Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 47

CÀNTICO 103 I ansiani i ze un presente de Geovà

Sito drio sforsarte par esser un ansiano?

Sito drio sforsarte par esser un ansiano?

“Se un omo l’è drio sforsarse par esser un superintendente, el vol far un laoro tanto bon.”1 TIM. 3:1.

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR?

Ndaremo veder cossa che la Bìblia la dise che un fradel el ga de far par deventar un ansiano.

1-2. Che bel laoro i ansiani i fà?

 SE TE sì un servo ministerial, fursi te sì drio sforsarte de gaver le qualità par deventar un ansiano. Ma sarà che ti te vol far el laoro de un ansiano? — 1 Tim. 3:1.

2 Cossa che i ansiani i fà? Lori i dà un bel esémpio nela predicassion, i insegna e i incoraia i fradei e le sorele. Par quela che la Bìblia la dise che bravi ansiani i ze ‘come un presente’ che Geovà el ne ga dato. — Efe. 4:8.

3. Cossa che un fradel el ga de far par deventar un ansiano? (1 Timòteo 3:1-7; Tito 1:5-9)

3 Ledi 1 Timòteo 3:1-7 a e Tito 1:5-9 b. Cossa che un fradel el ga de far par deventar un ansiano? Scominsiar a laorar come ansiano l’è difarente de scominsiar a laorar nte una empresa. Par laorar nte una empresa, una persona ghe toca sol saver far quel che el paron el vol. E i ansiani? Savemo che lori i ga de predicar e insegnar, ma i ga de far ancora altre robe. Par deventar un ansiano, un fradel el ga de far quel che ghemo ledesto nei testi de 1 Timòteo e Tito. In questo stùdio, ndaremo veder come che i ansiani i pol (1) esser cognossesti come bone persone, (2) esser bravi paroni de fameia e (3) giutar la congregassion de volentiera.

SÌPIA COGNOSSESTO COME UNA BONA PERSONA

4. Cossa che vol dir “far tuto polito”?

4 Par esser un ansiano, te ghè de “far tuto polito”, o sia, i fradei i ga de vederte come una persona che sempre fà quel che l’è giusto. Ma la Bìblia la dise che te toca anca gaver “una bona reputassion davanti le persone de fora dela congregassion”. Alora, ancora che quei che no i serve mia Geovà no i sìpia de acordo con quel che ti te credi, lori i ga de vederte come una persona bona e de fidarse. (Dan. 6:4, 5) Alora, domàndate: ‘Sarà che i fradei e quei de fora dela congregassion i me vede come una bona persona?’

5. Come che te pol mostrar che te ‘ami la bontà’?

5 Par esser un ansiano, anca te ghè de “amar la bontà”. Cossa che questo vol dir? Vol dir star atento ale bele qualità dei to fradei e sorele. Anca, vol dir restar contento de giutarli e far de pi de quel che ghe vol. (1 Tes. 2:8; Tito 1:8. c) Parché che l’è tanto importante che i ansiani i ‘ame la bontà’? Parché lori i laora tanto par incoraiar i fradei e le sorele e par far tanti laori nela congregassion. (1 Pie. 5:1-3) Anca se i ansiani i gàpia tanto laoro, lori i resta pròpio contenti de giutar i altri. — Ati 20:35.

6. Come che i ansiani i pol “ricever ben i altri”? (Ebrei 13:2, 16; varda anca la ilustrassion.)

6 I ansiani i ga de “ricever ben i altri”, o sia, far robe bone a tuti, anca a quei che no i ze so amighi. (1 Pie. 4:9) Un libro che parla dela Bìblia el spiega che un omo cossita sempre el mostra bontà ale persone, anca a quei che no’l cognosse, e l’è contento de convidarli par vegner nela so casa. (Ledi Ebrei 13:2, d 16. e) Alora, sfòrsate de mostrar bontà e ricever ben a tuti, anca quei che i ze poareti e no i pol darte gnente indrio. Ricòrdate anca de mostrar bontà ai fradei che i vien far discorsi nela to congregassion e ai to superintendenti de sircuito. (Gén. 18:2-8; Pro. 3:27; Luc. 14:13, 14; Ati 16:15; Rom. 12:13.) Alora, domàndate: ‘Sarà che i altri i me vede come una persona che la riceve ben i altri e che la mostra bontà a tuti?’

Un casal el riceve ben el superintendente e la so dona (Varda el paràgrafo 6.)


7. Come che un ansiano el mostra che ‘no’l ama i soldi’?

7 Un ansiano “no’l ga de amar i soldi”, o sia, i soldi e le robe che el ga mai sarà le robe pi importante dela so vita. Alora, no vol mia dir se te sì sior o poareto, el to laoro a Geovà el ga de esser la roba pi importante dela to vita. (Mat. 6:33) Par quela, te ghè de doperar el to tempo, la to forsa e quel che ti te ghè par adorar a Geovà, tender dela to fameia e giutar i to fradei e sorele. (Mat. 6:24; 1 Gio. 2:15-17) Alora, domàndate: ‘Sarà che mi dao massa valor ai soldi? Mi son contento cole robe che mi go o sarà che seito a ndar drio i soldi e imuciar su capital?’ — 1 Tim. 6:6, 17-19.

8. Come che te pol mostrar che ‘te sì echilibrà’ e che te sè ‘controlarte in tuto quel che te fè’?

8 Te ghè de “esser echilibrà” e ‘controlarte in tuto quel che te fè’ nela to vita. Par esémpio, te ghè de far bone dessision e mai vestirte, rangiar i to cavei o divertirte con robe che no ghe dà onor a Geovà. Cossita, no te ndarè drio a quel che le persone che no le serve a Geovà le fà. (Luc. 21:34; Tia. 4:4) Se te sì bon de controlarte, te sarè bon de seitar calmo quando i altri i te dise su o no i te trata con bontà. Anca ‘no te ghè de far la ciuca’, gnanca esser cognossesto come una persona che beve massa. Alora, te ghè de controlarte de mai magnar o bever massa. Domàndate: ‘Sarà che la me vita la mostra che son echilibrà in tuto quel che mi fao?’

9. (a) Cossa che vol dir “gaver bon giudìssio”? (b) Cossa che vol dir “esser organisà”?

9 Se te ghè “bon giudìssio”, te ndarè ricordarte dei prinsipi dela Bìblia vanti de far qualcossa. I consili dela Bìblia i te giutarà a gaver sabedoria e sempre far bone dessision. Alora, invesse de far le robe sensa pensarghe sora, te ndarè in serca de saver tuto quel che te ocore vanti de far qualcossa. (Pro. 18:13) Cossita, te ndarè far bone dessision che ndarà contentar a Geovà. Anca te ghè de “esser organisà”, o sia, le to robe le ga de esser sempre a posto e te ghè de far le robe nel giorno che te ghè combinà e rivar nela ora giusta. Cossita, te sarè una persona de fidarse e che obedisse ale orientassion. Se te ghè queste bele qualità, sicuro che i altri i ndarà vederte come una bona persona. Adesso, ndemo veder come che la Bìblia pol giutarte a esser un bon paron de fameia.

SÌPIA UN BRAVO PARON DE FAMEIA

10. Come che un omo el mostra che el ‘tende ben dela so fameia’?

10 Se te sì maridà e te vol esser un ansiano, prima te ghè de esser un bravo paron de fameia. Par quela, te ghè de ‘tender ben dela to fameia’. Come? Móstraghe sempre amor e fà bone dessision par la fameia. Anca te ghè de giutarli a sempre ndar ale riunion e a far el so meio nela predicassion. Cossita te sarè bon de giutarli in tuto quel che ghe ocore par adorar a Geovà. Parché che tender dela fameia l’è tanto importante? El apòstolo Paolo el ga domandà: “Come che un omo el ndarà tender dela congregassion de Dio se no’l sa tender dela so fameia?” — 1 Tim. 3:5.

11-12. Se un fradel el vol esser ansiano, parché che l’è tanto importante quel che i so fioi i fà? (Varda anca la ilustrassion.)

11 Se te sì pare, i to fioi i ga de ‘obedirte e rispetarte’. Par quela, te ghè de insegnarghe con amor e bontà. Sicuro che te vol che i to fioi i gàpia diversion, giughi e i sìpia contenti, compagno i altri tosatei. Se te ghe insegni, lori i sarà obedienti, i ndarà mostrar rispeto ai altri e i gavarà bona creansa. El pi importante l’è far el to meio par giutar i to fioi a gaver una bona amicìssia con Geovà, imparar e meter in pràtica prinsipi dela Bìblia e esser batesadi.

12 Se i to fioi i serve a Geovà, lori “no i ga de viver una vita sensa règole o esser rebeli”. Come cossita? Se un gióveno batesà el fà un bruto pecato e so pare el serve come ansiano o servo ministerial, i ansiani i ndarà dessider se lu el podarà seitar a far questo laoro. Se el pare no’l ghe ga insegnà, gnanca dato consìlio al so fiol, lu no’l podarà mia seitar a servir come ansiano o servo ministerial. — Varda La Sentinela de 15 de otobre de 1996, pàg. 21 paràg. 6 e 7.

Un paron de fameia el ghe insegna ai so fioi a far robe par Geovà e par la congregassion (Varda el paràgrafo 11.)


GIUTA I ALTRI DE VOLENTIERA

13. (a) Come che te pol “pensar de maniera echilibrada”? (b) Come che te pol mostrar che no te sì “orgolioso”?

13 I fradei che i ga bone qualità i giuta tanto la congregassion. Par esémpio, un omo che el ‘pensa de maniera echilibrada’ el se sforsa par gaver pace. Se te vol esser cossita, sfòrsate de scoltar quel che i altri i dise, anca se te pensi de una maniera difarente de lori. Nte una riunion coi ansiani, proa acetar quel che i altri i desside se la dessision la ze de acordo con quel che la Bìblia la dise. Ma te ghè de star atento anca a quel che no te ghè de far. Par esémpio, no te ghè de esser “orgolioso”, o sia, voler sempre che i altri i acete quel che te vol ti. Invesse, resta contento de scoltar quel che i altri i dise e i pensa. (Gén. 13:8, 9; Pro. 15:22) No te ndarè “restar inrabià con facilità”, gnanca te volarè “sempre barufar”. Alora, invesse de dir su ai altri, te ndarè parlar con tuti con bontà. Cossita, te sarè bon de far la pace quando i altri i ze inrabiadi. (Tia. 3:17, 18) Sicuro che, se te parli con bontà con tuti, anca quei che no i serve mia a Geovà i restarà pi calmi. — Giui. 8:1-3; Pro. 20:3; 25:15; Mat. 5:23, 24.

14. (a) Cossa che vol dir no esser ‘un che l’è pena deventà dissìpolo de Cristo’? (b) Come che podemo mostrar che semo leai?

14 Un fradel che vol esser un ansiano “no’l ga de esser un che l’è pena deventà dissìpolo de Cristo”. Questo no vol mia dir che lu el ga de esser batesà fà tanti ani. Invesse, vol dir che ghe ocore tempo fin che lu el devente un bravo servo de Geovà. Alora, vanti de deventar un ansiano, un fradel el ga de mostrar che l’è ùmile e che el se fida in Geovà in tuto quel che el fà, compagno a Gesù. (Mat. 20:23; Fil. 2:5-8) Lu anca el ga de mostrar che l’è “leal” in obedir a tute le lege, prinsipi e orientassion de Geovà e dela so organisassion. — 1 Tim. 4:15.

15. Sarà che a tuti i ansiani ghe toca far bei discorsi? Spiega.

15 La Bìblia la dise che un ansiano ga de “esser bravo de insegnar”. Sarà che questo vol dir che a tuti i ansiani ghe toca far bei discorsi? Nò. Arquanti ansiani no i fà discorsi tanto bei cossita. Ma, lori i ze bravi predicadori e i dopera tanto ben la Bìblia par insegnar e incoraiar i so fradei e sorele. (1 Timòteo 3:2; f varda anca 1 Corinti 12:28, 29 e Efesi 4:11.) Ma, se no te sì bon de far bei discorsi, te toca seitar sforsarte. Alora, domandate: ‘Cossa che mi posso far par insegnar cada volta meio?’

16. Cossa che te pol far par insegnar meio? (Varda anca la ilustrassion.)

16 La ‘maniera de insegnar dei ansiani la ga de esser giusta, fedele ala parola’. Par insegnar cossita, te ghè de sempre doperar la Bìblia par insegnar e dar consili. Par quela, te ghè de studiar tanto la Bìblia e le nostre publicassion. (Pro. 15:28; 16:23; Tito 1:9. g) Intanto che te studi, stà atento a cossa che te pol imparar de cada versìcolo dela Bìblia. E quando te vè insegnar a qualchedun, sfòrsate de motivarlo a meter in pràtica quel che el ga imparà. Una roba che pol giutarte l’è domandar aiuto e consili a un bravo ansiano. (1 Tim. 5:17) I ansiani i ga de ‘incoraiar’ i so fradei e sorele, e dele volte, i gavarà de darghe consili par ‘indrissarli’. Ma sempre i ga de farlo con tanta bontà. Alora, se te parli ai altri con bontà e amor, e te doperi la Bìblia par insegnarghe e darghe consili, te sarè drio far compagno a Gesù. — Mat. 11:28-30; 2 Tim. 2:24.

Un servo ministerial el impara come insegnar la Bìblia con un bravo ansiano. Lu anca el trena el so discorso davanti al spècio. (Varda el paràgrafo 16.)


SEITA A FAR EL TO MEIO

17. (a) Cossa che pol giutar un servo ministerial a seitar a sforsarse? (b) Cossa che i ansiani i ga de ricordarse vanti de veder se un fradel el pol esser ansiano? (Varda el quadro “ No stà spetar che i altri i sìpia perfeti”.)

17 Pol esser che dopo de veder tuto quel che un ansiano el ga de far, te pensi che mai te sarè bon de esser un ansiano. Ma ricòrdate che Geovà e la so organisassion i sa che nissun sarà bon de mostrar queste qualità de maniera perfeta. (1 Pie. 2:21) L’è el spìrito santo de Geovà che te giutarà a esser ancora pi bravo. (Fil. 2:13) Alora, se te sè che te manca qualcossa, prega a Geovà e domanda el so aiuto. Dopo, proa studiar sora quel che te ocore e domanda che un ansiano el te giute a saver cossa che te ghè de far.

18. Cossa che tuti i servi ministeriai i ga de far?

18 Tuti i servi de Geovà, fin quei che i ze belche ansiani, i ga de seitar a sforsarse de gaver le bele qualità che ghemo visto in questo stùdio. (Fil. 3:16) Alora, se ti te sì belche un servo ministerial, seita a sforsarte! Domanda che Geovà el te giute a esser ancora pi bravo de adorarlo e giutar la congregassion. (Isa. 64:8) Sicuro che lu el ndarà benedirte tanto e el ndarà giutarte a deventar un bravo ansiano.

CÀNTICO 101 Colaboremo con Geovà in union