Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 30

CÀNTICO 37 Amo a Geovà con tuto el me cuor

Cossa che imparemo dei rè de Israel?

Cossa che imparemo dei rè de Israel?

“Valtri ndaré veder nantra volta la difarensa intrà la persona giusta e la persona rugna, intrà quel che el serve a Dio e quel che no lo serve mia.”MAL. 3:18.

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR?

Imparar sora i rè de Israel ndarà giutarne a saver quel che ghemo de far par contentar a Geovà.

1-2. Cossa che la Bìblia la parla sora arquanti rè de Israel?

 LA Bìblia la parla sora de pi de 40 rè de Israel. a E la spiega pròpio quel che arquanti de questi rè i ga fato. Par esémpio, la parla che ghen’è stà boni rè che i ga fato sbali. Un de questi rè l’è stà Davi. Geovà el ga dito che ‘lu l’era el so servo, che lo ga adorà con tuto el so cuor e che sempre el ga fato quel che l’è giusto’. (1 Rè 14:8) Ma Davi el ga fato imoralità sessual con una dona che la era maridada e el ga fato che el so omo de ela el fusse copà nte una batàlia. — 2 Sam. 11:4, 14, 15.

2 Ma la Bìblia anca la parla de rè che ze stati rugni e che i ga fato robe bone. Par esémpio, Roboan ‘el fea quel che l’è rugno’. (2 Cró. 12:14) Ancora cossita, Roboan el ga obedio a Geovà quando no’l ga fato guera contra le diese tribo de Israel e el ga assà che el pòpolo el scoliesse nantro rè. Roboan anca el ga fato arquante cità deventar pi forte par proteger el pòpolo de Dio. — 1 Rè 12:21-24; 2 Cró. 11:5-12.

3. (a) Che domanda vien fora? (b) Cossa che ndaremo imparar in questo stùdio?

3 Ma adesso vien fora una domanda: Se i rè de Israel i fea robe bone e anca robe brute, come che Geovà el dessidia se lori i era fedeli o nò? Saver la risposta a questa domanda ndarà giutarne a capir cossa che Geovà el vol che noantri femo. In questo stùdio, ndaremo veder tre robe che Geovà el vedea nei rè de Israel. Che robe? (1) Se lori i lo amea con tuto el so cuor, (2) seconda, se lori i se ciamea grami dopo de un sbàlio, e (3) se lori i era boni de seitar a adorar a Geovà dela maniera giusta.

LORI I GA ADORÀ A GEOVÀ CON TUTO EL SO CUOR

4. Cossa che un rè el gavea de far par contentar a Geovà e esser fedele?

4 Tuti i rè che i ga contentà a Geovà i lo ga adorà con tuto el so cuor. b Par esémpio, el rè Geosafà ‘el ga adorà a Geovà con tuto el so cuor’. (2 Cró. 22:9) E la Bìblia la dise che ‘no ghen’è stà un rè compagno a Giosia, che l’è tornà a Geovà con tuto el so cuor’. (2 Rè 23:25) Invesse, el rè Salomon el ga fato brute robe dopo de vècio e ‘no’l ga servio a Geovà de tuto el cuor’. (1 Rè 11:4) La Bìblia anca la dise che el rè Abion no l’è stà un rè fedele parché no’l ga adorà a Geovà ‘con tuto el cuor’. — 1 Rè 15:3.

5. Cossa che vol dir adorar a Geovà con tuto el cuor?

5 Ma cossa che vol dir adorar a Geovà con tuto el cuor? Vol dir adorarlo parché lo amemo e lo rispetemo tanto, e nò sol parché savemo che ne toca farlo. Cossita, seitemo a adorar a Geovà par tuta la nostra vita.

6. Come che podemo seitar a adorar a Geovà con tuto el cuor? (Proverbi 4:23; Mateo 5:29, 30)

6 Come che podemo seitar a adorar a Geovà con tuto el cuor compagno ai rè che i ze stati fedeli? Ghemo de star distanti de tuto quel che podaria far pi fiaco el nostro amor par Geovà. Par esémpio, ghemo de star atenti a quel che femo par divertirse, quei che scoliemo par esser nostri amighi e mai pensar che i soldi i ze la roba pi importante dela nostra vita. Alora, se se nicordemo che qualcossa l’è drio far el nostro amor deventar pi fiaco, ghemo de far suito qualcossa par cambiar quel che pensemo e che femo. Cossita, saremo boni de seitar a amar a Geovà. — Ledi Proverbi 4:23; c Mateo 5:29, 30. d

7. Parché che ghemo de star atenti a quel che podaria far pi fiaco el nostro amor par Geovà?

7 Ghemo de sforsarse de seitar a adorar a Geovà con tuto el cuor. Se no stemo atenti, podemo pensar che, se noantri femo tanto nela nostra adorassion a Geovà, no importa quel che pensemo o femo. Par giutarne a capir, pensemo sora questo. Metemo dir che l’è un giorno tanto bruto e fredo. Quando te torni casa, te impissi el fogo par scaldarla. Ma, se te assessi la finestra o la porta verta, presto la casa la deventaria freda nantra volta, anca se el fogo el fusse impissà. La medèsima roba la pol suceder cola nostra amicìssia con Geovà. No basta sol far robe che “scalda” la nostra amicìssia con lu. Ghemo anca de “serar la porta”, o sia, restar distanti de robe che pol “sfredar” la nostra amicìssia con Geovà. Cossita, gnente che podaria far pi fiaco el nostro amor par Geovà vegnarà rento el nostro cuor. — Efe. 2:2.

LORI I SE GA CIAMÀ GRAMI DEI SO PECATI

8-9. Cossa che el rè Davi e el rè Ezechia i ga fato quando i ga ricevesto forti consili? (Varda anca la ilustrassion.)

8 Come ghemo visto prima, el rè Davi el ga fato bruti sbali. Ma quando el profeta Natan el ghe ga dito come Geovà el se sentia, Davi l’è stà ùmile e el se ga ciamà gramo. (2 Sam. 12:13) Ma lu no’l ga mia fato finta de esser disgustà dei so sbali sol par imbroiar Natan o par no esser castigà par Geovà. Invesse, quando ledemo el Salmo 51 podemo veder come Davi el se sentia e capir che lu el se gavea pròpio ciamà gramo. — Sal. 51:3, 4, 17, informassion nel scomìnsio del salmo.

9 Anca el rè Ezechia el ga fato pecati contra Geovà. La Bìblia la dise che ‘el so cuor l’è deventà orgolioso, cossita, Geovà l’è restà inrabià contra lu, contra Giudà e contra Gerusalen’. (2 Cró. 32:25) Parché che Ezechia l’è deventà orgolioso? Pol esser che lu el ga sentio che l’era importante parché el gavea imucià tanti soldi, parché el gavea vinsesto el esèrsito dela Assìria o parché Geovà el gavea curà la so malatia par meso de un miràcolo. Fursi l’è stà par causa del so orgòlio che Ezechia el ga mostrà tuto el so capital ai babiloni. Quela volta, el profeta Isaia el ga dito che Geovà l’era inrabià con lu. (2 Rè 20:12-18) Ma, Ezechia l’è stà ùmile e el se ga ciamà gramo, compagno Davi el gavea fato. (2 Cró. 32:26) Par quela, Geovà lo vedea come un rè che ‘sempre el fea quel che l’era giusto’. — 2 Rè 18:3.

El rè Davi e el rè Ezechia i ze restadi disgustadi par i so sbali e i se ga ciamà grami de quel che gavea fato de sbalià dopo de saver quel che Geovà el pensea (Varda i paràgrafi 8 e 9.)


10. Cossa che el rè Amazia el ga fato quando el ga ricevesto un forte consìlio?

10 Amazia, rè de Giudà, el ga fato quel che l’era giusto ‘ma nò de tuto el so cuor’. (2 Cró. 25:2) Cossa che lu el ga fato de sbalià? Dopo che Geovà lo ga giutà a vinser i edomiti, Amazia el ga scominsià a adorar i so dèi. e E quando el profeta de Geovà ghe ga parlà quel che lu el gavea fato de sbalià, Amazia no’l ga mia scoltà e lo ga mandà via. — 2 Cró. 25:14-16.

11. De acordo con 2 Corinti 7:9, 11, cossa che ghemo de far par esser perdonadi? (Varda anca le ilustrassion.)

11 Cossa che imparemo de questi esempi? Ghemo de ciamarse grami dei nostri pecati e sforsarse de mai farli nantra volta. Ma cossa che ghemo de far se un ansiano dela congregassion el ne dà un consìlio sora una roba che no la ze mia tanto importante? No stà mia pensar che Geovà no l’è contento con ti gnanca che i ansiani i ga qualcossa contra ti. Fin i boni rè de Israel i gavea bisogno de consili. (Ebr. 12:6) Alora, se un ansiano el te dà un consìlio, te toca (1) esser ùmile, (2) cambiar quel che ghe ocore, e (3) seitar a adorar a Geovà de tuto el to cuor. Se te te ciami gramo dei to pecati, Geovà sempre el ndarà perdonarte. — Ledi 2 Corinti 7:9, f 11. g

Quando ti te ricevi un consìlio, te ghè de (1) mostrar umiltà, (2) cambiar quel che ghe ocore, e (3) seitar adorar a Geovà con tuto el to cuor (Varda el paràgrafo 11.) j


LORI I GA ADORÀ A GEOVÀ DELA MANIERA GIUSTA

12. Che nantra roba i rè che i ze stati leai a Geovà i fea?

12 I rè che i ze stati leai a Geovà i lo ga adorà dela maniera giusta e i ga incoraià el pòpolo a far compagno. Come ghemo belche visto, lori i ga fato arquanti sbali. Ma questi rè i ga adorà sol a Geovà e i se ga sforsà del tuto par finir fora cola idolatria. h

13. Parché che Geovà no’l vedea Acabe come un rè leal?

13 Cossa che imparemo dei rè che no i ze stati leai a Geovà? Anca lori i ga fato arquante robe bone. Par esémpio, el rè Acabe l’era pròpio rugno. Ma l’è restà disgustà quando el ga savesto che Nabote l’era stà copà par causa de lu. (1 Rè 21:27-29) Acabe anca el ga fato su arquante cità e el ga vinsesto arquanti nemighi de Israel. (1 Rè 20:21, 29; 22:39) Ma, lu el ga insentivà i israeliti a adorar falsi dèi par causa dela so dona Gesabel, e no’l se ga mai ciamà gramo. — 1 Rè 21:25, 26.

14. (a) Parché che Geovà no’l vedea Roboan come un rè leal? (b) Cossa che arquanti rè che no i ze stati leai i ga fato de sbalià?

14 Varda anca el esémpio de Roboan, nantro rè che no l’è stà leal. Come ghemo belche visto, lu el ga fato arquante robe bone intanto che l’era rè. Ma quando el so regno l’è deventà forte, lu el ga assà de banda la Lege de Geovà e el ga scominsià a adorar falsi dèi. (2 Cró. 12:1) Alora, dele volte, lu el adorea a Geovà e, dele volte, el adorea falsi dèi. (1 Rè 14:21-24) Ma Roboan e Acabe i ga fato de pi che sol fermarse de adorar a Geovà dela maniera giusta. Compagno a altri rè che no i ze stati leai, lori i ga insentivà el pòpolo a adorar falsi dèi. Par Geovà, una persona sol la ze leal quando lo adora dela maniera giusta.

15. Parché che par Geovà l’era tanto importante adorarlo dela maniera giusta?

15 Parché che, par Geovà, l’era tanto importante adorarlo dela maniera giusta? Ghemo de ricordarse che i rè de Israel i gavea la responsabilità de giutar i israeliti a adorar a Geovà dela maniera giusta. Quando el pòpolo el adorea falsi dèi, lori i tachea far altri pecati e a tratar i altri de maniera sbaliada. (Ose. 4:1, 2) Ghemo anca de ricordarse che i rè de Israel e i israeliti i era dedicadi a Geovà. E la Bìblia la dise che quando una persona dedicada a Geovà la adora falsi dèi l’è compagno al adultèrio. (Ger. 3:8, 9) Come cossita? Quando qualchedun el fà adultèrio, el fà un bruto pecato contra la persona che l’è maridà e anca la fà sofrir tanto. Dela stessa maniera, i servi de Geovà che no lo serve pi dela maniera giusta i fà un bruto pecato contra lu e i lo assa tanto disgustà. iDeu. 4:23, 24.

16. Par Geovà, quala che la ze la difarensa intrà una persona giusta e una persona rugna?

16 Cossa che imparemo? Sicuro che volemo star pròpio distanti dela adorassion falsa. Ma ghemo de adorar a Geovà come lu el vol e seitar a sforsarse de far el nostro meio a lu. El profeta Malachia el ga dito de maniera ciara quala che la ze la difarensa intrà una persona giusta e una persona rugna. Lu el ga dito: “Valtri ndaré veder nantra volta la difarensa intrà la persona giusta e la persona rugna, intrà quel che el serve a Dio e quel che no lo serve mia.” (Mal. 3:18) Noantri volemo che Geovà el ne veda come persone giuste. Par quela, mai ndaremo assar che gnente gnanca la nostra imperfession o sbali i ne fae abandonar a Geovà. Saria un pecato pròpio bruto fermarse de adorar a Geovà.

17. Parché che ghemo de scòlier ben con chi che ndaremo maridarse?

17 Se te sì drio pensar in maridarte, quel che Malachia el ga scrito pol giutarte a catar una brava persona. Parché? Parché una persona la pol gaver bele qualità, ma Geovà no la vederà come una persona giusta se ela no lo serve mia. (2 Cor. 6:14) E ela no la sarà mia bona giutarte a far pi forte la to amicìssia e el to amor par Geovà. Proa pensar: Salomon el se ga maridà con arquante done che no le servia mia a Geovà. Pol esser che lore le gavesse bele qualità. Ma pin pianeto quele done le ga influensà Salomon a adorar falsi dèi. — 1 Rè 11:1, 4.

18. Cossa che un pare e una mare i ga de insegnar ai so fioi?

18 Se te ghè fioi, te pol doperar el esémpio dei rè de Israel par giutarli a gaver voia de adorar a Geovà. Giùtali a capir che Geovà el vedea come giusti i rè de Israel che i lo adorea e che i incoraiea altri a farlo. Insegnaghe par meso de quel che te parli e del to esémpio che studiar la Bìblia, ndar ale riunion e ala predicassion le ga de esser le robe pi importante dela so vita. (Mat. 6:33) Se no te fè cossita, i to fioi i pol pensar che esser una Testimònia de Geovà l’è sol far parte dela “religion dela fameia”. Cossita, adorar a Geovà no la sarà mia la roba pi importante dela so vita, e pol esser che lori fin i va fermarse de servirlo.

19. Se qualchedun el se ga fermà de servir a Geovà, el pol ancora esser so amigo? (Varda anca el quadro “ Te pol tornar a adorar a Geovà!”)

19 Pol esser che qualchedun el se ga fermà de servir a Geovà. Sarà che el pol esser ancora so amigo? Si. Lu el pol ciamarse gramo e tornar a adorar a Geovà. Sicuro che el gavarà de assar de banda el so orgòlio e acetar el aiuto dei ansiani. (Tia. 5:14) Anca se ghe vol tanto sforso par tornar a esser amigo de Geovà, el pol esser sicuro che el sarà tanto ricompensà!

20. Come che Geovà el ndarà vederte se te seiti fedele?

20 Cossa che ghemo imparà dei rè de Israel? Ghemo visto che podemo esser fedeli se seitemo adorar a Geovà de tuto el cuor e che podemo imparar dei nostri sbali, ciamarse grami e cambiar quel che ne ocore. Ghemo anca visto che l’è tanto importante adorar el ùnico vero Dio dela maniera che lu el vol. Se ti te seiti fedele a Geovà, lu el ndarà vederte come una persona giusta.

CÀNTICO 45 Vao pensarghe sora ti, Geovà

a In questo stùdio, quando parlemo “rè de Israel” semo drio parlar de tuti i rè che ga governà el pòpolo de Geovà. Alora semo drio parlar dei rè dele due tribo de Giudà, dei rè dele diese tribo de Israel, e anca dei rè dele 12 tribo de Israel quando le era ancora insieme.

b PAR CAPIR MEIO: Quando la Bìblia la parla sora “cuor”, la ze drio parlar de quel che semo par rento, o sia, dei nostri pensamenti, dele voie che ghemo, dele nostre motivassion, dele robe che volemo far e de quel che savemo far.

c (Proverbi 4:23) De pi de che qualche altra cosa protegi el to cuor, parché l’è la fonte dela vita.

d (Mateo 5:29, 30) Alora, se el to òcio drito el te fà pecar, te ghè de cavarlo via e trarlo distante de ti. L’è meio che te perdi una parte del to corpo che tuto el to corpo el sìpia trato nela Geena. 30 E se la to man drita la te fà pecar, te ghè de taiarla via e trarla distante de ti. L’è meio che te perdi una parte del to corpo che tuto el to corpo el sìpia trato nela Geena.

e La stòria la dise che fursi, quando i rè che no i adorea a Geovà i vinsea una guera, lori i scominsiea a adorar i dèi de quel’altra nassion.

f (1 Corinti 7:9) Ma se no i ga el autocontrolo, l’è meio maridarse. Parché l’è meio maridarse che no gaver controlo sora le so voie.

g (1 Corinti 7:11) Ma se la se spartirse, la ga de restar sensa maridarse o la ga de ritornar col so sposo. E el sposo no’l ga de assar la so sposa.

h El rè Asa el ga fato tanti bruti pecati. (2 Cró. 16:7, 10) Ancora cossita, la Bìblia la dise che lu l’è stà un bravo rè. De scomìnsio, lu no’l gavea mia acetà el forte consìlio che el gavea ricevesto, ma pol esser che dopo el se ga ciamà gramo. Geovà el ga visto de pi quel che el gavea de bon che quel che el gavea de rugno. Par esémpio, Asa el ga adorà sol a Geovà e el se ga sforsà tanto par finir fora cola idolatria. — 1 Rè 15:11-13; 2 Cró. 14:2-5.

i Noantri vedemo che la adorassion la ze tanto importante par Geovà parché le due prime lege dela Lege de Moisè le parlea che ghemo de adorar sol a Geovà. — Éso. 20:1-6.

j ILUSTRASSION : Un ansiano gióveno el parla che l’è preocupà a un fradel che el ga el costume de sempre bever. Quel fradel el aceta el consìlio, el càmbia quel che ghe ocore e el seita a servir a Geovà fedele.