Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

STÙDIO 44

I to fioi i ndarà servir a Geovà?

I to fioi i ndarà servir a Geovà?

“Gesù el vegnea grando e el restea cada volta pi sàbio, el gavea anca cada volta de pi la aprovassion de Dio e dei òmini.” — LUC. 2:52.

CÀNTICO 134 I fioi, un presente de Geovà

COSSA CHE NDAREMO IMPARAR? *

1. Quala che la ze la meio dessision che una persona la pol far?

LE DESSISION che i genitori i fà le pol cambiar tanto la vita dei fioi. Par esémpio, se i genitori i fà dessision sbaliade, i fioi i ndarà sofrir par questo. Ma se i fà bone dessision, sarà pi fàcile dei fioi gaver una vita felice. Sicuro che anca i fioi i ga de far bone dessision. La meio dessision che una persona la pol far l’è servir al nostro amoroso Pare Geovà. — Sal. 73:28.

2. (a) Che bone dessision Giusepe e Maria i ga fato? (b) Che bone dessision Gesù el ga fato?

2 Giusepe e Maria, i genitori de Gesù, i ga fato la dessision de giutar i so fioi a servir a Geovà. E le dessision che lori i ga fato le ga mostrà che questa la era la roba pi importante nela so vita. (Luc. 2:40, 41, 52) Anca Gesù el ga fato bone dessision parché lu l’è deventà una persona bondosa, leal e coraiosa. Alora, Gesù l’è stà bon de far tuto quel che Geovà el spetea de lu. Qualche genitor el saria orgolioso e felice de gaver un fiol cossita. — Mat. 4:1-10.

3. Che domande ndaremo risponder in questo stùdio?

3 In questo stùdio, ndaremo risponder a queste domande: Che bone dessision Geovà el ga fato par Gesù? Cossa che i genitori i pol imparar dele dessision che Giusepe e Maria i ga fato? Cossa che i gióveni i pol imparar dele dessision che Gesù el ga fato?

IMPARA DEL ESÉMPIO DE GEOVÀ

4. Che dessision importante Geovà el ga fato par Gesù?

4 Geovà el ga scoliesto boni genitori par Gesù. (Mat. 1:18-23; Luc. 1:26-38) Parché che Geovà el ga scoliesto Maria e Giusepe? Parché Maria la amea tanto a Geovà e la so Parola. Noantri savemo de questo par causa dele so parole che le ze nela Bìblia. (Luc. 1:46-55) Giusepe anca el amea tanto a Geovà e el volea contentarlo. Par esémpio, quando Geovà el ghe domandea qualcossa, Giusepe suito el obedia. — Mat. 1:24.

5-6. Che robe Geovà el ga assà Gesù infrontar?

5 Geovà no’l ga scoliesto genitori siori par Gesù. Noantri semo boni de capir questo parché el sacrifìssio che lori i ga portà al témpio, quando Gesù l’è nassesto, el mostra che lori i era poareti. (Luc. 2:24) Fursi Giusepe el fea pìcoli laori come marangon dela banda dela so casa in Nasarè. Pol esser che lori no i gavea tanti soldi come i altri. Quando noantri se ricordemo che lori i gavea al manco sete fioi, noantri podemo capir che lori i vivea con pochi soldi e poche robe. — Mat. 13:55, 56.

6 Geovà el ga protegesto Gesù de tante robe, ma nò de tute. (Mat. 2:13-15) Par esémpio, arquanti dela fameia de Gesù no i credea che lu l’era el Messia. Sicuro che no l’è stà mia fàcile. (Mar. 3:21; Gioani 7:5) Fursi Giusepe l’è morto quando Gesù l’era ancora gióveno. Se questo ga pròpio sucedesto, Gesù el ga sofrio tanto. E come Gesù l’era el fiol pi vècio, fursi lu el ga bio de tender del laoro de so pare. (Mar. 6:3) Fursi lu el ga bio de tender dela so fameia e anca de laorar par darghe quel che ela la gavea de bisogno. Alora, l’è sicuro che lu el restea straco dopo de un giorno de laoro.

Genitori, gavé de insegnar i vostri fioi a fidarse nei consili dela Bìblia. Cossita, lori i sarà boni de infrontar le dificoltà (Vedi el paràgrafo 7.) *

7. (a) Che domande un casal el ga de farse sora slevar fioi? (b) De acordo con Proverbi 2:1-6, cossa che i genitori i ga de far?

7 Se te sì maridà e te vol gaver fioi, domàndate: ‘Noantri semo persone ùmile e che amemo a Geovà e ala so Parola? Sarà che Geovà el ndaria scòlier noantri par tender de una vita tanto pressiosa?’ (Sal. 127:3, 4) Se ti te ghè fioi, domàndate: ‘Son drio insegnar i me fioi a esser laoradori?’ (Ecl. 3:12, 13) ‘Son drio far el me meio par proteger i me fioi dei perìcoli e dele robe imorai che ghen’è in questo mondo?’ (Pro. 22:3) Te ghè de ricordarte che no te ndarè mia proteger i to fioi de tute le dificoltà, ma te pol pareciarli par infrontarle. Con amor, insegna i to fioi a fidarse nei consili dela Bìblia par infrontar i problemi. (Ledi Proverbi 2:1-6. *) Par esémpio, pol esser che qualchedun dela fameia el se ferme de servir a Geovà. Alora, te pol doperar la Bìblia par mostrar ai to fioi parché che l’è importante esser leal a Geovà. (Sal. 31:23) O pol esser che l’è morto qualchedun che valtri ghe volea tanto ben. Alora, te pol doperar la Bìblia par mostrar ai to fioi come che la ne giuta e la ne dà speransa. — 2 Cor. 1:3, 4; 2 Tim. 3:16.

IMPARA DEL ESÉMPIO DE GIUSEPE E MARIA

8. Che consìlio de Deuteronómio 6:6, 7 Giusepe e Maria i ga metesto in pràtica?

8 Giusepe e Maria i ga seghio la istrussion che Geovà el gavea dato ai genitori. (Ledi Deuteronómio 6:6, 7. *) Parché? Parché Giusepe e Maria i amea tanto a Geovà e i ga fato tuto quel che lori i podea par giutar i fioi a gaver questo medèsimo amor. Alora, Giusepe e Maria i ga giutà Gesù a esser una persona che assea Geovà contento.

9. Che importante dessision Giusepe e Maria i ga fato?

9 I genitori de Gesù i ga dessidio seitar a adorar a Geovà in fameia. Sicuro che lori i ndea ale riunion nela sinagoga in Nasarè tute le stimane e anca i selebrea la Pàscoa in Gerusalen tuti i ani. (Luc. 2:41; 4:16) Intanto che lori i viaiea, Giusepe e Maria fursi i insegnea a Gesù e ai altri fioi sora la stòria del pòpolo de Geovà e pol esser che lori anca i visitea i posti che se parla nele Scriture. Quando lori i ga bio altri fioi, sicuro che no l‘è stà mia fàcile de seitar a adorar a Geovà e studiar la so Parola. Ma lori i ga bio tante benedission parché i ga metesto la adorassion a lu in primo posto nela vita. Par esémpio, lori sempre i ga bio una forte amicìssia con Geovà.

10. Cossa che i genitori i pol imparar de Giusepe e Maria?

10 Cossa che i genitori i pol imparar de Giusepe e Maria? I genitori i ga de parlar ma anca mostrar ai fioi che lori i ama a Geovà. Ricordeve che el meio presente che valtri podé dar ai fioi l’è giutarli a amar a Geovà. Par esémpio, podé insegnar ai fioi come seitar a studiar, pregar, ndar ale riunion e predicar. (1 Tim. 6:6) Sicuro che valtri gavé bisogno de soldi par tender de quel che i fioi i ga de bisogno. (1 Tim. 5:8) Ma gavé de ricordarse che l’è una forte amicìssia con Geovà che ndarà giutar i vostri fioi a ndar al novo mondo e nò le robe materiai. * — Eze. 7:19; 1 Tim. 4:8.

L’è tanto bel de veder che i genitori i ze drio giutar i so fioi a far le meio dessision! (Vedi el paràgrafo 11.) *

11. (a) Come che 1 Timòteo 6:17-19 giuta i genitori a far bone dessision par slevar i so fioi? (b) Cossa che la to fameia la pol far nel laoro a Geovà e che benedission ndaré ricever? (Vedi el quadro “ Cossa che valtri podé far nel laoro a Geovà?”)

11 L’è tanto bel de veder che i genitori i ze drio far bone dessision par le so fameie! Lori sempre i adora a Geovà insieme dei fioi. Par esémpio, lori i va ale riunion, congressi e nela predicassion. Arquante fameie anca le va predicar in posti che ghen’è de pi bisogno. Altri i fà una vìsita a Betel o anca i laora nele costrussion dei posti che la organisassion la dopera. * Par far queste robe, se guasta tanti soldi e pol esser che lori i infronte dificoltà. Ma sicuro che le fameie le riceve tante benedission de Geovà. (Ledi 1 Timòteo 6:17-19. *) Cossita, l’è pi fàcile che i fioi i seite a far queste robe dopo che i vien grandi. Lori i ze tanto contenti che i genitori li ga insegnà a far questo! * — Pro. 10:22.

IMPARA DEL ESÉMPIO DE GESÙ

12. Cossa che Gesù el ga fato quando l’è vegnesto pi grando?

12 Geovà el ga sempre fato bone dessision par Gesù, e anca Giusepe e Maria. Ma quando Gesù l’è vegnesto pi grando, anca lu el ga bio de far le so dessision. (Gàl. 6:5) Come tuti noantri, lu el gavea la libertà de far le so pròpie dessision. Gesù el podaria meter le so voie in primo posto nela vita, ma lu el ga scoliesto gaver una bona amicìssia con Geovà. (Gioani 8:29) Cossa che i gióveni i pol imparar del esémpio de Gesù?

Gióveni, gavé de obedir sempre ai vostri genitori (Vedi el paràgrafo 13.) *

13. Che dessision importante Gesù el ga fato quando l’era gióveno?

13 Quando Gesù l’era ancora gióveno, lu el ga scoliesto rispetar e esser obediente ai so genitori, Giusepe e Maria. Gesù no’l ga mai pensà che el savea de pi che i so genitori. Invesse, lu “el ga seità a esser obediente ai so genitori”. (Luc. 2:51) Gesù el savea che, come fiol pi vècio, lu el gavea tante responsabilità e lu el volea far el so meio par ténderle. Sicuro che lu el ga fato tanto sforso par imparar a laorar con Giusepe. Cossita, lu el saria bon de giutar la so fameia in quel che la gavea de bisogno.

14. Come che savemo che Gesù el studiea tanto la Parola de Dio?

14 Pol esser che Giusepe e Maria i ga parlà a Gesù sora el miràcolo de quando lu l’è nassesto e sora quel che i àngeli i gavea parlà sora lu. (Luc. 2:8-19, 25-38) Ma Gesù el volea saver de pi sora questo, par quela che lu el ga stùdia le Scriture. Come che savemo che Gesù el studiea tanto la Parola de Dio? Parché quando l’era ancora un toseto, i istrutori in Gerusalen i ze restadi “maraveiadi con quel che lu el savea e cole so risposte”. (Luc. 2:46, 47) Quando Gesù el gavea sol 12 ani, lu belche el savea che Geovà l’era el so Pare. — Luc. 2:42, 43, 49.

15. Come Gesù el ga mostrà che el gavea fato la dessision de obedir a Geovà?

15 Quando Gesù el ga savesto qual che l’era la volontà de Dio par lu, lu el ga acetà la designassion. (Gioani 6:38) Lu el savea che tante persone le ndaria odiarlo. Ma ancora cossita, lu el ga scoliesto obedir a Geovà. Nel ano 29, quando Gesù el se ga batesà, lu el ga mostrà che la roba pi importante nela so vita l’era far quel che Geovà el volea. (Ebr. 10:5-7) E Gesù el ga seità far la volontà de Geovà anca quando l’era drio morir nel pal de tortura. — Gioani 19:30.

16. Cossa che i fioi i pol imparar de Gesù?

16 Obedissi ai to genitori. Come Giusepe e Maria, i to genitori no i ze mia perfeti. Ma l’è stà Geovà che el ghe ga domandà par protègerte e insegnarte. Se te scolti e te rispeti i to genitori, ‘tuto ndarà ben con ti’. — Efe. 6:1-4.

 17. De acordo con Giosuè 24:15, che dessision cada gióveno el ga de far?

17 Scòlie a chi che te ndarè servir. Te ghè de esser sicuro che Geovà l’è el vero Dio, cossa che lu el vol e come che te pol far par obedirlo. (Rom. 12:2) Alora, ti te sarè bon de far la dessision pi importante dela vita, che la ze servir a Geovà. (Ledi Giosuè 24:15; * Ecl. 12:1) Se te seiti leder e studiar la Bìblia, te vè amar cada volta de pi a Geovà e la to fede la restarà cada volta pi forte.

18. Che dessision i gióveni i ga de far e cossa che sucederà?

18 Fà la dessision de meter la volontà de Geovà in primo posto nela to vita. El mondo de Sàtana el dise che te sarè felice se te doperi le to abilità par esser sior. Ma quei che i fà sforso par imuciar su soldi “i ga causà tanti sofrimenti a lori stessi”. (1 Tim. 6:9, 10) Par quela che ti te ghè de scoltar a Geovà e far la dessision de meter la so volontà in primo posto nela to vita. Cossita, te gavarè una vita felice e “tuto quel che te fè ndarà ben”. — Giosuè 1:8.

CHE DESSISION TE NDARÈ FAR?

19. Cossa che i genitori i ga de ricordarse?

19 Genitori, fé tuto quel che valtri podé par giutar i fioi a far la dessision de servir a Geovà. Gavé de fidarse che Geovà el ndarà giutarve a far le meio dessision. (Pro. 3:5, 6) Ricordéve che valtri saré boni de giutar i vostri fioi par meso de quel che valtri parlé, ma ancora de pi par meso de quel che valtri fé. Alora, fé le dessision che le giuta i vostri fioi a assar Geovà contento.

20. Che benedission i gióveni i gavarà se i fà la dessision de servir a Geovà?

20 Gióveni, i vostri genitori i pol giutarve a far le meio dessision nela vita. Ma sol valtri podé far la dessision de servir a Geovà. Alora, fé come Gesù e fé la dessision de servir al vostro amoroso Pare Geovà. Cossita, valtri gavaré adesso una vita felice e tante benedission. (1 Tim. 4:16) E nel futuro valtri gavaré una vita tanto felice!

CÀNTICO 133 Quero ser um jovem leal

^ paràgrafo 5 Sicuro che i genitori i vol che i so fioi i sìpia felici e i sirva a Geovà. Ma cossa che i genitori i pol far par giutarli a far questo? Che dessision i gióveni i ga de far par esser pròpio felici nela vita? L’è questo che ndaremo studiar adesso.

^ paràgrafo 7 (Proverbi 2:1-6) Me fiol, se te scolti le me parole e meti via nel cuor i me comandamenti, 2 se te scolti con atension la sabedoria e se te ghè tanta voia par saver la difarensa intrà quel che l’è giusto e quel che l’è sbalià, 3 se te domandi par capir meio le robe e se te osi par saver la difarensa intrà le robe, 4 se te seiti ndar in serca de questo come se el fusse el argento, e se te seiti ndar in serca come se el fusse tesori sconti, 5 alora te vè capir cossa che vol dir temer a Geovà e te sarè bon de imparar sora Dio. 6 Parché Geovà el dà la sabedoria. Par meso dele so parole, lu el dà la cognossensa e el giuta a saver la difarensa intrà quel che l’è giusto e quel che l’è sbalià.

^ paràgrafo 8 (Deuteronómio 6:6, 7I comandamenti che son drio parlarte ancoi i ga de esser nel to cuor, 7 e te ghè de seitar parlar sora lori ai to fioi e te ghè de parlar de lori quando te sì sentà nela to casa, quando te camini par la strada, quando te te buti do e quando te levi su.

^ paràgrafo 11 Quando una fameia la vol laorar nte una costrussion o manutension, i genitori i ga de esser sicuri che i fioi i ga la età che la lege de quel posto la assa laorar.

^ paràgrafo 11 (1 Timòteo 6:17-19) Parla a quei che i ze siori ancoi che no i sìpie aroganti e che no i gàpia la speransa nele richesse che le pol finirse suito, ma in Dio, che el dà a noantri tante robe che le ne fà contenti. 18 Dighe par far tante robe bone ai altri, par esser generosi e pronti par spartir quel che lori i ga coi altri, 19 imuciando par lori stessi sicuramente un bon fondamento par el futuro. Cossita lori i se tegnerà firmi ala speransa dela vera vita.

^ paràgrafo 11 Vedi el quadro “Eu não poderia ter pais melhores”, nela Despertai! de otobre de 2011, pàgina 20, e “Uma carta especial para os pais”, nela Despertai! de 8 de marso de 1999, pàgina 25.

^ paràgrafo 17 (Giosuè 24:15) Adesso, se valtri pensé che no l’è mia bon servir a Geovà, fé la vostra scólia. Valtri gavé de scòlier se valtri ndaré servir ai dèi dei vostri antenati che i era de quelaltra banda del rio Eufrate o ai dèi dei amorei che i ze nel posto ndove che valtri sì de star. Ma mi e la me fameia ndaremo servir a Geovà.

^ paràgrafo 71 ILUSTRASSION: Maria la ga giutà Gesù a amar tanto a Geovà. Cossita, anca le mare ancoi le ga de giutar i so fioi a amar a Geovà.

^ paràgrafo 73 ILUSTRASSION: Giusepe sempre el menea la so fameia ala sinagoga. Anca i genitori de ancoi i ga de far sforso par ndar ale riunion cola so fameia.

^ paràgrafo 75 ILUSTRASSION: Gesù el ga imparà a laorar col so pare e i gióveni i pol far compagno a Gesù.