Bai na kontenido

Bai na kontenido

Serbes—Historia di e Bebida Koló di Oro

Serbes—Historia di e Bebida Koló di Oro

Serbes—Historia di e Bebida Koló di Oro

Di un eskritor di Spièrta! na Repúblika Cheko

KIKO hopi bes ta e deseo mas grandi di un hòmber ku tin un bon set? Den hopi pais, sea e ta peon òf hòmber di negoshi, lo e ta pensa riba un glas di su bebida faborito koló di oro. Lo e ta imaginá e skuma blanku i su dushi sabor marga. Anto lo e ta bisa den su mes: ‘Mare mi por a haña un glas di serbes bon friu!’

Serbes ta kasi mes bieu ku humanidat. Pa míles di aña el a mantené su popularidat, i hopi kaminda el a bira un parti integral di e kultura lokal. Lamentablemente, foral den paisnan europeo, serbes a bira un fuente di problema pa esnan ku ta beb’é di mas. Sin embargo, si bebe serbes ku moderashon, su sabor i kualidatnan úniko ta hasié un bebida masha agradabel. Laga nos analisá e historia di e bebida popular aki.

Kuantu Tempu Pasá Nan A Kuminsá Traha Serbes?

Manera ta ser indiká riba tablanan di spijkerschrift ku hende a haña den teritorio di e antiguo sumerionan na Mesopotamia, rònt di tres mil aña promé ku Kristu ya hende tabata traha serbes einan. Durante e mesun periodo, e pueblonan di Babilonia i Egipto tambe tabatin serbes riba mesa. Na Babilonia, kaminda nan tabata konosé 19 sorto di serbes, e trahamentu di serbes a ser regulá asta dor di lei ku a keda inkluí den e Kódigo di Hammurabi. E reglanan aki, por ehèmpel, a establesé e preis di serbes, i kualke violashon di e reglanan tabatin komo kastigu pena di morto. Den antiguo Egipto, nan tabata traha serbes tur kaminda, i e tabata un bebida popular. Kobamentunan arkeológiko na Egipto a deskubrí e reseta skirbí di mas bieu pa traha serbes.

E teknologia di traha serbes ku tempu a yega Europa. Algun historiadó romano na prinsipio di nos era a skirbi ku e pueblonan kelta, germano i otro tribunan tabata gusta serbes. E vikingonan tabata kere ku asta den Valhalla—segun mitologia di Skandinavia, e sala kaminda guereronan balente a bai ora nan muri—kopa di e hòmbernan lo tabata basha over ku serbes.

Durante Edat Medio na Europa, trahamentu di serbes a pasa pa e monasterionan. Mòniknan europeo a mehorá e teknologia di e proseso, i a usa hòp (flor seku di un tipo di mata marga) komo preservativo. E revolushon industrial di siglo 19 a introdusí uso di mashin pa traha serbes i esei a resultá di ta un logro signifikativo den e historia di e bebida popular aki. Anto despues a sigui algun deskubrimentu sientífiko masha importante.

E kímiko i mikrobiólogo franses Louis Pasteur a deskubrí ku e ist ku ta pone serbes fermentá a konsistí di organismo bibu. E deskubrimentu ei a hasi posibel ku hende por a kontrolá mas presis e proseso di kombertí suku den alkohòl. E botániko danes Emil Christian Hansen a bira un di e personahenan mas grandi den historia di trahamentu di serbes. Henter su bida el a investigá i klasifiká diferente tipo di ist. Entre otro kosnan, su investigashon a konsentrá riba desaroyá un tipo puru di ist di serbes. Di e manera aki Hansen literalmente a revolushoná e industria di serbes.

Pero di bèrdat trahamentu di serbes ta asina difísil? Por parse inkreibel, pero di bèrdat e ta difísil. Laga nos konsiderá brevemente e sekreto tras di un dushi glas di serbes.

Promé Ku E Yega Bo Glas

E teknologia di traha serbes a kambia konsiderablemente atraves di siglonan i te awe e ta varia di un serbeseria pa otro. Pero por lo general, kasi tur serbes ta kontené kuater ingrediente prinsipal: sebada, hòp, awa i ist. Nos por parti henter e proseso di traha serbes den kuater paso: trahamentu di e mout òf malta, preparashon di e wòrt, fermentashon i madurashon.

Trahamentu di e malta. Durante e etapa aki, ta surti e sebada, pis’é i saka tur impuresa. Despues, ta pone e sebada muha den awa, un proseso nesesario pa e sebada sprùit. Pa e sprùit ta dura entre sinku pa shete dia na un temperatura di 14 grado Celsius. Na final di e proseso aki nan ta yama e sebada malta bèrdè, i ta transport’é pa fòrnunan spesial kaminda ta sigui un proseso pa seka e sebada. Nan ta seka 95 pa 98 porshento di e líkido di e malta bèrdè pa asina stòp e sebada di sprùit. Kaba nan ta kita e sprùit for di e malta, i ta machiká e malta pa kita e kaska. E ora ei e malta ta kla pa e siguiente paso.

Preparashon di e wòrt. Nan ta meskla e malta machiká ku awa pa produsí un papa ku nan ta keinta pokopoko. Na sierto temperaturanan e enzimanan ta kuminsá kombertí zetmeel di e sebada den suku simpel. E paso aki ta dura mas ku kuater ora i ta produsí loke nan ta yama wòrt, ku siguientemente nan ta filtra pa saka tur impuresa. Kaba ta sigui e proseso di herebé e meskla, lokual ta stòp e aktividat di e enzimanan. Durante ku e wòrt ta herebé, nan ta agregá hòp na dje pa dun’é e sabor marga típiko di serbes. Despues di herebé e wòrt pa mas o ménos dos ora, nan ta lag’é fria na e temperatura rekerí.

Fermentashon. Esaki ta probablemente e etapa mas importante di e proseso di traha serbes. E suku ku tin den e wòrt ta ser kombertí mediante e ist den alkohòl i kooldioxide. Kuantu e proseso di fermentashon lo dura (no mas tantu ku un siman) i na ki temperatura, ta dependé di ki tipo di serbes ta ser produsí, sea ale òf lager. Anto nan ta transferí e serbes bèrdè (òf, serbes yòn) aki pa tankinan den bodega pa e madurá.

Madurashon. Durante e etapa aki, serbes ta haña su sabor i aroma típiko; kooldioxide ku e serbes mes ta produsí ta dun’é su gas. Serbes ta madurá durante un periodo ku por varia di entre tres siman pa un par di luna, dependiendo di e tipo di serbes. Por último, ta pone e serbes den barí òf den bòter i e ta kla pa bai su destinashon final, anto kisas ku tempu lo e yega riba bo mesa. Pero ki tipo di serbes lo bo tin gana di purba?

Diferente Tipo di Serbes

Pues anto, serbes por varia masha hopi mes for di otro. Bo por disfrutá di un serbes koló kla òf skur, dushi òf marga, i tambe tin serbes trahá di sebada òf di trigu. E sabor di serbes ta dependé di hopi faktor, entre otro di e kalidat di e awa ku a usa, e tipo di grano ku a usa pa e malta, i tambe e teknologia i ist ku a usa den e proseso.

Un di e serbesnan mas renombrá ta pilsner (òf pils), un serbes koló kla di e tipo lager klásiko. Sientos di serbeseria rònt mundu ta produsí e tipo di serbes aki. Sin embargo, pilsner outéntiko ta ser trahá solamente den e stat di Plzeň, òf Pilsen, situá den Repúblika Cheko. E sekreto di su produkshon ta sinta no solamente den e teknologia sino tambe den e materia prima ku nan ta usa: awa dushi, malta di kalidat haltu i e tipo korekto di ist di serbes.—Wak e kuadro athunto.

Un otro tipo di serbes ekselente ta serbes weiss (serbes blanku), un serbes di trigu ku ta masha popular na Alemania. E spesialidatnan britániko ta serbes porter i stout. Porter ta un serbes fuerte, ku ta fermentá na superfisie di e wòrt, i ta ser trahá di malta di roster lokual ta duna e bebida aki un koló hopi skur. Nan a kuminsá traha serbes porter na Lònden den siglo 18. Originalmente, e intenshon tabata pa us’é komo un bebida “nutritivo” pa hòmbernan ku ta traha duru, manera por ehèmpel portero. Stout, un serbes hopi skur i pisá—ku famia Guinness a hasi famoso na Irlanda i na mundu—ta un variashon di e serbes porter tradishonal. Bo por purba sea e serbes ingles stout dushi, ku por lo general ta kontené suku di lechi, òf e serbes irlandes stout seku, ku ta marga i ta kontené mas alkohòl.

Un otro faktor importante pa hopi hende ku gusta serbes ta kon nan ta beb’é, sea na bòter, bleki òf for di tap. Merikanonan sa gusta nan serbes bon friu. Otro hende ta preferá e serbes na temperatura di kamber òf un tiki friu i sirbí dirèkt for di barí wardá den bodega di un bar.

Pues en bèrdat tin diferente tipo di serbes. Si bo bebe serbes ku moderashon, bo salú lo por haña algun benefisio. De echo, serbes ta kontené vários vitamina i mineral importante, manera vitamina B2, ásido fóliko, kromo i zenk. Segun algun outoridat, bebementu moderá di serbes por yuda prevení malesa di kurason i problema di kueru. Si bo skohe bon for di tur e marka- i tiponan ku tin disponibel, i si bo ta balansá den bo uso di serbes, lo bo por disfrutá di e bebida sabroso i refreskante aki. Pues, e siguiente biaha ku bo tin bo dilanti un glas di e bebida koló di oro aki ku su korona di skuma blanku, kòrda riba su historia fasinante!

[Kuadro/Plachi na página 13]

E Aktornan Prinsipal

Den pasado, tabatin un kantidat grandi di fishi enbolbí den produkshon di serbes. Esaki ta algun di nan.

Trahadó di Malta—e promé aktor den e drama di trahamentu di serbes. E tabata asigná pa traha e malta di sebada òf di trigu. El a supervisá e proseso di laga e grano sprùit i di seka e malta bèrdè den fòrnu. E tabata karga un responsabilidat pisá, ya ku e sabor di e serbes a dependé konsiderablemente di e kalidat di e malta.

Serbesero (mustrá ariba)—e hòmber enkargá ku e trabou di herebé e meskla. Promé, el a meskla e malta machiká ku awa, anto segun ku tabata herebé e meskla, el a agregá e hòp. E produkto final di su trabou tabata e wòrt.

Hefe di Bodega—un spesialista ku eksperensia kende a supervisá fermentashon di e serbes den tobo i madurashon di e serbes den bodega. Despues, el a hinka e serbes kla pa konsumo den barínan mas chikí.

[Rekonosementu]

S laskavým svolením Pivovarského muzea v Plzni

[Kuadro/Plachinan na página 14]

Pilsner—E Original Mas Imitá

Su produkshon a kuminsá na aña 1295. Wenceslas II, rei di Bohemia, a funda e stat Plzeň, i poko despues di esei el a otorgá 260 siudadano di Plzeň e derecho di traha serbes. Na prinsipio e siudadanonan tabata traha serbes den nan kas i solamente na kantidat chikí, pero despues nan a forma asosiashonnan i a funda serbeserianan. Sin embargo, ku tempu e ekonomia i kultura di Bohemia a bai atras, i esaki a afektá e trahamentu di serbes. E serbeseronan a pasa por haltu di e teknologia tradishonal i a usa nan propio resetanan, lokual hopi bes a resultá den un bebida masha malu ku no tabata digno di ser yamá serbes.

E tempu ei nan tabata produsí dos tipo di serbes na Europa. Spesialmente na Bohemia nan tabata produsí serbes ku a fermentá na superfisie di e meskla, miéntras ku serbes ku a fermentá den bòm—lokual tabata di hopi mas mihó kalidat—tabata popular prinsipalmente na Bavaria. Tabatin un diferensia grandi entre serbes di Bavaria i esnan di Plzeň.

Un kambio desisivo a tuma lugá na 1839. Rònt di 200 siudadano di Plzeň a disidí di hasi algu tokante e situashon. Nan a funda e Serbeseria Burgues, kaminda tabatin mag di traha solamente serbes ku a fermentá den bòm, esta, serbes estilo di Bavaria. Nan a manda buska e famoso serbesero Josef Groll for di Bavaria. Mesora el a kuminsá produsí un tipo di serbes típiko di Bavaria. E resultado tabata hopi distinto, pero hopi mas mihó di loke el a spera. Groll su eksperensia huntu ku e ekselente materia prima lokal a yuda produsí un serbes ku rápidamente a bira popular rònt mundu. Dikon? Debí na su sabor, koló i aroma úniko. Sin embargo, e fama di serbes Plzeň tabatin su desbentaha. Hopi serbesero, ku kier a probechá di su popularidat, a kuminsá yama nan produkto pilsner. Asina pilsner a bira no solamente famoso, sino tambe e serbes mas imitá.

[Plachinan]

Josef Groll

Tanki di awa di un serbeseria di Plzeň

[Rekonosementu]

S laskavým svolením Pivovarského muzea v Plzni

[Mapa na página 12]

(Pa e teksto den su formato kompleto, wak e publikashon)

Plzeň

[Plachi na página 12, 13]

Un makèt egipsio ku ta mustra kon nan a traha pan i serbes

[Rekonosementu]

Su concessione del Ministero per i Beni e le Attività Culturali-Museo Egizio-Torino

[Plachinan na página 15]

Hòp, malta i un serbeseria