Bai na kontenido

Bai na kontenido

Pregunta di Lektor

Pregunta di Lektor

Pregunta di Lektor

Lusifèr ta un nòmber ku Beibel ta usa pa Satanas?

E nòmber Lusifèr ta aparesé un biaha so den e Skritura, i esei ta den solamente algun vershon di Beibel. Por ehèmpel, den King James Version nan a tradusí Isaías 14:12 di e siguiente manera: “Mira kon bo a kai for di shelu, o Lusifèr, yu hòmber di mainta!”

E palabra hebreo tradusí komo “Lusifèr” ta nifiká “esun ku ta bria.” E Septuaginta ta usa e palabra griego ku ta nifiká “esun ku ta kousa ourora.” P’esei, algun vershon ta tradusí e palabra original na hebreo komo “strea di mardugá” òf “strea briante di mardugá.” Pero e Vulgata na latin di Jerónimo sí ta usa “Lusifèr” (ku ta nifiká kargadó di lus), i ta p’esei, e palabra aki ta aparesé den algun vershon di Beibel.

Ken e Lusifèr aki ta? E ekspreshon “strea di mardugá” òf “Lusifèr” ta parti di loke Isaías profétikamente a manda e israelitanan pronunsiá komo un ‘proverbio kontra rei di Babilonia.’ Pues, e palabra “Lusifèr” ta parti di un deklarashon ku ta dirigí primeramente na e dinastia di Babilonia ku a kuminsá ku Nabukodonosor. Un otro deklarashon ku ta mustra ku e ekspreshon “strea di mardugá” ta deskribí un hende i no un kriatura spiritual, ta esun ku ta bisa: “Lo bo wòrdu tirá abou den Seol.” Seol ta e graf komun di humanidat, i no un lugá ku Satanas e Diabel ta okupá. Ademas, esnan ku mira Lusifèr den e kondishon aki ta puntra: “Ta esaki ta e hòmber ku a hasi tera tembla?” Ta klaro anto ku “Lusifèr” ta referí na un hende i no na un kriatura spiritual.—Isaías 14:4, 15, 16.

Dikon e dinastia babilóniko a haña e deskripshon úniko ei? Nos tin ku tuma nota ku ta te despues ku e rei di Babilonia a kai el a ser yamá strea di mardugá i ku esaki tabata den forma di mofa. (Isaías 14:3) Orguyo egoista a pone reinan di Babilonia halsa nan mes riba hende rònt di nan. E dinastia tabata asina arogante ku Beibel a deskribié ta broma: “Lo mi subi na shelu; lo mi hasi mi trono mas haltu ku e streanan di Dios, i lo mi sinta riba e seru di asamblea, na e partinan mas retirá di nòrt. . . . lo mi hasi mi mes meskos ku e Haltísimo.”—Isaías 14:13, 14.

“E streanan di Dios” ta e reinan den e liña real di David. (Numbernan 24:17) Kuminsando ku David, e “streanan” aki a goberná for di Seru di Síon. Despues ku Sálomon a traha e tèmpel na Yerúsalèm, nan a usa e nòmber Síon pa referí na henter e stat. Bou dje pakto di lei, tur hòmber israelita mester a bai Síon tres bes pa aña. P’esei, el a bira konosí komo e “seru di asamblea.” Dor ku Nabukodonosor a disidí ku e ta bai dominá e reinan di Huda i remové nan for di e seru ei, e ta deklará ku e tin intenshon di halsa su mes riba e “streanan.” En bes di duna mérito na Yehova pa e viktoria ku el a logra riba e reinan ei, di un manera arogante el a pone su mes na lugá di Yehova. P’esei, ta despues ku e dinastia babilóniko a kai, a hasi chèrchi di dje i yam’é “strea di mardugá.”

Ta bèrdat sí ku e orguyo di e gobernantenan di Babilonia a reflehá e aktitut di “e dios di e mundu aki,” Satanas e Diabel. (2 Korintionan 4:4) Pasobra e tambe ta anhelá poder i ta deseá di halsa su mes riba Yehova Dios. Pero Lusifèr no ta un nòmber ku Beibel ta duna Satanas.

Dikon 1 Krónikanan 2:13-15 ta referí na David komo e di shete yu hòmber di Yèse (Isaí), miéntras ku 1 Samuel 16:10 i 11 ta referí na David komo e di ocho yu hòmber?

Despues ku Rei Saul di Israel di antigwedat a bandoná adorashon berdadero, Yehova Dios a manda profeta Samuel bai ungi un yu hòmber di Yèse komo rei. E registro bíbliko di e suseso históriko aki, ku Samuel mes a skirbi den siglo 11 promé ku Era Komun, ta menshoná David komo e di ocho yu di Yèse. (1 Samuel 16:10-13) Sin embargo, e relato ku e saserdote Èsdras a skirbi mas o ménos 600 aña despues ta bisa: “Isaí a engendrá Eliab, su primogénito, despues Abinadab, esun di dos, i Simea, esun di tres, Natanael, esun di kuater, Radai, esun di sinku, Ozem, esun di seis, David, esun di shete.” (1 Krónikanan 2:13-15) Kiko a sosodé ku un di David su ruman hòmbernan, i dikon Èsdras a laga su nòmber afó?

Beibel ta deklará ku Yèse “tabatin ocho yu hòmber.” (1 Samuel 17:12) Aparentemente un di su yunan no a biba sufisiente pa e por kasa i tin yu. Dor ku e no tabatin desendiente, e no tabatin derechi riba herensia di tribu ni e no tabata relevante pa e registronan di genealogia dje famia di Yèse.

Awor laga nos ban den tempu di Èsdras. Pensa riba e marko di sirkunstansia den kua el a kompilá e bukinan di Krónikanan. E eksilio na Babilonia a terminá rònt di 77 aña mas promé, i e hudiunan a restablesé nan mes den nan pais. Rei di Pèrsia a duna Èsdras outoridat pa nombra hues- i maestronan di e Lei di Dios i pa hasi e kas di Yehova bunita. Pa konfirmá e herensianan di tribu i pa hasi sigur ku ta hende outorisá so a sirbi komo saserdote, nan tabatin mester di listanan di genealogia eksakto. P’esei Èsdras a traha un relato kompleto dje nashon su historia i tambe un registro kla i konfiabel di e liña di desendensia di Huda i di David. Pa e registronan aki e nòmber dje yu hòmber di Yèse ku a muri sin desendensia no tabata relevante. P’esei, Èsdras a laga nòmber di e yu aki keda afó.