Bai na kontenido

Bai na kontenido

Nos A Ser Kreá pa Biba pa Semper

Nos A Ser Kreá pa Biba pa Semper

TA KEN lo no ke tin un bida largu i felis? Imaginá un ratu kon dushi bida lo ta si nos no ta bira malu ni muri mas. Nos lo por pasa tempu ku nos sernan kerí, biaha rònt mundu i siña hasi tur e kosnan ku nos tin gana di hasi.

Esei ta un deseo irealístiko? Klaru ku nò! Beibel ta bisa ku Dios a hinka e deseo ei den nos kurason. (Eklesiástes 3:11) Beibel ta bisa tambe ku “Dios ta amor.” (1 Huan 4:8) Ku esei na mente, bo ta kere ku ta lógiko ku Dios lo duna nos un deseo ku nunka lo bira realidat?

Ningun hende no ke muri. P’esei Beibel ta bisa ku morto ta un “enemigu.” (1 Korintionan 15:26) Tin hende ta biba largu, otronan ta biba kòrtiku, pero tardi òf trempan nos tur ta muri. Hopi hende no ta gusta pensa riba morto, i asta nan tin miedu di muri. Pero algun dia e enemigu akí lo ser vensí?

DIKON NOS POR TIN SPERANSA?

Bo tabata sa ku nunka tabata Dios su propósito pa hende muri? E buki bíbliko di Génesis ta duna prueba ku Dios tabata ke pa hende biba pa semper riba tera. Yehova Dios a traha e tera ku tur loke hende tin mester pa hiba un bida felis. Despues el a krea e promé hende, Adam, i a pon’é den un paradeis, un hòfi den Eden. Anto “Dios a mira tur loke el a traha, i ata, tur kos tabata masha bon.”—Génesis 1:26, 31.

Adam a ser kreá den imágen di Dios; e tabata un hende perfekto. (Deuteronomio 32:4) Adam su esposa, Eva, tambe tabata perfekto. Yehova a bisa nan: “Sea fruktífero i multipliká, i yena e tera i hasi esaki someté na bo; i goberná riba e piskánan di laman i riba e paranan di shelu, i riba tur ser bibu ku ta move riba tera.”—Génesis 1:28.

Pa yena e tera ku nan desendientenan lo a tuma tempu. Eva lo mester a haña yu, i su yunan lo mester a haña yu te ora henter e tera lo a bira habitá manera tabata Dios su propósito. (Isaías 45:18) Bo ta kere ku ta lógiko ku Yehova lo a duna nan e mandato ei si nan lo a biba djis pa mira nan yunan, ñetunan i kisas nan bisañetunan?

Awor, pensa un ratu riba e trabou ku Adam a haña, esta, di someté e bestianan na dje. Adam mester a duna e bestianan nòmber, i esei sigur lo a tuma tempu. (Génesis 2:19) Ademas, pa e por a dominá e bestianan, lo e mester a opservá nan pa e por a haña sa kon pa kuida nan. Esei sigur lo a tuma mas tempu ainda.

Pues, e instrukshon ku Dios a duna Adam ku Eva pa yena e tera i dominá e bestianan ta indiká ku e promé pareha a ser kreá pa biba hopi tempu. De echo, Adam a biba hopi largu.

DIOS A KREA HENDE PA BIBA PA SEMPER DEN UN PARADEIS RIBA TERA

NAN A BIBA HOPI MAS LARGU

Adam, 930 aña

Matusalen, 969 aña

Noe, 950 aña

Awe, 70-80 aña

Beibel ta bisa ku un tempu hende tabata biba hopi mas largu ku nos ta biba awendia. E ta bisa: “Tur e dianan ku Adam a biba tabata 930 aña.” Despues, e ta menshoná seis otro hende hòmber ku a biba mas ku 900 aña: Sèt, Enos, Kainan, Jared, Matusalen i Noe. Nan tur a biba promé ku e Diluvio den tempu di Noe, kende tabatin 600 aña ora e Diluvio a tuma lugá. (Génesis 5:5-27; 7:6; 9:29) Kon bini nan a biba asina largu?

Tur e hòmbernan ei a biba hopi serka di e tempu ku hende tabata perfekto. Probablemente esei ta e motibu ku nan a biba asina largu. Pero ki relashon tin entre perfekshon i biba largu? I kon morto lo ser vensí? Pa kontestá e preguntanan ei, nos mester komprondé promé dikon nos ta bira bieu i muri.