Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 52

Cossa che le gióvene le ga de far par esser brave serve de Geovà?

Cossa che le gióvene le ga de far par esser brave serve de Geovà?

‘Dela medèsima maniera, le done le ga de esser echilibrade in quel che le fà e fedele in tute le robe.’ — 1 TIM. 3:11.

CÀNTICO 133 Gióveni, dediché la vostra vita a Geovà

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? a

1. Cossa che ne ocore far se volemo esser bravi servi de Geovà?

 NOANTRI restemo maraveiadi de veder come un tosatel suito el vien grando sensa gnanca un sforso. Ma no l’è mia cossita che sucede se volemo esser bravi servi de Geovà. b (1 Cor. 13:11; Ebr. 6:1) Se volemo esser amighi de Dio, ghemo de domandar el so spìrito santo par gaver qualità che ghe piase a lu, imparar a far arquante robe e pareciarse par le responsabilità che fursi gavaremo nel futuro. — Pro. 1:5.

2. (a) Cossa che imparemo in Génesi 1:27? (b) Cossa che ndaremo imparar in questo stùdio?

2 Quando Geovà el ga creà el primo omo e la prima dona, lu li ga fati difarenti un del altro. (Ledi Génesi 1:27. c) Par esémpio, lu li ga fati con responsabilità difarente. Alora, el omo e la dona i ga le qualità e el saver che ghe ocore par tender de queste responsabilità. (Gén. 2:18) In questo stùdio, ndaremo veder come che una gióvena la pol deventar una brava dona, e nel pròssimo stùdio, ndaremo imparar come che un gióveno el pol deventar un bravo omo.

SFÒRSATE DE GAVER BELE QUALITÀ

Se te vol esser una brava serva de Geovà, fà compagno el bel esémpio de done come Rebeca, Ester e Abigail (Varda i paràgrafi 3 e 4.)

3-4. Ndove che le gióvene le pol catar esempi de brave done? (Varda anca la ilustrassion.)

3 La Bìblia la parla de brave done che le ga amà a Geovà e lo ga servio. (Nel site jw.org, varda el artìcolo “O que podemos aprender com as mulheres mencionadas na Bíblia?”) Come el testo nel scomìnsio de questo stùdio el mostra, queste done le era ‘echilibrade in tuto quel che le fea e fedele in tute le robe’. Ma anca ancoi ghen’è brave sorele nele congregassion che le pol insegnar tanto a quele pi gióvene.

4 Se te sì una gióvena, proa pensar nte una sorela dela to congregassion che la ze un bel esémpio. Proa veder le bele qualità che la ga e quel che te toca far par gaverle anca ti. Adesso, ndaremo veder tre bele qualità che una brava dona la ghe ocore gaver.

5. Parché che una brava dona la ga de esser ùmile?

5 Bravi servi de Geovà i ze ùmili. Se una dona la ze ùmile, ela la gavarà una bela amicìssia con Geovà e coi altri. (Tia. 4:6) Una dona che la ze ùmile e che la ama a Geovà la ndarà rispetar la autorità de quei che lu el ga scoliesto par tender dela congregassion e dela fameia. d1 Cor. 11:3.

6. Cossa che le gióvene le pol imparar de Rebeca?

6 Varda quel che te pol imparar del esémpio de Rebeca. Ela la era una dona tanto brava e furba. Ela sempre la mostrea coraio e sabedoria quando la fea dessision. (Gén. 24:58; 27:5-17) Anca cossita, ela la ga sempre mostrà rispeto a quei che Geovà el ga dato autorità e la ga scoltà i so consili. (Gén. 24:17, 18, 65) Se anca ti te te sforsi de esser ùmile e de rispetar i altri, te sarè un bon esémpio par la to fameia e par i fradei dela to congregassion.

7. Come che le gióvene le pol far compagno de Ester?

7 Una brava dona la capisse quel che la pol far e quel che no la pol mia. La Bìblia la dise che “quei che i sa el so limite i ga sabedoria”. (Pro. 11:2) Varda cossa che te pol imparar de Ester, che la era una brava serva de Geovà. Ela la ga seità a capir ben quel che la podea far e quel che no la podea mia, anca dopo che la ze deventada regina. Par esémpio, ela la ga scoltà i consili che Mordecai ghe ga dato e li ga metesti in pràtica. (Est. 2:10, 20, 22) Come che te pol far compagno de Ester? Sfòrsate de sempre domandar consili ai altri e de meterli in pràtica. — Tito 2:3-5.

8. Come che 1 Timòteo 2:9, 10 pol giutar una sorela a scòlier ben quel che la ndarà meterse su e come rangiarse?

8 Ester anca la ze stata un bel esémpio parché, ancora che la fusse tanto bela, mai la se fea veder. (Est. 2:7, 15) Se te sì una gióvena, come che te pol far compagno de Ester? Sfòrsate de meter in pràtica quel che dise 1 Timòteo 2:9, 10. (Ledi. e) In questo testo, el apòstolo Paolo el ga dito che le sorele ‘le ga de vestirse de maniera modesta e con bon giudìssio’. Le parole greche che Paolo el ga doperà in questo versìcolo le vol dir che le sorele le gavea de mostrar rispeto ai altri e domandarse cossa che i ndaria pensar de come le era drio vestirse. Sicuro che restemo contenti de gaver sorele che le mete in pràtica questo bel consìlio!

9. Cossa che podemo imparar col esémpio de Abigail?

9 Una brava dona anca la ga de imparar a capir quel che l’è giusto o sbalià e a far bone dessision. Varda quel che te pol imparar col esémpio de Abigail. Par causa de una bruta dessision del so omo, tuti dela so fameia e so servi i podaria esser copadi. Alora, cossa che Abigail la ga fato? Suito la ga capio come che la podea salvar a tuti. Par causa de quel che la ga fato, nissun l’è morto. (1 Sam. 25:14-23, 32-35) Se noantri semo boni de capir quel che l’è giusto o sbalià, saveremo la ora giusta de parlar e de taser. Noantri anca mostraremo che se preocupemo coi altri sensa sgionfarli. — 1 Tes. 4:11.

BELE ROBE CHE TE POL IMPARAR A FAR

Parché che l’è stà bon par ti imparar a leder e a scriver ben? (Varda el paràgrafo 11.)

10-11. Parché che te ghè de imparar a leder e a scriver ben? (Varda anca el ritrato.)

10 Una gióvena la ga de scominsiar a imparar a far bele robe ancora de picinina. Queste robe la giutarà par tuta la vita. Varda un per de esempi.

11 Impara a leder e a scriver ben. In arquanti posti, le persone le pensa che le done no ghe ocore mia imparar a leder e a scriver. Ma quei che i serve a Geovà no i pensa mia cossita. f (1 Tim. 4:13) Alora, seita a sforsarte par imparar a leder e a scriver ben. Parché? Parché te sarè bona de leder la Bìblia, studiarla e pensarghe sora. Cossita, te gavarè una forte amicìssia con Geovà e te sarè bona de insegnarghe la Bìblia ai altri. (Gios. 1:8; 1 Tim. 4:15) E se te impari a leder e a scriver ben, sarà pi fàcile catar un laoro.

12. Come che el testo de Proverbi 31:26 el pol giutarte?

12 Impara a scoltar i altri e a parlar con bontà. Una brava dona la ga de imparar a discorer coi altri con bontà. El apòstolo Tiago el ga dato un bel consìlio: “Tuti i ga de esser pronti par scoltar, ma i ga de esser lenti par parlar.” (Tia. 1:19) Quando te scolti con atension quel che una persona la ze drio dir, te mostri che te ghe vol ben e che te te preocupi con ela. (1 Pie. 3:8) Se te par che no te ghè mia capio polito cossa che la ga dito o come la se sente, proa farghe domande. E prima de tacar a parlar, proa pensa sora quel che la ga dito. (Pro. 15:28) Domandate: ‘Quel che vao dirghe l’è giusto e ndarà incoraiarla? Vao mostrarghe rispeto e bontà?’ Una bela roba che te pol far l’è imparar con sorele che le ze brave de discorer coi altri. (Ledi Proverbi 31:26. g) Se te scolti i altri con atension e te ghe parli con bontà, te gavarè boni amighi e te sarè bona de viver in pace con tuti.

Una dona che la sa far i laori casa la ze un bel esémpio par la so fameia e par i fradei (Varda el paràgrafo 13.)

13. Come che te pol imparar a far i laori casa? (Varda anca el ritrato.)

13 Impara a far i laori casa. In tanti posti, le ze le done che le fà i laori casa. Fursi te pol imparar a far questi laori cola to mare o con una brava sorela dela congregassion. Una sorela de nome Cindy la ga dito: “Mi ringràssio tanto me mama parché la me ga insegnà che ghemo alegria quando semo brave laoradore. Dopo che go imparà a far de magnar, a netar la casa, a cosir e a ndar nel mercà, son bona de tender de mi stessa e de far de pi par Geovà. E come la me mama la me ga insegnà de sempre convidar i fradei par vegner qua casa, go cognossesto tanti cari fradei e sorele che i ze un bel esémpio par mi.” (Pro. 31:15, 21, 22) Alora, una dona che la ze brava de laorar, che la fà ben i so afari e che sempre la convida i altri par ndar casa soa la ze una benedission par la so fameia e par la congregassion. — Pro. 31:13, 17, 27; Ati 16:15.

14. (a) Cossa che te ghè imparà col esémpio de Crystal? (b) Cossa che te ghè de far?

14 Impara a far un laoro e a doperar ben i soldi. Un bravo servo de Geovà el impara quel che ghe ocore par gaver un laoro e el sa doperar ben i soldi. (Fil. 4:11) Una sorela de nome Crystal la ga dito: “Me pare e me mare i me ga incoraià a far corsi che i ndaria giutarme nela vita. Par esémpio, me pare el me ga dito de far un corso che ndaria insegnarme come sparagnar soldi e come doperarli ben. Saver queste robe me ga giutà tanto.” Alora, proa imparar quel che te ocore par gaver un laoro e doperar ben i soldi. (Pro. 31:16, 18) E cossa che te ghè de far? Sfòrsate de sempre far de pi par Geovà e de no far dèbiti par comprar robe che no te ghè de bisogno. Cossita, te sarè bona de viver con manco soldi e manco robe e te sarè pi contenta. — 1 Tim. 6:8.

PARECIETE PAR LE RESPONSABILITÀ CHE TE GAVARÈ NEL FUTURO

15-16. Come che le sorele che no le se ga mia maridà le giuta i altri nela congregassion? (Marco 10:29, 30)

15 Se te te sforsi de gaver bele qualità e de imparar a far arquante robe, te sarè bona de dàrghene fora cole responsabilità che fursi te gavarè nel futuro. Varda un per de robe che pol suceder nela to vita.

16 Te pol dessider de no maridarte mia par un tempo. Gesù el ga dito che arquante done no le volaria maridarse. (Mat. 19:10-12) Arquante done le fà questa dessision anca se le persone intorno le gavaria caro che le se maridesse. E ghen’è done che fursi le desside no maridarse par causa de altre robe. In tuto el mondo ghen’è sorele che no le se ga mia maridà e che le ze un bel esémpio par i altri. Come lore le mostra amor e preocupassion coi altri, le deventa come sorele e mare par tanti nela congregassion. (Ledi Marco 10:29, 30; h 1 Tim. 5:2) Se anca ti te ghè dessidio de no maridarte, ricòrdate che Geovà e Gesù i te vol tanto ben.

17. Cossa che pol giutar una sorela a far de pi par Geovà?

17 Te pol far de pi par Geovà. Le sorele le dà un bel aiuto nela predicassion in tuto el mondo. (Sal. 68:11) Alora, proa anca ti far de pi par Geovà. Te pol esser una pioniera, giutar nela costrussion o ndar a Betel. Cossa che pol giutarte? Prega a Geovà sora quel che te vol far e parla con fradei che i ze stati boni de far de pi. Dopo, proa pensa cossa che te ghè de cambiar par esser bona de far quel che te ghè pensà. E sìpia sicura che, se te dessidi far de pi par Geovà, to vita la sarà tanto bela.

Se te pensi de maridarte, sfòrsate de scòlier un bravo omo (Varda el paràgrafo 18.)

18. Parché che una sorela la ga de scòlier ben el omo che la ndarà maridarse? (Varda anca el ritrato.)

18 Te pol dessider de maridarte. Tute le qualità che ghemo imparà fin adesso le te giutarà a esser una brava dona maridada. Ma ricòrdate che maridarte l’è una dele dessision pi importante dela to vita e che te gavarè de rispetar la autorità de to omo. Par quela, te toca scòlier un bravo omo. (Rom. 7:2; Efe. 5:23, 33) Alora, proa domandarte: ‘Sarà che lu l’è un bravo servo de Geovà? El laoro par Dio l’è la roba pi importante dela so vita? Lu el fà bone dessision e l’è bon de capir quando el fà qualcossa sbaliada? Lu el rispeta le done? Saralo bon de darme quel che me ocore, a giutarme a gaver una forte amicìssia con Geovà e a esser felice? Lu l’è drio giutar nela congregassion e el se sforsa de far ben i laori che el ga?’ (Luc. 16:10; 1 Tim. 5:8) Ma no stà desmentegarte che sol te sarè bona de catar un bravo omo se ti te sì una brava dona.

19. Parché che una dona che la giuta el so omo la fà un laoro tanto importante?

19 La Bìblia la dise che una brava dona la ze dela banda de so omo par giutarlo. (Gén. 2:18) Ma sarà che questo vol dir che la dona la ze manco importante che el omo? Nò! Giutar el omo l’è tanto importante. Semo sicuri de questo parché la Bìblia la dise che Geovà l’è quel che ne giuta. (Sal. 54:4; Ebr. 13:6) Alora, cossa che una brava dona la fà? Quando so omo el fà una dessision, la ga sempre de giutarlo. E par causa del so amor par Geovà, ela anca la giuta i altri a veder le bele qualità che so omo el ga. (Pro. 31:11, 12; 1 Tim. 3:11) Se te vol esser una brava dona, seita a far pi forte el to amor par Geovà e a giutar i altri nela to fameia e nela to congregassion.

20. Come che una mare la pol giutar la so fameia?

20 Te pol esser una mare. Pol esser che, dopo che te te maridi, ti e to omo gavaré fioi. (Sal. 127:3) Alora, cossa che pol giutarte a esser una bona mare? Le qualità e le altre robe che ghemo imparà in questo stùdio. Se te trati la to fameia con amor, bontà e passiensa, lori i sarà pi felici e i to fioi i vederà che te ghe vol ben e che te li tendi. — Pro. 24:3.

Tante gióvene che le mete in pràtica quel che le ga imparà dela Bìblia le deventa brave serve de Geovà (Varda el paràgrafo 21.)

21. Se te sì una gióvena, cossa che te ghè de ricordarte, e parché? (Varda la ilustrassion dela prima pàgina.)

21 Se te sì una gióvena, ricòrdate che tuti i fradei i te vol ben e i dà tanto valor a quel che te fè par Geovà e par lori. (Ebr. 6:10) Ti te sì drio sforsarte par gaver bele qualità e a imparar quel che te ocore par tender dele responsabilità che te gavarè nel futuro. Par quela, te ghè una vita ancora pi bela e te sì un bel esémpio par tuti i fradei. Sìpia sempre sicura che te ghè tanto valor par tuti i servi de Geovà!

CÀNTICO 137 Le done fedele del passà e le nostre sorele

a Se te sì una gióvena, te pol esser sicura che tuti nela congregassion i te vol tanto ben. Se te te sforsi de gaver bele qualità, imparar a far arquante robe e pareciarte par el futuro, te sarè una brava serva de Geovà, e lu el ndarà benedirte tanto.

b PAR CAPIR MEIO: Un bravo servo de Geovà el va drio al esémpio de Gesù e el se sforsa par gaver una bela amicìssia con Dio e par mostrar amor ai altri. Lu sempre el domanda el spìrito santo de Geovà par saver cossa far nela vita e mai el va drio a quel che el mondo el dise che l’è giusto.

c (Génesi 1:27) E Dio el ga fato el omo ala so imàgine, lo ga fato ala imàgine de Dio: el ga fato el omo e la dona.

e (1 Timòteo 2:9, 10) Cossita, le done le ga de vestirse cole robe apropiade, de maniera modesta e con bon giudìssio, nò col stilo dele transe, gnanca col oro o pèrole gnanca cole robe de tanto valor, 10 ma de maniera pròpia dele done che le dise che adora a Dio, o sia, con bone òpere.

f Par imparar de pi sora parché che l’è tanto importante leder ben, varda el artìcolo “Por que é importante incentivar as crianças a ler? — Parte 1: Ler ou assistir vídeos?” nel jw.org.

g (Proverbi 31:26) Ela la parla con sabedoria. Ela sempre la insegna con bontà.

h (Marco 10:29, 30) Gesù el ga dito: “De verità ve digo: Nissun ga assà casa, fradei, sorele, mare, pare, fioi, o campi, par causa de mi e par causa dele bone notìssie, 30 che no’l riceva sento volte de pi adesso, in questo tempo, case, fradei, sorele, mare, fioi, e campi, con perseghission, e nel mondo che el ga de vegner la vita eterna.