Bai na kontenido

Bai na kontenido

Hesus—Di Unda E Tabata?

Hesus—Di Unda E Tabata?

“[Pilato] a bolbe bai den e Pretorio i a bisa Hesus: ‘Di unda bo ta?’ Ma Hesus no a dun’é kontesta.”​—JUAN 19:9.

E GOBERNADOR romano Ponsio Pilato a hasi Hesus e pregunta ei ora e tabata husga Hesus. E sentensia por a nifiká bida òf morto pa Hesus. Pilato tabata sa di ki parti di Israel Hesus tabata. (Lukas 23:​6, 7) E tabata sa tambe ku Hesus no tabata kualke hende. Akaso Pilato tabata kier a haña sa si Hesus a yega di eksistí kaba? E gobernante pagano akí realmente tabata dispuesto pa aseptá i aktua na armonia ku e bèrdat? Sea loke sea e kaso, Hesus no a kontest’é, i no a dura hopi ku a sali na kla ku Pilato tabata mas interesá den su mes karera ku den hustisia i bèrdat.​—Mateo 27:​11-26.

Ménos mal ku no ta difísil pa hende sinsero haña sa di unda Hesus a bini. Beibel ta bisa klaramente di unda Hesukristu tabata. Laga nos ban wak.

Unda el a nase?

Segun kalkulashon moderno, Hesus a nase na komienso di hèrfst di aña 2 promé ku nos era. El a nase den un ambiente masha humilde den e pueblo di Bètlehèm na Hudea. Debí ku Cesar Ougusto a manda tene un senso, Maria, kende “tabata spera yu” i su esposo Hosé mester a biaha bai Bètlehèm, e lugá di unda Hosé su antepasadonan tabata. E pareha no por a haña posada pasobra tur lugá tabata yen, i p’esei nan mester a bai keda den un stal kaminda Hesus a nase i a pon’é den un pesebre.​—Lukas 2:​1-7.

Siglonan promé, un profesia di Beibel a menshoná e lugá kaminda Hesus lo nase: “Abo, Bètlehèm Efrata, muchu chikitu pa ta entre e famianan di Huda, for di bo lo sali unu pa mi pa ta gobernante na Israel.” * (Mikeas 5:2) Ta parse ku debí ku Bètlehèm tabata muchu chikitu, no a menshon’é entre e statnan di e teritorio di Huda. Sinembargo, e pueblo chikitu akí lo a haña un onor úniko. E Mesias primintí, òf Kristu, lo a bini di Bètlehèm.​—Mateo 2:​3-6; Juan 7:​40-42.

Unda el a lanta?

Despues ku Hesus su famia a keda un periodo kòrtiku na Egipto, nan a bai Názarèt, un stat den e provinsia di Galilea ku ta keda mas o ménos 96 kilometer panort di Yerusalèm. E tempu ei, Hesus no tabatin tres aña ainda. Hesus a lanta den e área bunita akí kaminda kunukero, wardadó di karné i piskadó tabata traha. El a krese den un famia grandi i humilde.​—Mateo 13:​55, 56.

Siglonan di antemano, Beibel a profetisá ku e Mesias lo ta “un nazareno.” E Evangelio di Mateo ta bisa ku Hesus su famia a biba den “Názarèt, pa por a keda kumplí loke a wòrdu papiá dor di e profetanan: ‘E lo wòrdu yamá un nazareno.’” (Mateo 2:​19-23) Ta parse ku e nòmber nazareno ta relashoná ku e palabra hebreo pa “sprùit.” Mateo a referí na e profesia di Isaias ku a yama e Mesias “un sprùit” for di Isaí, loke a nifiká ku e Mesias lo tabata un desendiente di Isaí, tata di Rei David. (Isaias 11:1) I en bèrdat, Hesus a resultá di ta un desendiente di Isaí via David.​—Mateo 1:​6, 16; Lukas 3:​23, 31, 32.

Di unda e tabata originalmente?

Beibel ta siña ku Hesus su bida a kuminsá hopi tempu promé ku el a nase den e stal na Bètlehèm. E profesia di Mikeas ku nos a menshoná kaba ta sigui bisa ku “Su orígen ta for di hopi tempu pasá, for di e dianan di eternidat.” (Mikeas 5:2) Komo e Yu primogénito di Dios, Hesus tabata un kriatura spiritual den shelu promé ku el a nase komo hende riba tera. Hesus mes a bisa: “Mi a baha for di shelu.” (Juan 6:38; 8:23) Kon esaki tabata posibel?

Pa medio di spiritu santu, Yehova Dios milagrosamente a transferí e bida di su Yu selestial den e matris di e bírgen hudiu Maria. * Debí na e milager ei, Hesus por a nase komo un hende perfekto. E milager ei tabata masha fásil pa e Dios Todopoderoso hasi. Ta manera e angel a bisa Maria, “Pa Dios nada lo no ta imposibel.”​—Lukas 1:​30-35, 37.

Beibel no ta bisa nos solamente di unda Hesus a bini. E kuater Evangelionan, esta Mateo, Marko, Lukas i Juan ta siña nos tambe hopi tokante kon el a hiba su bida.

^ par. 6 Promé nan tabata yama Bètlehèm: Efrata.​—Génesis 35:19.

^ par. 10 Beibel ta siña ku Yehova ta e nòmber di Dios. Den Beibel na papiamentu koriente, e nota na pia di página di Eksodo 3:14 ta bisa: “Den nos tradukshon e nòmber Yahwe (Yehova) ta tradusí ku SEÑOR ku lèternan kapital.”