Bai na kontenido

Bai na kontenido

Tempu i e Skritura Santu

Tempu i e Skritura Santu

Tempu i e Skritura Santu

Un deskripshon di Beibel su manera di repartí tempu i di kalèndernan ku en general ta wòrdu usá.

Yehova Su Provishon Sabí i Amoroso di Temporada. Ora Yehova tabata prepará e mundu pa ser habitá, el a hasi e provishon sabí i amoroso di e temporadanan di aña. (Génesis 1:14) Esakinan ta tuma lugá dor ku e tera no ta posishoná stret riba un liña segun ku e ta drei rònt di solo, sino mas bien ta di lèn òf inkliná na un ángulo di 23,5 grado. Dor di esaki e temporadanan ta kambia, pasobra promé e hemisferio sùit, anto seis luna despues e hemisferio nort, ta inkliná den direkshon di solo. E kambio di temporada aki ta sòru pa variashon i kontraste i ta determiná e tempu pa planta i pa kosechá. E Palabra di Dios ta sigurá nos ku e areglo aki di kambio i kontraste di temporada den aña, lo sigui pa semper. “Miéntras ku tera ta permanesé, tempu di sembra i tempu di kosechá, i frialdat i kalor, i zomer i wenter, i dia i anochi lo no kaba.”—Génesis 8:22.

Un aña den e Tera Primintí generalmente por ser partí den e temporada di áwaseru i e temporada di sekura. For di banda di meimei di aprel te meimei di òktober, masha tiki áwaseru ta kai. Por parti e temporada di áwaseru den áwaseru trempan, òf di “hèrfst” (òktober-novèmber); áwaseru pisá di wenter i wer mas friu (desèmber-febrüari); i áwaseru lat, òf di “primavera” (mart-aprel). (Deuteronomio 11:14; Yoël 2:23) E repartishon aki no ta presis, pasobra e temporadanan sa ekstendé i drenta den otro debí ku e klima ta varia den diferente parti di e pais. E áwaseru trempan ta hasi e tera seku moli, di manera ku òktober-novèmber ta tempu pa “plug” i pa “sembra.” (Éksodo 34:21; Levítiko 26:5) Sneu sa kai durante e periodo di áwaseru pisá di wenter for di desèmber te febrüari. I den yanüari ku febrüari, temperatura por baha bou di vriespunt den áreanan ku ta keda mas na haltu. Beibel ta bisa ku Bènaia, un di David su hòmbernan poderoso, a mata un leon “riba un dia ku sneu tabata kai.”—2 Samuel 23:20.

E lunanan di mart i aprel (ku ta kuadra mas o ménos ku e lunanan hebreo di nísan i iyar) ta lunanan di ‘áwaseru di primavera.’ (Zakarías 10:1) Esaki ta e áwaseru lat, ku ta nesesario pa e pipitanan di maishi ku nan a planta den hèrfst por kaba di hecha, i asina por tin un bon kosecha. (Oséas 6:3; Santiago 5:7) Tambe esaki ta e temporada di e kosecha trempan, i Dios a manda Israel ofresé e promé frutanan di e kosecha ei riba 16 di nísan. (Levítiko 23:10; Rut 1:22) Ta un tempu di bunitesa i alegria. “E flornan a sali kaba den e tera; a yega e tempu pa snui mata di wendrùif, i e bos di tòrteldùif a wòrdu tendí den nos tera. E palu di figu a hasi su figunan hecha, i e matanan di wendrùif na flor ta manda nan holó dushi.”—Kantika di Sálomon 2:12, 13.

Mas o ménos meimei di aprel e temporada di sekura ta kuminsá, pero durante kasi henter e periodo aki un abundansia di serena ta sostené e kosecha di zomer, foral na e sabananan kantu di kosta i na e banda wèst di e barikanan di seru. (Deuteronomio 33:28) Den mei, nan ta kosechá maishi, i tabata na fin di e luna aki ku nan a selebrá e Fiesta di Simannan (Pentekòste). (Levítiko 23:15-21) Anto segun ku e wer a bira mas kayente i tera mas seku, e drùifnan a hecha i a ser kosechá, i despues a sigui e kosecha di otro fruta di zomer, manera oleifi, dadel i figu. (2 Samuel 16:1; NW) Pa ora ku e temporada di sekura a terminá i e áwaseru trempan a kuminsá, nan a kosechá tur produkto di e tera, i tabata e ora ei (rònt di prinsipio di òktober) ku nan a tene e Fiesta di Tabernakelnan (yamá tambe di Kabaña òf di Tèntnan).—Éksodo 23:16; Lévitiko 23:39-43.

Aña i e Skritura Santu. Nos análisis di tempu den Beibel ta trese nos awor na e ekspreshon “aña.” For di prinsipio di hende su historia e ta ser menshoná. (Génesis 1:14) E palabra hebreo pa “aña,” sha·náh, ta bini di un palabra básiko ku ta nifiká “ripití; hasi atrobe,” i ta karga e idea di un siklo di tempu. Esaki ta kuadra bon, pasobra e siklo di temporadanan ta ser ripití kada aña. Un aña riba tera ta e tempu ku e mundu ta tuma pa hasi un buèlta, òf biahe kompletu, rònt di solo. E tempu ku realmente nos riba tera mester pa kompletá e buèlta ei ta 365 dia, 5 ora, 48 minüt i 46 sekònde, òf mas o ménos 36514 dia. Nan ta yama esaki un aña solar puru.

Añanan Bíbliko. Segun e manera antiguo di Beibel di konta tempu, un aña ta kore di hèrfst pa hèrfst. Esaki tabata pas bon ku e bida di agrikultura ku nan tabatin. E aña tabata kuminsá ku plugmentu i sembramentu—rònt di prinsipio di nos luna di òktober—i a terminá ku rekohementu di kosecha. Noe a konta ku aña a kuminsá na hèrfst. El a registrá ku e Diluvio a kuminsá “den e di dos luna,” ku ta korespondé ku e último mitar di òktober i e promé mitar di novèmber. (Génesis 7:11) Te ku awe tin hopi pueblo na mundu ku nan aña nobo ainda ta kuminsá den hèrfst. Tempu di e Éksodo for di Egipto, na aña 1513 promé ku nos era, Yehova a dekretá ku e luna abib (nísan) mester a bira “e kuminsamentu di lunanan” pa e hudiunan. Asina nan a haña un aña sagrado, ku a kore di primavera pa primavera. (Éksodo 12:2) Sin embargo, hudiunan di nos tempu ta sigui un aña sivil, ku ta kuminsá den hèrfst, i nan promé luna ta tishri.

Te ku e tempu di Kristu, mayoria nashon tabata usa aña lunar (basá riba luna i no solo) pa konta tempu, i nan a usa vários manera pa ahustá e aña pa e kuadra mas o ménos ku e aña solar. E aña lunar komun di 12 luna tin 354 dia, i e lunanan tin 29 òf 30 dia, dependiendo di ki dia luna nobo ta sali. P’esei e aña lunar ta rònt di 1114 dia ménos ku un aña solar puru di 36514 dia. E hebreonan a sigui e aña lunar. Beibel no ta splika kon nan a ahustá e aña ei pa e kuadra ku e aña solar i ku e temporadanan, pero ta sigur ku nan mester a agregá lunanan adishonal (schrikkelmaand) ora tabata nesesario. Den siglo 5 promé ku nos era nan a organisá e sistema di lunanan adishonal den loke ta konosí awor komo e Siklo di Meton. Esaki a permití nan agregá e luna adishonal shete bes durante kada periodo di 19 aña. Den e kalènder hudiu, nan tabata agreg’é despues di e di 12 luna (adar) i a yam’é veadar, ku ta nifiká “di dos adar.” Pues ora nan ahustá e kalènder lunar pa e kuadra ku esun di solo, nan ta yama e añanan ei ku tin 12 òf 13 luna, aña lunisolar.

Un kalènder ta un sistema pa establesé e komienso, largura i repartishon di aña na un manera ordená. Julio Sésar a introdusí e kalènder juliano na aña 46 promé ku nos era, pa asina e pueblo romano por a midi tempu basá riba aña solar en bes di riba aña lunar. E kalènder juliano ta konsistí di 365 dia den un aña, ku e eksepshon ku kada kuater aña (schrikkeljaar), lo a agregá un dia pa hasié 366 dia. Sin embargo, den transkurso di tempu, nan a deskubrí ku e kalènder juliano tabata en realidat un tiki mas ku 11 minüt mas largu ku un aña solar puru. Pa siglo 16 di nos era, esei a yega na un total di dies dia kompletu. P’esei na aña 1582, Papa Gregorio XIII a introdusí un kambio chikí, i a establesé loke awor ta konosí komo kalènder gregoriano. Mediante un dekreto papal nan a kita dies dia for di aña 1582, di manera ku e dia despues di 4 di òktober a bira 15 di òktober. Segun e kalènder gregoriano, e siglonan ku bo no por dividí dor di 400 no ta ser konsiderá komo schrikkeljaar. Por ehèmpel, distinto for di aña 2000, aña 1900 no tabata un schrikkeljaar pasobra bo no por dividí e number 1.900 dor di 400. E kalènder gregoriano awor ta esun komunmente usá den mayor parti di mundu.

Den profesia bíbliko e palabra “aña” hopi bes ta ser usá den un sentido spesial komo e ekivalente di 12 luna di 30 dia kada un, pa un total di 360 dia. Tuma nota di loke un eksperto a bisa, komentando riba Ezekiel 4:5 i 6: “Nos tin ku suponé ku Ezekiel tabata konosé un aña di 360 dia. Esaki no ta un aña solar puru ni un aña lunar. E ta un aña ‘promedio’ di kua kada luna tin 30 dia.”

Un aña profétiko ta ser yamá tambe un “tempu,” i un análisis di Revelashon 11:2 i 3 i 12:6 i 14 ta revelá kon un “tempu” ta ser konsiderá komo 360 dia. De bes en kuando den profesia, un aña ta ser representá tambe simbólikamente pa un “dia.”—Ezekiel 4:5, 6.