Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

Domande dei Letori

Domande dei Letori

Parché che Gesù el ga dito le parole de Davi del Salmo 22:1 vanti de morir?

Quando l’era drio morir, Gesù el ga dito quel che l’è in Mateo 27:46: ‘Me Dio, me Dio, parché che te me ghè abandonà?’ Quando el ga dito questo el ga realisà le parole de Davi nel Salmo 22:1. (Mar. 15:34) Saria sbalià pensar che Gesù l’era disgustà o sensa fede in quela ora. Parché? Parché Gesù el savea che el gavea de morir e l’era pronto par far quel. (Mat. 16:21; 20:28) Gesù anca el savea che, nela ora de morir, Geovà no’l ndaria protegerlo. (Giò 1:10) Cossita, Gesù el podaria provar che l’era leal a Geovà anca che el fusse drio sofrir tanto par morir. — Mar. 14:35, 36.

Alora, parché che Gesù el ga parlà quel che ghen’è nel Salmo 22:1? Ndemo veder parché che fursi el gàpia parlà questo. *

Fursi Gesù l’era drio mostrar che Geovà no’l ndaria protegerlo. Gesù el gavea de dar la so vita come sacrifìssio sensa el aiuto de Geovà. Lu l’era un omo e el gavea de morir come un omo par tuti. — Ebr. 2:9.

Fursi Gesù el gàpia parlà queste parole del salmo par far le persone pensarse de tuto el salmo. In quei giorni, i giudei i se ricordea de tanti salmi, e se lori i scoltesse una parte, lori i era boni de ricordarse de tuto el salmo. Fursi Gesù el volea che i so seghidori giudei i fusse boni de ricordarse che questo salmo el gavea tante professie sora la so morte. (Sal. 22:7, 8, 15, 16, 18, 24) E i ùltimi versìcoli de questo salmo i loda a Geovà e i parla de lu come el Rè de tuta la Tera. — Sal. 22:27-31.

Fursi Gesù el volea mostrar che l’era sensa colpa. Vanti de esser morto, Gesù l’è stà giulgà nel Sinèdrio e le persone le ga dito che lu el gavea bestemà contra Dio. (Mat. 26:65, 66) Questo giulgamento l’è stà fato de colpo, de note e no l’è stà fato de acordo cola lege de quel tempo. (Mat. 26:59; Mar. 14:56-59) Alora, quando Gesù el ga dito: ‘Me Dio, me Dio, parché che te me ghè abandonà?’ fursi l’era drio dir che lu no’l meritea morir de quela maniera.

Fursi Gesù el volea ricordar ai altri che Davi no’l gavea sofrio parché el gavea perso la aprovassion de Geovà. La domanda de Davi no la mostrea che lu l’era sensa fede. Come che savemo de questo? Dopo de far la domanda, Davi el ga dito che el se fidea nel poder de Geovà de salvarlo e Geovà el ga seità a benedir Davi. (Sal. 22:23, 24, 27) Alora, anca che Gesù, “el Fiol de Davi”, l’era drio sofrir nel pal de tortura, questo no’l mostrea che lu el gavea perso la aprovassion de Geovà. — Mat. 21:9.

Fursi Gesù l’era drio mostrar come che el se sentia de no gaver la protession de Geovà. Geovà no’l volea che so Fiol el sofrisse e el morisse. Lu el ga bio de far questo par causa de quel che ga sucedesto nel giardin del Èden. Gesù no’l gavea fato gnente de sbalià. Ma el gavea de sofrir e morir par mostrar che Sàtana l’è un busier e par salvar le persone. (Mar. 8:31; 1 Pie. 2:21-24) E questo el ndaria suceder sol se Geovà el se fermasse de protegerlo e lo assasse morir.

Fursi Gesù el volea giutar i so seghidori a capir parché che Geovà l’era drio assarlo morir de quela maniera. Gesù el savea che tanti i ndaria strabuscarse quando i lo vedesse morir come un criminoso. (1 Cor. 1:23) Ma se i so seghidori i capisse parché che Gesù l’è morto, lori i ndaria vederlo come so Salvador e nò come un criminoso. — Gàl. 3:13, 14. *

Quando Gesù el ga parlà quele parole del salmo, lu el savea che el gavaria de morir nel pal de tortura par far la volontà de Geovà. Alora, poco tempo dopo de parlar quele parole, lu el ga dito: “Mi go finio de far tuto quel che te me ghè domandà!” (Gioani 19:30; Luc. 22:37) Anca che no’l gavesse la protession de Geovà in quela ora, Gesù el ga fato tuto quel che Geovà el ghe gavea domandà par far. E anca se ga realisà tute le robe scrite sora lu nela “Lege de Moisè, nei Profeti e nei Salmi”. — Luc. 24:44.

^ paràgrafo 2 Vedi anca i paràgrafi 9 e 10 nel stùdio “Cossa che le ùltime parole de Gesù le ne insegna?” in questa revista.

^ paràgrafo 4 Quando Gesù l’era qua nela Tera, el ga fato domande e el ga parlà arquante robe che no le era pròpio quel che lu el pensea o el sentia. Lu el fea questo parché el volea saver cossa che i so dissìpoli i pensea sora quele robe. — Mar. 7:24-27; Gioani 6:1-5; vedi La Sentinela de 15 de otobre de 2010, pàgine 4 e 5.