Bai na kontenido

Bai na kontenido

Suavedat​—Kon E Ta Yuda Nos?

Suavedat​—Kon E Ta Yuda Nos?

Sara * a bisa: “Mi ta un hende tímido i un poko insigur. P’esei mi ta sinti mi inkómodo ora mi ta rònt di hende ku tin karakter fuerte i ta demasiado sigur di nan mes. Pero mi ta sinti mi bon ora mi ta rònt di hende ku ta suave i humilde. Mi por konta nan tur mi sintimentu- i problemanan. Mi mihó amigunan ta asina ei.”

Loke Sara a bisa ta indiká ku otro hende ke ta nos amigu si nos ta demostrá suavedat. Ademas ora nos ta demostrá suavedat, Yehova ta keda kontentu ku nos. Su Palabra ta bisa ku nos mester ‘bisti suavedat.’ (Kol. 3:12) Pero kiko suavedat ta? Kon Hesus a demostrá suavedat? I kon e kualidat ei por hasi nos mas felis?

KIKO SUAVEDAT TA?

Suavedat ta un kualidat ku ta bini di paden. Un hende ku ta demostrá suavedat ta trata otro hende na un manera suave, ku hopi amor i ta keda kalmu den situashon ku ta irit’é.

Suavedat ta muestra di forsa interno. E palabra griego pa “suavedat” tabata ser usá pa deskribí un kabai salbahe ku hende a mansa. E kabai ainda ta fuerte, pero el a siña dominá su forsa. Di mes manera, suavedat ta yuda nos dominá nos tendensianan imperfekto i keda na pas ku otro hende.

Kisas nos ta pensa: ‘Mi no ta un hende di karakter suave.’ Nos ta biba den un mundu kaminda hende ta masha agresivo i sin pasenshi, pues kisas ta difísil pa nos demostrá suavedat. (Rom. 7:19) Ta bisto e ora ei ku nos mester hasi esfuerso pa demostrá suavedat, pero spiritu santu di Yehova lo yuda nos hasi esei i pa no entregá. (Gal. 5:22, 23) Dikon nos mester hasi esfuerso pa demostrá suavedat?

Suavedat ta un kualidat ku ta atraé hende na bo. Meskos ku Sara, nos ta gusta ta rònt di hende ku tin karakter suave. Hesus ta un ehèmpel perfekto di un hende suave i amabel. (2 Kor. 10:1) Asta mucha ku kasi no tabata konos’é tabata gusta ta rònt di dje.—Mar. 10:13-16.

Suavedat ta protehá tantu nos komo hende rònt di nos. Si nos ta demostrá suavedat, nos lo no rabia lihé ni hasi nada bou di rabia. (Pro. 16:32) Nos lo evitá di tin sintimentu di kulpa pasobra nos lo no hasi otro hende doló, spesialmente esnan ku nos ta stima. Anto suavedat ta protehá hende ku ta rònt di nos pasobra nos ta dominá nos sintimentu i komportashon i nos lo no pone otro hende sufri.

E EHÈMPEL PERFEKTO DI SUAVEDAT

Hesus tabata masha okupá i tabatin hopi responsabilidat. Apesar di esei, el a trata hende ku suavedat. Hopi hende den tempu di Hesus tabata traha duru i tabata sinti nan kargá. Nan tabatin mester di forsa renobá. Nan lo a sinti nan masha konsolá ora Hesus a bisa nan: “Bini serka mi, . . . pasobra mi tin un genio suave i un kurason humilde”!—Mat. 11:28, 29.

Kon nos por demostrá suavedat meskos ku Hesus? Studia e Palabra di Dios pa siña kon Hesus a trata otro hende i kiko el a hasi den situashon difísil. E ora ei, ora nos haña nos ku situashon ku ta pone nos suavedat na prueba, nos lo hasi esfuerso pa imitá Hesus. (1 Ped. 2:21) Laga nos wak tres kos ku a yuda Hesus demostrá suavedat.

Hesus tabata humilde di kurason. Hesus no a bisa solamente ku e “tin un genio suave,” ma tambe ku e tin “un kurason humilde.” (Mat. 11:29) Beibel ta menshoná e dos kualidatnan ei huntu pasobra suavedat ta estrechamente ligá ku humildat. (Efe. 4:1-3) Kon asina?

Humildat ta yuda nos pa no tuma un ofensa muchu na serio ni pa ta demasiado sensibel. Kon Hesus a reakshoná ora algun hende a akus’é inhustamente di ta “haragan i bisiá na biña”? El a laga su ehèmpel sirbi komo kontesta, i na un manera suave el a bisa nan ku “sabiduria ta demostrá pa medio di su obranan ku e ta hustu.”—Mat. 11:19.

Si un hende bisa algu ofensivo tokante bo rasa, sekso òf orígen, hasi esfuerso pa reakshoná na un manera suave. Peter, un ansiano di Suráfrika, a bisa: “Ora un hende bisa algu ku ta iritá mi, mi ta puntra mi mes: ‘Kon Hesus lo a reakshoná?’” El a agregá: “Mi a siña pa no tuma ofensa muchu na serio.”

Hesus tabata sa ku hende ta imperfekto. E disipelnan di Hesus tabata ke hasi loke ta bon, pero debí ku nan tabata imperfekto, no ta semper nan a logra. Por ehèmpel e anochi promé ku Hesus su morto, Pedro, Santiago i Huan no a duna Hesus e apoyo emoshonal ku el a pidi nan. Hesus a komprondé dikon nan a pega soño. El a bisa: “E spiritu tin e boluntat, ma e karni ta débil.” (Mat. 26:40, 41) Komo ku Hesus a komprondé ku su disipelnan tabata imperfekto, e no a rabia ku nan.

Un ruman ku yama Mandy tabata eksigí masha di otro hende. Pero, awor e ta hasi hopi esfuerso pa demostrá suavedat meskos ku Hesus. El a splika: “Mi ta purba di kòrda ku nos tur ta imperfekto, i mi ta enfoká riba e bon kualidatnan di otro hende meskos ku Yehova ta hasi.” Si meskos ku Hesus bo ta rekonosé e debilidatnan di otro hende, lo bo logra trata nan ku suavedat.

Hesus a konfia den Dios. Ora Hesus tabata riba tera, el a permití hende trat’é inhustamente. Nan a komprond’é robes, despresi’é i tortur’é. Pero el a sigui demostrá suavedat, pasobra el a “laga su mes na enkargo di esun ku ta husga ku hustisia.” (1 Ped. 2:23) Hesus tabata sa ku su Tata selestial lo a kuid’é i na e debido tempu lo a kastigá hende ku a trat’é inhustamente.

Si ora hende trata nos na un manera inhustu nos reakshoná na un manera rabiá, ta pió so nos lo hasi e situashon. P’esei Beibel ta kòrda nos: “Rabia di hende no ta produsí loke ta hustu den bista di Dios.” (Sant. 1:20) Asta si nos tin motibu pa rabia, imperfekshon por laga nos reakshoná na un manera robes.

Cathy, un ruman na Alemania, tabata pensa: ‘Si bo no defendé bo mes, niun hende lo no hasié pa bo.’ Pero ora el a siña konfia den Yehova, el a kambia su manera di pensa. El a bisa: “Mi no mester ta semper kla pa defendé mi mes mas. Mi por reakshoná na un manera suave pasobra mi sa ku Yehova tin tur kos perfektamente bou di kontrol.” Si hende a yega di trata bo na un manera inhustu, hasi meskos ku Hesus i konfia den Dios. Esei lo yuda bo sigui demostrá suavedat.

“FELIS TA ESNAN KU TIN UN GENIO SUAVE”

Kon suavedat por yuda nos den situashon difísil?

Hesus a enfatisá ku suavedat ta importante pa nos ta felis. El a bisa: “Felis ta esnan ku tin un genio suave.” (Mat. 5:5) Wak suavedat por yuda nos den e siguiente situashonnan.

Suavedat ta baha tenshon den matrimonio. Robert, un ruman na Australia, a atmití: “Mi a bisa mi esposa yen di kos ku mi no tabata ke men i ku a hasié hopi doló. Pero unabes bo bisa algu den bo rabia, bo no por hal’é bèk. Mi a sinti mi hopi malu ora mi a ripará kuantu doló mi palabranan a kous’é.”

“Nos tur ta trompeká hopi biaha” den nos palabranan. I ora nos bisa kos sin pensa, esei por kita e pas den matrimonio. (Sant. 3:2) Den situashon asina, suavedat lo yuda nos keda kalmu i kontrolá nos lenga.—Pro. 17:27.

Robert a hasi hopi esfuerso pa ta kalmu i ehersé dominio propio. Kiko tabata e resultado? El a konta: “Awor, ora surgi un desakuerdo, mi ta hasi esfuerso pa skucha ku atenshon, papia ku suavedat i no permití mi mes rabia. Mi relashon ku mi esposa ta muchu mas mihó.”

Suavedat ta yuda nos bai bon ku otro hende. Hende ku ta rabia lihé no tin hopi amigu. Ma suavedat ta yuda nos mantené “union . . . den e vínkulo di pas.” (Efe. 4:2, 3) Cathy, menshoná anteriormente, a bisa: “Suavedat a yuda mi disfrutá di e tempu ku mi ta pasa ku otro hende, asta si tin biaha ta difísil pa trata ku sierto hende.”

Suavedat ta laga nos sinti nos na pas. Beibel ta konektá “sabiduria djariba” ku suavedat i pas. (Sant. 3:13, 17) Un hende di karakter suave tin “un kurason trankil.” (Pro. 14:30) Martin, kende a hasi hopi esfuerso pa demostrá suavedat, a konta: “Awor mi ta mas fleksibel i ménos agresivo, i mi ta sinti mi mas na pas i mas felis.”

Ta bèrdat ku nos mester hasi esfuerso pa demostrá suavedat. Un ruman a bisa: “Pa ta sinsero, te awe, mi sanger ta herebé na sierto okashon.” Pero Yehova, ku ke pa nos demostrá suavedat, lo yuda nos den e lucha ei. (Isa. 41:10; 1 Tim. 6:11) E por ‘terminá nos formashon’ i ‘hasi nos fuerte.’ (1 Ped. 5:10) Ku tempu, meskos ku Apòstel Pablo, nos lo sigui imitá “e suavedat i bondat di Kristu.”—2 Kor. 10:1.

^ par. 2 A kambia algun nòmber.