstante di 10 grado Celsius. Aktualmente, mayoria bodega den e region Reims ta restunan di minanan di piedra dje antiguo romanonan.

^ par. 7 Tin sierto shampaña ku nan ta traha solamente di wendrùif Chardonnay, ku ta bini dje palunan di wendrùif Côte des Blancs dje region na zùit dje stad Épernay; por ehèmpel e famoso Blanc de Blancs (ku ta nifiká blanku dje blankunan).

[Plachinan na página 15]

Chardonnay

Pinot Noir

Pinot Meunier

[Rekonosementu]

Photo DUBOIS-Collection C.I.V.C.

Photo collection C.I.V.C.

[Plachinan na página 15]

1 Kuidadosamente ta piki e wendrùif ku man i despues ta primié den mashin di primi wendrùif

2 Durante vários siman ist ta traha den barí di palu di eik

3 Ta warda e bòternan riba rèki pa un di dos fermentashon

4 Den un proseso ku yama “dégorgement,” ta pusha e kachikachi saka for dje bòter

[Rekonosementu]

Photo M. HETIER-Collection C.I.V.C.

Photo collection C.I.V.C.