1. ¿Pe hē tātou ana ꞌite o ruŋa i te meꞌe ka piri mai ena pē muꞌa ka oho ena?

I TE HORA e mataꞌitaꞌi era i te parau ꞌāpī, he manaꞌu tātou, pē te rake⁠-⁠rake nō ka oho ena te henua nei. Rahi nō te ꞌati ꞌe te meꞌe rake⁠-⁠rake e tikeꞌa nei e tātou, oīra e ai rō ꞌā te taŋata e manaꞌu ena, nā te paꞌo o te ao ko hāhine mai ꞌā. ¿He aŋi ꞌā te manaꞌu nei? ¿E riva rō tātou mo ꞌite he aha te meꞌe ka piri mai ena pē muꞌa ka oho ena? ꞌĒ-ē. ꞌIna e tahi taŋata mo riva mo kī he aha te meꞌe ka piri mai ena pē muꞌa ka oho ena, ko Iehoha nō i ꞌite he aha te meꞌe ka piri mai ena, ꞌe i ruŋa i te Pipiria e kī mai ena he aha te meꞌe ka piri mai ena ki a tātou ꞌe ki te henua pē muꞌa ka oho ena (Isaías 46:⁠10; Tanatiako 4:⁠14).

2, 3. (a) ¿He aha te meꞌe i haŋa mo ꞌite e te pukuraŋa a Ietū? (b) ¿Pe hē i pāhono ai e Ietū?

² I te hora e vānaŋa era te Pipiria o ruŋa i te paꞌo o te ao, ¿he aha te meꞌe i haŋa mo kī? Te vānaŋa nei e haꞌauraꞌa mai ꞌā, o ruŋa i te hora ka haka kore tahi ena e te ꞌAtua i te meꞌe rake⁠-⁠rake mai ruŋa i te henua. Taꞌe he henua te meꞌe ka haka kore era, pahe huru e manaꞌu ena e te rahi o te taŋata. ¿Pe hē ka aŋa ena e te ꞌAtua i te meꞌe nei? Hai Haka Tere era Ōꞌona, i hāpī mai ai e Ietū (Ruka 4:⁠43). Te pukuraŋa a Ietū ko haŋa era ꞌā mo ꞌite a hē ka tuꞌu mai te Haka Tere o te ꞌAtua, oīra i ꞌui ai e rāua ki a Ietū: “¿He aha te taipe ka topa ena mo ꞌite ko hāhine ꞌā tuꞌu hoki iŋa mai ꞌe te paꞌo iŋa o te ao?” (Māteo 24:⁠3). ꞌIna kai kī e Ietū i hora hē ꞌe i mahana hē ka paꞌo era te ao. Te meꞌe i kī, he aha te meꞌe ka tikeꞌa nei e tātou raꞌe ki te paꞌo o te ao. Te meꞌe kī era e Ietū i muꞌa ꞌā, ko tano tahi ꞌā ki ruŋa i te hau i aŋanirā.

³ I te hāpī nei he uꞌi tātou i te rauhuru meꞌe e haka tikeꞌa mai ena nā ko hāhine mai ꞌā te paꞌo o te ao. Mo aŋi⁠-⁠aŋi tātou o te aha e kau ena te meꞌe rake⁠-⁠rake i ruŋa i te henua, e hāpī tātou he raꞌe o ruŋa i te tamaꞌi e tahi i ruŋa i te raŋi.

4, 5. (a) ¿He aha te meꞌe i piri i ruŋa i te raŋi i te hora haꞌamata era a Ietū i tōꞌona ꞌariki iŋa? (b) ¿He aha te meꞌe kī i ruŋa i a Meꞌe Haka Takeꞌa [Apocalipsis] 12:⁠12 o ruŋa i te meꞌe ka piri era ki te henua hora tute era e Ietū i te Tātane mai ruŋa i te raŋi?

⁴ I te hāpī 8 a tātou i hāpī ai pe nei ē, i te matahiti 1914 i haꞌamata ai a Ietū tōꞌona ꞌariki iŋa i ruŋa i te raŋi (Daniel 7:⁠13, 14). Te puka Meꞌe Haka Takeꞌa [Apocalipsis] e kī rō ꞌā he aha te meꞌe i piri i rā hora: “I oho era he haꞌamata te tamaꞌi ꞌi ruŋa i te raŋi: a Mihaera koia ko tōꞌona merahi he moto ki tū manuꞌino nui⁠-⁠nui mea⁠-⁠mea era ꞌe ki tāꞌana vaꞌehau. Ka ai atu hai pūai i tamaꞌi ai rā manuꞌino ki a kuā Mihaera”. A Mihaera ko Ietū, ꞌe te manuꞌino nui⁠-⁠nui mea⁠-⁠mea era, he Tātane. Te Tātane koia ko tōꞌona merahi rake⁠-⁠rake ꞌina rāua kai rē i te tamaꞌi nei ꞌe he toꞌo mai he tute ki ruŋa i te henua. ¡Ko te aha te koa i ŋaroꞌa ai e te merahi! ꞌE, ¿he aha ia te meꞌe ka piri era ki te taŋata o ruŋa i te henua? Te Pipiria e kī rō ꞌā pe nei ē, rahi nō te ꞌati ꞌe te mamāe ka piri era ki te taŋata o te ai te Tiꞌaporo ko riri riva⁠-⁠riva ꞌā, i te meꞌe era ko ꞌite ꞌā ꞌina ōꞌona hora toe (Meꞌe Haka Takeꞌa [Apocalipsis] 12:⁠7, 9, 12).

⁵ Rahi nō te meꞌe rake⁠-⁠rake e aŋa mai ena e te Tiꞌaporo i ruŋa i te henua. Ko riri riva⁠-⁠riva ꞌā o te ai ꞌina ōꞌona hora toe, i te meꞌe era e ko haꞌatiꞌa haka ꞌou e Iehoha mo aŋa i te meꞌe rake⁠-⁠rake i ruŋa i te taŋata. Ki uꞌi tātou he aha te meꞌe i kī e Ietū o ruŋa i te meꞌe ka tikeꞌa ena e tātou i te ŋā mahana hopeꞌa nei. (Ka uꞌi te Kona 24 mo ata hāpī).

6, 7. ¿Pe hē i tano ai te vānaŋa kī era e Ietū o ruŋa i te tamaꞌi ꞌe o ruŋa i te oŋe o te kai i te taꞌu nei o tātou?

⁶ He tamaꞌi. Pe nei i kī ai e Ietū: “Te nuꞌu o te henua e tahi e moto rō ki te nuꞌu o te rua henua, ꞌe he tamaꞌi te ꞌariki o te kona e tahi ki te ꞌariki o te rua kona” (Māteo 24:⁠7). Mai te matahiti 1914, ata rahi te taŋata i māmate i oho mai ai i te tamaꞌi ki te tahi taꞌu o muꞌa ꞌā. Te nunaꞌa e tahi o te Worldwatch Institute i kī rō pe nei ē, i te ŋā 1.900 matahiti  mai te taꞌu o Ietū, ki te matahiti 1914, 30.000.000 o te taŋata i māmate ai i te tamaꞌi, ꞌe kai tano hia 100 matahiti mai te matahiti 1914 ki te matahiti 2000, a ruŋa ki te 100.000.000 o te taŋata i māmate ai i te tamaꞌi. Ka manaꞌu rā koe i te mamāe ꞌe i te taŋi⁠-⁠taŋi i ŋaroꞌa e te rahi o te taŋata i te tamaꞌi.

⁷ He oŋe te kai. Pe nei i kī ai e Ietū: “Meꞌe rahi kona he maruaki” (Māteo 24:⁠7) No atu te rahi o te kai e oka mai ena e te taŋata i aŋanirā ki te tahi atu taꞌu o muꞌa ꞌā, rahi nō te taŋata e māmate mai ena i te maruaki paurō te mahana. ¿O te aha e tuꞌu nei peira? I te meꞌe era ꞌina he moni mo hoꞌo te rāua kai ꞌe ꞌina he kona mo oka o te rāua kai. A ruŋa ki te 1.000.000.000 o te taŋata ꞌina he tano hia e tahi tōrare i te mahana mo hoꞌo i te rāua kai. Te nunaꞌa o te Organización Mundial o te Salud ko kī ꞌā, a ruŋa ki te 5.000.000 o te ŋā poki e māmate mai ena paurō te matahiti, i te meꞌe era ꞌina he tano te kai mo kai o rāua.

8, 9. ¿Pe hē i tano ai te vānaŋa kī era e Ietū o ruŋa i te mākenu⁠-⁠kenu ꞌe he avahi⁠-⁠vahi te henua ꞌe o ruŋa i te maiūi i te taꞌu nei o tātou?

⁸ He mākenu⁠-⁠kenu ꞌe he avahi⁠-⁠vahi te henua. Pe nei i kī ai e Ietū: “He mākenu⁠-⁠kenu te henua” (Ruka 21:⁠11). Paurō te matahiti  e mākenu⁠-⁠kenu ꞌe e avahi⁠-⁠vahi nui⁠-⁠nui ena te henua. Mai te matahiti 1900, a ruŋa ki te 2.000.000 o te taŋata i māmate ai i te ꞌati nei. ꞌE no atu te ata ꞌite te taŋata o ruŋa i te mākenu⁠-⁠makenu ꞌe avahi⁠-⁠vahi te henua, rahi nō te taŋata e māmate ena i te ꞌati nei.

⁹ Te maiūi. A Ietū i kī rō “meꞌe rahi nō atu kona he ai [...] te māui⁠-⁠ui”. Te meꞌe i haŋa mo kī, he ai te maiūi nui⁠-⁠nui i te ao taꞌatoꞌa, he peꞌe hōrou ki te taŋata ꞌe rahi nō te taŋata ka mate era (Ruka 21:⁠11). No atu te ꞌite o te taote o aŋanirā te haka ora i te rauhuru maiūi, kai riva ꞌā rāua mo haka ora i te taꞌatoꞌa maiūi. Paurō te matahiti, rahi nō te taŋata e māmate ena i te maiūi pahe cáncer, tuberculosis, maiūi māhatu ꞌe te tahi atu maiūi. Takoꞌa i te taꞌu nei o tātou, ko ravaꞌa ana a ruŋa ki te 30 maiūi ꞌe i roto o te rahi nei, kai ravaꞌa ana te raꞌau mo haka kore.

10. ¿Pe hē e tano ena te meꞌe kī era i ruŋa i a 2 Timoteo 3:⁠1-5 o ruŋa i te huru o te taŋata i aŋanirā?

¹⁰ Te Pipiria i ruŋa i a 2 Timoteo 3:⁠1-5 e kī rō ꞌā: “ꞌI te ŋā mahana hopeꞌa ena e ai rō te mahana taparahi⁠-⁠taꞌata.” A Pablo i haꞌauraꞌa mai  pe hē te taŋata ka haka tere ena i a rāua i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei:

• He ꞌino te taŋata

• He haŋa ki te moni nō

• E ko haꞌatura ki te rāua matuꞌa

• Meꞌe hape nō ki te rua

• ꞌIna he here i roto i te rāua huaꞌai

• ꞌIna he hāito i te meꞌe kī ꞌe i te meꞌe aŋa

• Tōtōā i te taŋata ꞌe meꞌe moto ꞌe riri⁠-⁠riri nō

• He ata haŋa ki te reka taꞌe ki te ꞌAtua

• He haka tuꞌu pahe taŋata o te ꞌAtua ꞌe hai rāua aŋa e haka tikeꞌa ena ꞌina he haꞌatura ki te ꞌAtua

11. ¿He aha te meꞌe kī i ruŋa i a Salmo 92:⁠7 o ruŋa i te meꞌe ka piri era ki te nuꞌu rake⁠-⁠rake?

¹¹ ¿Te taŋata o tuꞌu kona noho ko tuꞌu ꞌā pe nei? Ko rahi ꞌā te taŋata haka tere pe nei i te ao taꞌatoꞌa ꞌe nā te ꞌAtua he aŋa e tahi meꞌe mo haka tītika i te meꞌe nei. Āꞌana i kī: “I te hora e tupu ena te taŋata raveꞌino pahe mauku ꞌā ꞌe he kau te nuꞌu aŋa i te meꞌe rake⁠-⁠rake i ruŋa i te henua, he toꞌo mai he haka kore tahi ki te hopeꞌa raꞌa” (Salmo 92:⁠7).

12, 13. ¿He aha te meꞌe hāpī mai e Iehoha i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei?

¹² Te Pipiria ko kī ꞌā pe nei ē i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei, rahi nō te mamāe ꞌe te taŋi⁠-⁠taŋi ka piri era ki te rahi o te taŋata o te ao taꞌatoꞌa. ꞌE ko vānaŋa takoꞌa mai ꞌā o ruŋa i te meꞌe riva ka piri mai ena.

¹³ He ata aŋi⁠-⁠aŋi i te haꞌauraꞌa o te Pipiria. Hora pāpaꞌi era e Taniera o ruŋa i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei, pe nei i kī ai: “Rahi nō te taŋata ka rara ka oho ena ꞌe he maꞌa he oho te rāua ꞌite” (Daniel 12:⁠4). Te meꞌe i haŋa mo kī, i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei, te ꞌAtua he hāꞌūꞌū ki tāꞌana nunaꞌa mo maꞌa mo oho te rāua ꞌite o ruŋa i te Pipiria. Mai te matahiti 1914 a Iehoha i aŋa i oho mai ai i te aŋa nei. Mo noho tātou mo uꞌi, ko hāpī mai ꞌā e Iehoha o ruŋa i te haꞌauraꞌa o tōꞌona ꞌīŋoa ꞌe o ruŋa i tāꞌana meꞌe haŋa mo te henua. Ko hāpī takoꞌa mai ꞌā te parautiꞌa o ruŋa i te haꞌauraꞌa o te mate o Ietū, o ruŋa i te meꞌe piri mai e mate nei tātou ꞌe o ruŋa i te rāveꞌa era mo haka ora haka ꞌou i te taŋata mai te mate. Te meꞌe takoꞌa i hāpī mai, mo te Haka Tere o te ꞌAtua nō e haka tītika tahi i te tātou ꞌati. Ko hāpī takoꞌa ꞌā tātou pe hē ana ravaꞌa i te koa ꞌe ana haka tere a te huru haꞌatiꞌa era e te ꞌAtua. ꞌE, ¿he aha ia tātou meꞌe mo aŋa hai ŋā meꞌe hāpī era? Mo te Pipiria e pāhono mai. (Ka uꞌi te Kona 21 ꞌe 25 mo ata hāpī).

14. ¿Ki roa hē e haka ꞌite e oho ena te roŋo riva⁠-⁠riva o te Haka Tere o te ꞌAtua, ꞌe ꞌa ꞌai te aŋa?

¹⁴ He haka ꞌite o ruŋa o Iehoha i te ao taꞌatoꞌa. Hora vānaŋa era e Ietū o ruŋa i te ŋā mahana hopeꞌa nei, pe nei i kī ai: “Te roŋo riva⁠-⁠riva o te haka tere iŋa ꞌāpī o te ꞌAtua, e haka ꞌite rō ꞌi te kona taꞌatoꞌa” (Māteo 24:⁠3, 14). Te roŋo riva⁠-⁠riva o te Haka Tere o te ꞌAtua nā e haka ꞌite e oho mai ena a ruŋa ki te 240 kāiŋa ꞌe a ruŋa ki te 900 tumu ꞌarero. I te ao taꞌatoꞌa te Taŋata Haka ꞌIte o ruŋa o Iehoha o te henua taꞌatoꞌa, nā e hāꞌūꞌū e oho ena ki te taŋata mo aŋi⁠-⁠aŋi te haꞌauraꞌa o ruŋa i te Haka Tere o te ꞌAtua ꞌe o ruŋa i te meꞌe ka aŋa ena mo te taŋata taꞌatoꞌa  (Meꞌe Haka Takeꞌa [Apocalipsis] 7:⁠9). Te Taŋata Haka ꞌIte o ruŋa o Iehoha ꞌina he ꞌauhau e tahi moni ki a rāua mo aŋa i te aŋa nei. Pahe meꞌe kī era e Ietū, rahi nō te taŋata ka enemī era ki a rāua ꞌe he tute he oho mo raveꞌino i a rāua. No atu nei meꞌe, kai riva ꞌā e tahi taŋata mo haka noho i te aŋa nei (Ruka 21:⁠17).

15. (a) ¿E tikeꞌa rō ꞌā koe pe nei ē, ī tātou e noho atu ena i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei, ꞌe o te aha koe e manaꞌu ena peira? (b) ¿He aha te meꞌe ka piri era ki te taŋata haka roŋo ꞌe ki te taŋata taꞌe haka roŋo ki te ꞌAtua?

¹⁵ ¿E tikeꞌa rō ꞌā koe pe nei ē, ī tātou e noho atu ena i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei? Nā ko tano ko oho ꞌā te meꞌe kī era i muꞌa ꞌā i ruŋa i te Pipiria o ruŋa i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei. ꞌIna he hora toe, nā Iehoha he haka noho te aŋa era he haka ꞌite i te parau ꞌāpī riva⁠-⁠riva ꞌe i rā hora ka paꞌo ena te ao (Māteo 24:⁠14). ¿He aha te haꞌauraꞌa o te vānaŋa era he paꞌo te ao? He tamaꞌi era te ꞌīŋoa ko Aramaherone, hai tamaꞌi nei te ꞌAtua ka haka kore tahi ena i te meꞌe rake⁠-⁠rake. Hai Ietū koia ko tōꞌona merahi pūai, a Iehoha ka haka kore tahi ena i te nuꞌu e taꞌe haŋa era mo haka roŋo ki a Īa ꞌe ki tāꞌana poki (2 Tētārōnika 1:⁠6-9). Ki ꞌoti te tamaꞌi era o Aramaherone, e ko riva haka ꞌou te Tātane koia ko tāꞌana vārua rake⁠-⁠rake mo haka tutuki haka ꞌou i te taŋata. Taꞌatoꞌa nuꞌu haka roŋo ki te ꞌAtua ꞌe ki Tōꞌona Haka Tere, mo rāua e tikeꞌa pe hē ka tano tahi era taꞌatoꞌa vānaŋa kī era e te ꞌAtua i muꞌa ꞌā (Meꞌe Haka Takeꞌa [Apocalipsis] 20:⁠1-3; 21:⁠3-5).

16. ¿He aha taꞌa meꞌe mo aŋa mo ai ko ꞌite ꞌā koe nā te paꞌo o te ao ko hāhine mai ꞌā?

¹⁶ Nā te paꞌo o te ao ko hāhine mai ꞌā. Oīra e uꞌi riva⁠-⁠riva koe he aha taꞌa meꞌe ka aŋa ena. A Iehoha ko haŋa ꞌā mo ata hāpī mo oho koe i te Pipiria. He meꞌe nui⁠-⁠nui mo hāpī mo oho ōꞌou, oīra ꞌina ko haka rē te hāpī te oho (Iovani 17:⁠3). Te Taŋata Haka ꞌIte o ruŋa o Iehoha nā e taka⁠-⁠taka mai ena paurō te tapati. I te rāua piri e hāꞌūꞌū era ki te taŋata mo aŋi⁠-⁠aŋi riva⁠-⁠riva i te Pipiria. E uꞌi te rāveꞌa mo rao atu paurō te tapati ki te ŋā piri nei (Ka taiꞌo ꞌEvereo 10:⁠24, 25). Mo ai ko tikeꞌa ꞌā e koe i te meꞌe  hape i roto i tuꞌu huru haka tere i te hora e hāpī ena koe i te Pipiria, ka haka tītika rō ai tuꞌu hape. Ka aŋa ena koe peira, he hio⁠-⁠hio he oho tuꞌu haŋa pahe repahoa ki te ꞌAtua (Tanatiako 4:⁠8).

17. ¿O te aha te paꞌo te ao ka piri era ki te rahi o te taŋata i te hora era ꞌina e tahi nuꞌu aŋi⁠-⁠aŋi tōꞌona tuꞌu haŋa mai?

¹⁷ A Pablo i kī pe nei ē, te mahana ka haka kore ena i te nuꞌu rake⁠-⁠rake he tuꞌu mai “pa he toke⁠-⁠toke ꞌi te hora kai manaꞌu hia”. Te haꞌauraꞌa, he tuꞌu mai te paꞌo te ao i te hora era ꞌina e tahi nuꞌu aŋi⁠-⁠aŋi i tōꞌona tuꞌu haŋa mai (1 Tētārōnika 5:⁠2). A Ietū i kī pe nei ē, no atu te tikeꞌa e te taŋata ko tano ko oho ꞌā te vānaŋa o ruŋa i te Pipiria e haka tikeꞌa era, ī tātou e noho atu ena i te ŋā mahana hopeꞌa o te ao nei, rahi nō te taŋata ka taꞌe tapa era i te meꞌe pāpaꞌi era. Oīra i kī ai: “Te noho iŋa o te taŋata ꞌi te ŋā mahana era ko hāhine ꞌā mo hoki mai o te Poki o te taŋata pa he noho iŋa ꞌā o te nuꞌu ꞌi te hora o Nōē. ꞌI te ŋā mahana era kai topa ꞌā te ꞌati o te ꞌua ꞌātā ki te mahana eke o Nōē ki ruŋa i te pahī, te taŋata e kai nō ꞌana, e unu nō ꞌā ꞌe e hāipo⁠-⁠ipo nō ꞌā. ꞌE ꞌina kai manaꞌu hia i topa rō ai te ꞌati o te ꞌua ꞌe he mā-mate tahi rō ꞌai. Pē ira takoꞌa ꞌā ka topa ena ꞌi te hora o te hoki iŋa haka ꞌou mai o te Poki o te taŋata” (Māteo 24:⁠37-39).

18. ¿O ruŋa i te aha a Ietū i haꞌaki mai ai?

¹⁸ Ko haꞌaki mai era ꞌā e Ietū mo taꞌe mira⁠-⁠mira o tātou i te manaꞌu haŋa nō, mo rava kai, mo rava unu ꞌe i te rauhuru atu meꞌe e haka tipa⁠-⁠tipa nei i a tātou. Ko kī takoꞌa ꞌā nā he tuꞌu mai rā mahana i te hora kai ꞌite hia e tātou ꞌe he maꞌurima i a tātou, ꞌe ki te taꞌatoꞌa taŋata ka piri era. Ki ꞌoti i kī ai: “ꞌO ira, ꞌi te hora taꞌatoꞌa, e ꞌara te kōrua mata ꞌe e pure mo pūai o kōrua ꞌi te hora o te ꞌati ka tuꞌu mai ena” (Ruka 21:⁠34-36). ¿O te aha tātou ana taꞌe rehu te vānaŋa haꞌaki mai era ꞌā e Ietū? O te ai ꞌina he hora toe, nā te ao rake⁠-⁠rake o te Tātane he haka kore tahi. Ko te taŋata aŋa i te meꞌe uŋa e Iehoha, ko rāua te nuꞌu ka ora ena ka paꞌo ena te ao ꞌe i ruŋa i te henua ꞌāpī a rāua ka noho era ki te hopeꞌa raꞌa (Iovani 3:⁠16; 2 Pētero 3:⁠13).