Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 10

Te sì bon de cavar via la vècia personalità!

Te sì bon de cavar via la vècia personalità!

‘Gavé de cavar via la vècia personalità cole so pràtiche.’ — COL. 3:9.

CÀNTICO 29 El privilègio de portar el nome de Geovà

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? *

1. Come che la era la to vita vanti de studiar la Bìblia?

 COME la era la to vita vanti de studiar la Bìblia cole Testimònie de Geovà? Tanti no ghe piase gnanca ricordarse. Lori i pensea e i fea le robe come le persone del mondo, no i gavea speransa e no i cognossea a Dio. (Efe. 2:12) Ma dopo che i ga studià la Bìblia, la so vita la ga cambià tanto!

2. Cossa che te ghè imparà nel to stùdio dela Bìblia?

2 Dopo che te ghè scominsià a studiar la Bìblia, te ghè capio che Geovà l’è come un Pare che el te ama tanto. Te ghè anca capio che te gavarissi de cambiar arquante robe nela to vita e nela to maniera de pensar par contentar a Geovà e far parte dela so fameia. Cossita, el to stùdio dela Bìblia el te ga giutà a capir che te gavarissi de far quel che Geovà el dise che l’è giusto e fermarte de far quel che el dise che l’è sbalià. — Efe. 5:3-5.

3. (a) De acordo con Colossenssi 3:9, 10, cossa Geovà el vol che femo? (b) Cossa ndaremo imparar in questo stùdio?

3 Geovà el pol dirne quel che ghemo e quel che no ghemo de far parché lu l’è el nostro Pare e el ne ga creà. Par esémpio, lu el dise che vanti che se batesemo, ghemo de cavar via la vècia personalità e fermarse de far le robe sbaliade. * (Ledi Colossensi 3:9, 10. *) Questo stùdio el ndarà giutar quei che i vol batesarse a capir: (1) Cossa che la ze la vècia personalità? (2) Parché Geovà el vol che la cavemo via? (3) Come podemo farlo? Questo stùdio anca el ndarà giutar quei che i ze belche batesadi a seitar a gaver la nova personalità.

COSSA LA ZE “LA VÈCIA PERSONALITÀ”?

4. Come zela la persona che la ga “la vècia personalità”?

4 La persona che la ga “la vècia personalità” la pensa e la fà robe che no ghe piase a Geovà. Par esémpio, la pol pensar sol in quel che l’è meio par ela, restar suito cativa, no esser bona de veder quel che i altri i fà de bon e esser orgoliosa. Fursi ghe piase veder pornografia e anca altre robe imorai o de violensa. Pol esser che questa persona la gàpia bele qualità e la se sente in colpa de far o parlar robe sbaliade, ma no la ga voia de cambiar. — Gàl. 5:19-21; 2 Tim. 3:2-5.

Quando cavemo via la vècia personalità, semo pi bravi de pensar e far quel che l’è giusto (Vedi el paràgrafo 5.) *

5. Sarà che semo boni de cavar via del tuto la vècia personalità? Spiega.

5 Anca che cavemo via la vècia personalità, gavaremo de seitar a sforsarse par no far e pensar robe sbaliade. Come semo imperfeti, pol esser che femo o parlemo qualcossa che ndaremo ciamarse grami. (Ger. 17:9; Tiago 3:2) Ma quando cavemo via la vècia personalità, semo pi boni de far quel che l’è giusto. Noantri deventemo una persona pròpio difarente. — Isa. 55:7; ledi Ati 3:19. *

6. Parché che Geovà el vol che se fermemo de pensar e far robe sbaliade?

6 Geovà el vol che se fermemo de pensar e far robe sbaliade parché el ne ama e el vol che semo felici. (Isa. 48:17, 18) Geovà el sa che se ndemo drio ale nostre voie sbaliade, ndaremo sofrir e faremo sofrir lu e anca i altri.

7. De acordo con Romani 12:1, 2, che scólia ghemo de far?

7 Pol esser che quando se fermemo de far qualcossa de sbalià, i nostri amighi o quei dela nostra fameia i ne ride drio. (1 Pie. 4:3, 4) Fursi lori i dise che ghemo de far quel che volemo e che no ghemo de assar che qualchedun el ne comande. Ma sarà che, se no obedimo a Geovà, nissun el ne comanda? Nò, parché se no semo drio obedir a Geovà, l’è el mondo de Sàtana che el ne comanda. (Ledi Romani 12:1, 2. *) Alora, tuti noantri ghemo de far una scólia. Ghemo de scòlier se volemo che Geovà el ne giute a cambiar quel che ghemo de bisogno e deventar persone meio o se volemo seitar a gaver la vècia personalità e assar che el mondo de Sàtana e el pecato i ne comande. — Isa. 64:8.

COME PODEMO “CAVAR VIA LA VÈCIA PERSONALITÀ”?

8. Cossa che pol giutarne a fermarse de pensar e far robe sbaliade?

8 Geovà el sa che ghe vol tempo fin che se fermemo de pensar e far robe sbaliade. (Sal. 103:13, 14) Ma lu el dopera la Bìblia, el so spìrito santo e la so organisassion par giutarne a gaver la forsa e la sabedoria par farlo. Sicuro che Geovà el te ga belche giutà tante volte. Adesso, ndaremo imparar sora altre robe che pol giutarne a cavar via la vècia personalità e a batesarse.

9. Come studiar la Bìblia pol giutarte?

9 Dopera la Bìblia par saver quel che te ghè de cambiar. La Bìblia la ze come un spècio che ne giuta a veder se quel che parlemo, femo o pensemo l’è sbalià. (Tiago 1:22-25) Pol esser che anca quel che te giuta a capir la Bìblia o nantro bravo fradel el dopere la Bìblia par giutarte. Lu el pol giutarte a saver le qualità che belche te ghè e quel che te toca ancora cambiar. Lu el pol anca mostrarte come studiar le publicassion che le ndarà giutarte a farlo. Ricòrdate che Geovà el te cognosse tanto ben e che el ga caro de giutarte. (Pro. 14:10; 15:11) Alora, sfòrsate par pregar a Geovà e studiar la Bìblia tuti i giorni.

10. Cossa che te ghè imparà col esémpio de Elie?

10 Sipia sicuro che tuto quel che Geovà el te domanda de far l’è el meio par ti. Quei che obedisse a Dio i ze contenti de far quel che l’è giusto, i sa cossa far nela so vita e i ze pròpio felici. (Sal. 19:7-11) Ma quei che no i obedisse a Geovà i sofre tanto par via dele robe sbaliade che i fà. Varda el esémpio de Elie. So pare e so mare i ghe ga sempre insegnà sora Geovà. Ma quando l’è vegnesto pi grando, el ga scominsià a ndar insieme con brute amicìssie. Lu el ga scominsià a doperar droghe, a far imoralità e a ciavar robe dei altri. Lu el ga dito che el restea suito cativo e cada volta pi violento. Lu el ga dito: “Mi fea tute le robe che gavea imparà che le era sbaliade.” Ma Elie no’l se ga desmentegà de quel che el gavea imparà quando l’era pi gióveno, e lu l’è tornà a studiar la Bìblia. Alora, lu el se ga sforsà tanto par fermarse de far quel che l’era sbalià e el se ga batesà nel ano de 2000. Parché che farlo l’è stà el meio par lu? Lu el ga dito: “Ancoi, mi son tanto contento e no me sento pi in colpa.” * El esémpio de Elie el mostra che quei che no i obedisse a Geovà i sofre tanto, ma che Geovà el vol giutarli a cambiar.

11. Che robe Geovà el òdia?

11 Impara a odiar quel che Geovà el òdia. (Sal. 97:10) La Bìblia la dise che Geovà el òdia quei che i ze aroganti, busieri e quei che copa i altri. (Pro. 6:16, 17) Lu anca el òdia quei che i ze violenti e che i imbroia i altri. (Sal. 5:6) Capimo che Geovà el òdia robe cossita parché el ga finio fora cole persone che le era violente nei giorni de Noè. (Gén. 6:13) Geovà anca el òdia persone che le pensa de finir el so matrimònio sol parché le vol. Geovà no’l ghe dà valor gnanca ale robe bone che lore le fà e el ndarà giulgarle. — Mal. 2:13-16; Ebr. 13:4.

Ne fà schifo sol pensar de magnar una roba che la ze smarsa. Ghemo de sentir la medèsima roba quando pensemo de far quel che l’è sbalià (Vedi i paràgrafi 11 e 12.)

12. Cossa che vol dir odiar tanto quel che l’è sbalià?

12 Geovà el vol che ghemo tanto òdio par le robe sbaliade. (Rom. 12:9) Quando odiemo tanto una roba, la ne fà fin schifo. Par esémpio, l’è questo che ndarìssino sentir se qualchedun el domandesse che magnessino qualcossa smarsa. Fursi ne fà schifo sol de pensar nte un magnar cossita. Alora, l’è questo che ghemo de sentir quando pensemo de far una roba che Geovà el dise che la ze sbaliada.

13. Parché che no ghemo de pensar in quel che l’è sbalià?

13 No stà pensar in robe sbaliade. Noantri femo quel che pensemo. Par quela che Gesù el ga dito che no ghemo de pensar in robe che le pol farne sbaliar. (Mat. 5:21, 22, 28, 29) Ma cossa che ghemo de far se scominsiemo a pensar nte una roba sbaliada? Ghemo de fermarse suito de farlo se volemo assar Geovà contento.

14. (a) Cossa quel che parlemo el mostra sora noantri? (b) Che domande ghemo de farse?

14 Pensa vanti de parlar. Gesù el ga dito che parlemo quel che ghemo nel nostro cuor. (Mat. 15:18) Le robe che parlemo le mostra quel che semo. Alora, domàndate: ‘Parlo sempre quel che l’è vero, anca quando no l’è el meio par mi? Mi rispeto el me sposo o la me sposa, e trato i altri òmini o le altre done dela maniera giusta? Mi son drio sforsarme par no parlar robe sporche? Sarà che mi son bon de restar tranquilo anca quando i altri i me dise su?’ Pensar sora queste domande ndarà giutarne a saver quel che ghemo de cambiar. Par giutarne a capir che l’è tanto importante fermarse de far queste robe par esser boni de cavar via la vècia personalità, proemo imaginar una persona che la vol cavar via una camisa. Sarà pi fàcile che lo fae se la verde i botoni. Alora, sarà pi fàcile che cavemo via la vècia personalità se noantri se fermemo de dirghe su ai altri, dir busie e parlar robe sporche.

15. Cossa vol dir picar su nel pal la vècia personalità?

15 Fà tuto quel che ghe vol par cambiar quel che te ocore. El apòstolo Paolo el ga mostrà che l’è tanto importante cambiar quel che ne ocore quando el ga dito che ghemo de picar su nel pal la vècia personalità. (Rom. 6:6) Questo vol dir che ghemo de far compagno a Gesù. Lu el ga volesto dar la so vita come sacrifìssio par contentar a Geovà. Anca noantri volemo sforsarse par fermarse de far le robe che Geovà el òdia. Cossita, lo assaremo contento, no se sentiremo pi in colpa e gavaremo la vita eterna. (Gioani 17:3; 1 Pie. 3:21) Ghemo sempre de ricordarse che Geovà no’l ndarà cambiar quel che l’è giusto o sbalià par contentarne. Invesse, noantri che ghemo de cambiar quel che ne ocore par contentarlo. — Isa. 1:16-18; 55:9.

16. Parché che te ghè de seitar a sforsarte par no far quel che l’è sbalià?

16 Ghemo de sforsarse par no far quel che l’è sbalià. Fursi anca dopo del batésimo, te gavarè voia de far quel che l’è sbalià. Par quela che te gavarè de seitar a sforsarte. Varda el esémpio del fradel Maurìssio. Quando l’era gióveno, lu el ga scominsià a smorosar con òmini. Alora, lu el ga cognossesto le Testimònie de Geovà e el ga scominsià a studiar la Bìblia. Dopo de cambiar tante robe che ghe ocorea, lu el se ga batesà nel ano de 2002. Lu el ga dito: “Fà belche ani che son drio servir a Geovà. Anca cossita, dele volte, me vien voia de far robe sbaliade e me toca sforsarme tanto par no farle.” Ma Maurìssio no’l seita desanimà par via de questo. Lu el ga anca dito: “Quel che me dà forsa l’è saver che asso Geovà contento quando me sforso cossita.” *

17. Cossa che te ga piasesto del esémpio de Nabiha?

17 Domanda el aiuto de Geovà e fìdate nel so spìrito santo, e nò in ti. (Gàl. 5:22; Fil. 4:6) Sol saremo boni de cavar via la vècia personalità se femo arquante robe. Varda el esémpio de una sorela che la ga nome Nabiha. Quando la gavea sei ani, so pare la ga abandonà. Ela la ga dito: “Mi go sofrio tanto in quel tempo.” Alora, Nabiha la ze deventada una persona tanto cativa, la ga scominsià a vender droghe e la ze restada arquanti ani in preson. Quando Nabiha la era in preson, la ga scominsià a studiar la Bìblia con una Testimònia de Geovà. Nabiha la ze stata bona de cambiar arquante robe nela so vita. Ela la ga dito: “L’è stà fàcile fermarme de far arquante robe che le era sbaliade, ma go tribolà tanto par fermarme de doperar sigri.” Nabiha la ga dito che ghe ga metesto de pi de un ano par fermarse de doperar sigri. Cossa che ga giutà Nabiha? Ela la ga dito: “Quel che me ga giutà de pi l’è stà pregar tanto a Geovà. Son sicura che se mi go cambià quel che me ocorea par assar Geovà contento, tute le persone le ze bone de farlo!” *

TE POL BATESARTE

18. De acordo con 1 Corinti 6:9-11, cossa che tanti i ze boni de far?

18 Nel tempo dei apòstoli, arquanti de quei che i era untadi i gavea fato tante robe sbaliade vanti de deventar dissìpoli de Cristo. Par esémpio, arquanti i era omossessuai, altri i gavea tradio so omo o so dona o i gavea ciavà robe dei altri. Ma Geovà li ga giutà par meso del spìrito santo, e lori i ze stati boni de cavar via la vècia personalità. * (Ledi 1 Corinti 6:9-11. *) Anca ancoi milioni de persone le ze drio cambiar quel che ghe ocore par servir a Geovà. La Bìblia la ze drio giutarghe a cambiar anca arquante robe che ghe fà tanto fadiga. Alora, anca ti te sarè bon de cambiar quel che te ghè de bisogno par batesarte.

19. Cossa ndaremo imparar nel pròssimo stùdio?

19 Come ghemo visto, quei che i vol batesarse i ga de cavar via la vècia personalità. Ma sarà che ghe vol far qualche altra roba? Si. Lori i ga anca de meter su la nova personalità. El pròssimo stùdio el ndarà giutarne a saver come podemo farlo e come i altri i pol giutarne.

CÀNTICO 40 De chi che ti te sì?

^ Se volemo batesarse, ghemo de fermarse de pensar e far arquante robe. Par esémpio, ghemo de cavar via la vècia personalità. Ma cossa la ze la vècia personalità? Parché che ne toca cavarla via, e come podemo farlo? In questo stùdio, gavaremo le risposte de queste domande, e nel pròssimo stùdio, ndaremo veder come podemo seitar a meter su la nova personalità anca dopo del batésimo.

^ PAR CAPIR MEIO: Quando una persona “la cava via la vècia personalità”, la se ferma de pensar e far le robe che le disgusta a Geovà. La persona la ga de cavar via la vècia personalità vanti de batesarse. — Efe. 4:22.

^ (Colossenssi 3:9, 10) No sté contar busie un al altro. Gavé de cavarve via la vècia personalità cole so pràtiche, 10 e gavé de vestirve cola nova personalità, che, par meso dela cognossensa giusta, la ze drio esser fata nova de acordo cola imàgine de Quel che la ga creà.

^ (Ati 3:19) Alora, gavé de ciamarve grami e cambiar la maniera de viver. Cossita i vostri pecati i sarà eliminadi, e Geovà el farà che valtri gàpie pace.

^ (Romani 12:1, 2) Alora fradei, par via dela compassion de Dio, ve domando de presentar el vostro corpo come sacrifìssio vivo, santo e che ghe piase a Dio; cossita valtri adoraré Dio cole vostre capassità de rassiossinar. 2 No sté pi assarve influensar par questo mondo, ma sìpie trasformadi, rinovando la vostra mente, par proar a valtri stessi la bona, acetàbile e perfeta volontà de Dio.

^ (1 Corinti 6:9-11) No savé che i ingiusti no i guadagnarà el Regno de Dio? No sté mia farve imbroiar. Quei che i fà imoralità sessual, i idòlatri, i adùlteri, i òmini che i aceta partissipar in ati omosessuai, i òmini che i fà ati omosessuai, 10 i ladroni, quei che i vol sempre de pi, quei che i beve massa, quei che i ofende i altri, quei che i cava via soldi dei altri no i guadagnarà el Regno de Dio. 11 Questo l’è quel che arquanti de valtri eri. Ma valtri sì stati lavadi, sì stati santificadi, sì stati ciamadi giusti nel nome del Signor Gesù Cristo e col spìrito del nostro Dio.

^ ILUSTRASSION: Cossita come se cava via una roba che la ze belche vècia, ghemo de fermarse de far e pensar robe sbaliade.